Menys Tinder i més Texas

És el primer pas de molts, però en un futur relativament proper, el barri gracienc podria celebrar la reobertura d’un dels cinemes més estimats del seu patrimoni. El passat dijous 16 de març, l’equip de l’Espai Texas, format per una amalgama intergeneracional de diferents sectors, obria les persianes dels antics Cinemes Texas (C/ Bailèn, 205) en un acte públic on es va presentar en societat un projecte polivalent que comptarà amb dues sales de cinema i un bar com punt de trobada, i que habilitarà un espai destinat a les arts escèniques, amb capacitat per a uns 200 espectadors.

La primera pedra d’aquesta operació ha consistit en una acció comunicativa, però fa temps que els integrants de l’Espai Texas treballen per reactivar l’activitat del recinte i fer d’aquest un espai de trobada amb cinema exclusivament subtitulat i doblat en català. Per aconseguir-ho, hauran de dur a terme un obres de rehabilitació que tindran un cost estimat de 450.966€, i que se centraran, sobretot, en reestructurar la sala de teatre, que requeriran actuacions més sofisticades perquè s’ajuntaran dues de les antigues sales de cinema i es transformaran en un sol auditori. Segons van declarar els responsables del projecte, la previsió més esperançadora i optimista és iniciar l’operació passat Setmana Santa (és a dir, a mitjans d’abril), i obrir les portes amb normalitat de cara a la tardor de 2023 (setembre-octubre).

“Estem eufòrics, però també tenim por” reconeixia Isona Passola, un dels membres de l’equip de treball de l’Espai Texas juntament amb Sergio Matamala, Anna Rosa Cisquella, Clara Cols, Blanca de Carreras, Rubén García, Natàlia Obiols, Sem Pons Puig, Andreu Rami, Elisenda Riera, Joan Teixidor i David Alfaras. Conscients que queda molt per endavant, l’Espai Texas busca promotors i patrocinadors, a banda del finançament públic (269.363€) que prové del suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Ministeri de Cultura i Òmnium Cultural.

Per aquest motiu, amb la voluntat d’involucrar i fer partícips tots els actors de la ciutat i el teixit del barri, s’ha engegat una campanya de micromecenatge per tal que aquell qui vulgui realitzi donacions a través de la plataforma Goteo. Les aportacions particulars, anuncia l’Espai Texas, “es podran beneficiar de diferents recompenses”.

La iniciativa, que es remunta, com a mínim, a la pandèmia, surt com a resposta per recuperar un dels epicentres de l’activitat cívica i un indret emblemàtic que va mantenir viva la dinàmica cultural d’aquesta part de Barcelona. La proposta també neix de l’inconformisme i la no-acceptació de la pèrdua d’un espai cultural de gran transcendència i que “si no reprenia la seva activitat cultural, s’anava a convertir en uns trasters”, declarava Joan Teixidor. La intenció, doncs, és la de donar una altra oportunitat a un escenari que “esdevingui punt de trobada on alimentar sinergies entre el públic i els professionals i on impulsar la creació artística i generar debat i participació”, assegura el nucli dur del projecte.

Dues sales de cinema exclusivament en català

El nou projecte pretén mantenir l’activitat cinematogràfica original amb dues sales on es podrà veure cinema exclusivament en català, sigui amb doblatges o amb cinema subtitulat (VOSC). En la programació s’inclouran tant reestrenes europees com grans èxits i clàssics de la història del cinema, així com estrenes i blockbusters dirigits a un públic genèric o familiar.

També hi ha la voluntat, per part dels impulsors, de conservar els preus populars. Cadascuna de les sales oferirà quatre sessions diàries i matinals per a escoles i instituts. Com explica Joan Teixidor: “Intentarem que el cinema no es limiti només a la projecció, sinó que buscarem altres fórmules per connectar amb els nous públics, apostant també per la projecció de sèries”.

