Tots els fils que teixeixen la cultura

Per tal de fer arribar a la ciutadania els Premis Nacionals de Cultura, el CoNCA, en col·laboració amb la CCMA, ha impulsat un projecte audiovisual en què la periodista Anna Guitart ha entrevistat els cinc premiats del 2023: Alba Sarraute, artista de circ contemporani; Joan Manuel Serrat, cantautor; Dolors Udina, traductora, Joan-Pere Viladecans, pintor; i Vicent Fibla, creador i director l’Eufònic, el Festival d’arts sonores, visuals i digital performatives de les Terres de l’Ebre. Aquestes cinc entrevistes, juntament amb el documental Teixit, on s’integren totes cinc peces en un sol document de mitja hora en què s’intenta donar una resposta aproximada a la pregunta què és la cultura, seran emeses al canal 33 cada dimarts a les 22 h, a partir d’aquest vespre mateix.

Per arrencar amb la setmana de l’estrena, Teixit es va projectar dilluns a la Filmoteca de Catalunya, amb la presència dels cinc protagonistes del documental, les codirectores Eva Martínez Corcuera i Anna Marquès, així com un bon grapat de representants de les institucions públiques i el món de la cultura. Abans que s’apaguessin els llums, Marquès va bromejar amb el fet que li feia il·lusió veure la seva feina a la pantalla gran, acostumada a sortir a la televisió; mentre que Martínez Corcuera va incidir que aquesta sèrie és un viatge de coneixement dins dels premiats, i que la feina de cadascun d’ells és el fil d’un teixit que acaba formant la societat.

“Barregem coneixement i cultura. Com més rics siguem en coneixement, més cultura tindrem”, va afirmar Joan Manuel Serrat.

Al llarg dels trenta minuts que dura Teixits, tots cinc protagonistes intenten explicar a Anna Guitart la seva relació amb la cultura, des del primer apropament de joventut, fins a la professionalització. També com les influències de casa han forjat les seves ànimes creatives o les guerres personals que es lliuren cada dia en un àmbit poc avesat a l’abundància.

A la gran pregunta, aquella de què és la cultura, cadascun troba una resposta diferent: Viladecans diu que la cultura “és la nostra defensa contra el món”, però que també “som tu i jo”, referint-se a Guitart i tot el sistema que envolta el fet que el pintor i la periodista puguin estar parlant sobre el fet mateix de la cultura. Per a Serrat, “les cançons tristes són com un medicament que cou la ferida, però al final cura”, a la vegada que troba indestriable de la cultura el fet que sigui una experiència col·lectiva, mai individual. Sarraute, militant de la idea que és el sector públic el que ha d’invertir diners per tal que la cultura es desenvolupi d’una manera sana, creu que aquesta és el present, que l’educació és el futur i la sanitat, el passat (en tant que guaridora de la gent gran). Per a Fibla, la cultura és millorar com a societat, mentre que Udina diu que “sense cultura la vida és impossible de viure, és la nostra salvació”.

“Els catalans a vegades ens sentim molt petits, però potser és la nostra manera de fer”, diu Dolors Udina.

Un cop acabat el documental, els cinc premiats es van trobar per primera vegada en un mateix espai. Tots van elogiar tant la lucidesa discursiva com la imatge davant de càmera dels seus companys, mentre es treien importància a ells mateixos: “m’han agradat tots menys jo”, deia Viladecans, mentre que Serrat recollia la broma i assegurava que s’havia “vist pitjor del que recordava”, posant en safata la rialla pel públic.

Alba Sarraute va llançar una primera idea per encetar el debat: la cultura a casa nostra, per culpa del franquisme, ha anat sempre a remolc de les avantguardes europees. Ella, que va estudiar circ a França i Bèlgica, va sentir un endarreriment de dècades quan va tornar a Catalunya. A això, Udina va contestar que és cert, però que també hi ha una part d’això intrínseca a la catalanitat: “Els catalans a vegades ens sentim molt petits, però potser és la nostra manera de fer”. La discussió se’n va anar cap a la tradició, sempre atacada per la modernitat. Fibla, però, va dir que la tradició sempre està present en l’art, “ni que sigui com a element a destruir”.

La darrera reflexió que va quedar del col·loqui la va impulsar Serrat, que no estava del tot d’acord amb el prisma amb què es mirava la cultura: “Barregem coneixement i cultura. Com més rics siguem en coneixement, més cultura tindrem”, va afirmar el cantautor. “Està bé que demanem cultura per a tothom, però el que hauríem de reclamar és coneixement”, va seguir Serrat. Viladecans va estirar la idea, sentenciant que “fa falta el neguit per seguir avançant. Això no s’arregla només demanant, sinó que s’ha de fer pedagogia”.

Per tancar l’acte, Vinyet Panyella, directora del CoNCA va agrair a tots cinc premiats la seva participació, per tot “el que han donat i transmès”. També va recordar que totes les entrevistes s’emetran al 33 els pròxims dimarts i que ja estan disponibles a la plataforma digital 3Cat. Finalment, va recordar que el període de presentació de candidatures als Premis Nacionals de Cultura 2024 està obert  fins al 9 de febrer de 2024, on poden presentar les seves propostes associacions, entitats i empreses culturals o artístiques, així com membres del Plenari i personalitats guardonades en anteriors edicions.