Quan tres no són multitud

Les protagonistes de Petit Mal són tres dones que viuen la dissidència per partida doble: són lesbianes i mantenen una relació poliamorosa. Lai és el satèl·lit al voltant del qual orbiten Marti i Anto, que hauran d’aprendre a viure en parella quan Lai marxa, per feina, a l’altra punta del món durant un temps. Aquest és el punt de partida d’una història que transita per totes les cares de l’amor, on la capacitat d’adaptació i les cures esdevenen l’estratègia perfecta per a sobreviure; perquè quan hi ha voluntat, la crisi pot convertir-se en oportunitat.

Aquest projecte neix d’Ovella Blava, productora catalana dirigida per Ruth Caudeli, Silvia Santamaría i Ana María Otálora, creadores i intèrprets del film, que no només es dediquen a l’audiovisual, sinó que també escriuen obres de teatre, monòlegs i fan tallers formatius, sempre amb la intenció d’explicar històries reals i respectuoses des d’una perspectiva feminista i queer: històries de dones explicades per dones.

Partint de la voluntat de mostrar la quotidianitat d’una “triella” femenina que conviu amb tres gossos, Petit Mal abraça molts altres temes relacionats directa o indirectament amb les relacions humanes. L’amor a distància és el conflicte central: quantes parelles coneixem que s’han trencat per culpa d’un Erasmus, una beca a l’estranger o una feina que no es podia deixar perdre? Aquí, Anto i Marti s’han d’anar acostumant, per necessitat, al buit que ha deixat Lai, però també aprenen a reconèixer-se entre elles com a companyes, amants i amigues, és a dir, com a parella, almenys fins que torni qui fins aleshores havia estat el motor d’aquest triangle. Es mostra la mutació d’un vincle que passa per totes les fases: des de la pena compartida per l’enyor de l’estimada, fins a l’acceptació de la situació i el creixement, tant personal com compartit.

La pel·lícula, plena de primers plans i moviments de càmera que l’apropen a la no-ficció, intercala color i blanc i negre amb un sentit explícit: quan hi són les tres, sigui en records, gravacions o en el present, podem gaudir del pèl-roig dels cabells de Marti i del verd de la natura que envolta la casa on viuen; quan Lai marxa, el blanc i negre envaeix la pantalla, en una mena d’acompanyament de les protagonistes per aquest sentiment de buidor i tristesa. Hi ha una escena on el color torna a il·luminar Anto i Marti, i és quan, després de veure una story a Instagram de Lai de festa, decideixen drogar-se. Perquè elles també mereixen passar-s’ho bé, i és en aquest estat eufòric i de desconnexió quan la felicitat les apropa, oferint-les-hi l’espai que tanta inseguretat els hi genera però que a la vegada tant necessiten.

En un moment on les sales de cinema van plenes de pel·lícules extremadament llargues, amb muntatges accelerats i guions sovint esperpèntics, trobar una història petita, absolutament honesta i feta des de l’estómac és un regal que cal celebrar. Amb només tres personatges, un únic espai i 89 minuts de metratge, Petit Mal ens planteja una panoràmica emocional que convida les espectadores a sentir, gaudir i patir amb les protagonistes, escapant de filtres edulcorats i de l’asfíxia de la pressa, i dedicant el temps necessari a explorar els camins incerts i transformadors de les relacions humanes.

Es podrà veure el pròxim dissabte, 17 de juny, a l’Institut Francès, dins de la programació de la 28a edició de la Fire!! Mostra de Cinema LGTBI de Barcelona.