Continuar sent gent de merda

La Clàudia Rius, la Paula Carreras, la Rita Roig i l’Ofèlia Carbonell són Gent de Merda i també amigues i col·laboradores de la casa i, per tant, aquest article està escrit des de la proximitat. Dit això, el pòdcast estrena cinquena temporada en una festa a la Sala Paral·lel 62, acompanyades per Rombo, Ana Polo i Goliarda Parda a l’escenari i per oients habituals a les butaques. Donaven la benvinguda al curs, però també celebraven que encara hi són, que no és el més normal del món. 

Fa cinc temporades Gent de Merda es definien en una entrevista aquí com “un programa d’entreteniment que involuntàriament acaba sent cultural”. Era l’any 2019 i la naturalitat amb què ara fusionem quotidianitat, cultura i entreteniment per fer-ne contingut no era evident. Llavors encara no havia explotat la bombolla dels pòdcasts i l’internet en català estava dispers. Per aquest motiu, tenia tot el sentit del món començar un programa que ocupava deliberadament un espai generacional, lingüístic i de gènere. Van crear el pòdcast que elles trobaven a faltar escoltar, i ho van fer bé. Però quatre anys en són quaranta a internet. En aquest temps la creació de contingut s’ha democratitzat i ja no és tan original ocupar espais com mantenir-s’hi. Això requereix condicions materials i al món del pòdcast independent els projectes moren d’esgotament. I també requereix talent i professionalitat, i Roig, Rius, Carreras i Carbonell han demostrat que en tenen perquè han sabut transcendir les etiquetes amb què van començar i mantenir 20.000 oients mensuals. 

A l’últim programa de la quarta temporada, parlaven sobre fer-se gran i els perills del capital social que s’associa a la joventut. No parlaven del pòdcast, però és evident que hi han pensat i que, des de l’autoconsciència, s’esforcen per esquivar que el brilli-brilli les determini. Gent de merda és exigent perquè no tradueix debats que circulen al català sinó que parlen des d’aquí. És difícil quan ser jove i català de seguida té una llista de prejudicis i d’expectatives associades, i se’n surten sense renunciar a conversar setmanalment amb els agents culturals més importants d’ara ni a ser un pòdcast de quatre amigues. 

Gent de merda és l’espai segur de l’internet català, perquè no busca confrontar-te a tu mateix sinó que respira l’ambient i l’endreça amb paraules. Duu la professionalitat d’un programa d’entreteniment a la intimitat i flexibilitat del pòdcast independent, i per això els programes duren trenta minuts, la lleugeresa es combina amb la lucidesa i el cinisme és substituït per la curiositat. 

“Si el pitjor que podies ser el 2008 és una falsa, el millor que pots ser ara és una misteriosa”, deia Roig al programa en directe, que van dedicar als secrets i l’autenticitat. Elles no ho són gens, de misterioses. De fet, parlen alt i de pressa perquè sempre tenen moltes coses a dir i poques a demostrar.