D’aquesta manera, l’Espai Texas salvaguardarà l’essència del seu cinema tradicional sense renunciar al cinema de crispetes i de masses. Així ho va manifestar Passola, que remarca amb èmfasi la importància del bar al recinte, alhora que accepta que malgrat que “encara falta molt de recorregut, molta feina per fer i molts recursos per aconseguir, volem tornar a omplir les sales, crear comunitat i tornar a oferir experiències culturals i artístiques a la gent jove. I sobretot, volem que aquesta gent jove consumeixi cinema en català. El nostre lema és «menys Tinder i més Texas».

Un teatre de mig format

Dues de les antigues sales de cinema (d’un total de quatre) seran unificades per tal de donar lloc a un nou espai escènic amb 200 localitats i una programació de mig format que aposti per la creació i la dramatúrgia catalana contemporània, a la vegada que doni vida i recorregut als èxits nascuts a les sales de proximitat. 

El nou espai també acollirà la reposició d’èxits escènics que necessiten fer el salt a escenaris més grans, però que sovint es troben amb la problemàtica proporcional. Com assegura Sergio Matamala, aquesta sala pretén ser la solució d’algunes companyies i espectacles per a les quals “el salt entre el teatre de proximitat i el gran exhibidor és massa gran”. Per això, la proposta d’aquest teatre serà ideal per fer el traspàs d’una forma menys brusca i, com assegura Anna Rosa Cisquella així “satisfer la contínua demanda de nous espais per part d’autors, actors i creadors per tal de presentar la infinitat de projectes de mig format que es generen a Barcelona i Catalunya i que no troben on estrenar”.

Un cinema històric

Els Cinemes Texas, que van tancar tal com els coneixem en plena pandèmia, tenen 111 anys d’història, que es diu aviat. Entre els anys 1910 i 1912 es va obrir al carrer Bailén, número 205, el cinema Bailen, espai gestionat per l’empresari Francisco Pérez al local que abans havia estat el Centro Recreativo LaValkyria. El 1929, l’espai va canviar d’empresa gestora, que va passar a mans del grup Delicias, qui també programava el cinema Delicias de la Travessera de Gràcia. La inauguració es va dur a terme el dissabte 18 de maig amb Ben Hur i La novia no quiere.

Durant la Guerra Civil, el cinema va ser confiscat per les autoritats republicanes, que el van convertir en un menjador infantil pel barri, apadrinat pel Cos de Carabiners. Durant el franquisme (entre 1947 i 1952), la dictadura va retornar el cinema als seus antics propietaris perquè el tornessin a explotar com a espai cultural. L’empresari José Lucumberri de la Fuente va comprar el local i, després d’una gran restauració, el convertí en el Cinema Texas, amb un aforament de 660 localitats i que s’inaugurà el 17 de març amb la projecció de la pel·lícula Los tres mosqueteros. A principis de 1952, Lucumberri, que també era empresari dels cinemes Venus, Versalles, Emporium i Salón Condal, s’associa amb l’empresari Jaume Creixell per construir una empresa amb major implantació en el sector. L’aventura no dura gaire: a finals del mateix any dissolen la societat i Creixell es manté com a únic propietari. La seva gestió provoca un augment dels espectadors i la millora de la qualitat de les programacions.

Entre 1952 i 1995, l’aparició de les multisales i la transformació del sector per la irrupció del vídeo domèstic provoca un descens dels espectadors. El 2 de juliol de 1995 el Cine Texas tanca, però el mateix any, el grup Lauren el converteix en una multisala anomenada Lauren Gràcia.

El 2013, Lauren entra en fallida i tanca totes les sales del grup. Un any més tard, el 2014, el cineasta Ventura Pons adquireix l’espai i el reobre sota el nom de Cinemes Texas, amb l’objectiu d’exhibir-hi reestrenes estrictament en català i en VOSC. Amb la crisi sociosanitària del 2020, el cinema tanca novament les seves portes.

El pròxim dissabte, 18 de març, a partir de les 12.30h, se celebrarà una festa amenitzada amb un concert de The Feliuettes a Passeig de Sant Joan i el c/ St. Antoni Maria Claret. També s’oferirà una doble jornada de portes obertes tant dissabte com diumenge. Més informació a: espaitexas.cat.