David Plana, del paper a la pantalla

Hola, escriptor/a. Hola, persona que li agrada explicar històries. Hola, gent que teniu un món interior, un imaginari únic. Hola a tots aquells que escriviu des de fa temps els vostres contes, les vostres novel·les, obres de teatre, còmics, etc. Hola a aquells que creieu que la vostra idea, que l’obra que heu escrit podria ser una magnífica sèrie o una pel·lícula, però que no sabeu com traslladar-la a la pantalla. Benvinguts, no esteu sols. I des d’aquí us oferim una solució per tenir la millor companyia, el mestre que us empenyi cap a la porta de sortida del mercat audiovisual. Aquesta primavera el guionista David Plana impartirà a l’Obrador de la Sala Beckett el curs Com fer un projecte per a una sèrie de televisió?

 Nascut a Manlleu el 1969, Plana és un dels dramaturgs més prolífics de la seva generació. Entre les seves obres destaquen Mala Sang o La dona incompleta, per dir aquelles amb les que va fer més rebombori a l’inici de la seva carrera. Amb gairebé trenta anys de carrera, ha estrenat 12 obres en les principals sales de teatre. Paral·lelament, l’autor ha fet molta feina en l’àmbit audiovisual. Plana no sols sentia la inquietud per l’escriptura des de ben petit. “Quan era nen sempre deia que volia dirigir cine”, recorda. Per això va aprofitar l’oportunitat de fer de guionista quan la gent d’El Terrat el van contractar per la sèrie Moncloa, ¿Dígame? Aquella primera experiència va ser l’inici d’una carrera que aviat el va portar a escriure sitcoms com L’un per l’altre o Jet lag.

Després va venir el punt de gir, quan Benet i Jornet el va reclutar per la sèrie Ventdelpla. “Vaig coordinar l’equip de guionistes. Va ser una escola molt forta”, explica Plana. Allà, sense deixar l’humor de banda, va començar a agafar el gust per les trames més escabroses. I és que si ens fixem en els arguments que l’autor ha anat treballant hi trobem principalment dos gèneres: el thriller i la comèdia. Plana ho corrobora, són dos gèneres amb els quals gaudeix molt, però al final amb tot el camí fet considera que ha consolidat el seu propi “gènere”. Ha fet del seu estil un gènere propi i és en el que s’hi sent més a gust. “Ara que s’ha publicat el Teatre Reunit (Arola), realment veig que totes tenen una marca curiosa; l’estil o la manera de fer, les reconec molt com a meves”. És una obvietat que cada autor té la seva petja recognoscible, el seu estil, però n’hi ha que saben adaptar més aquest estil a un corrent comercial o altre. Plana creu que en el seu cas no és així: “Sento que aquest estil particular m’ha beneficiat i m’ha perjudicat en alguns aspectes. No és fàcil arribar al gran públic amb la meva proposta. Em porta a un circuit més indie. També m’agradaria tenir un gran èxit, però cadascú té un món i un imaginari propi i no en pots escapar”. I el món de David Plana sempre bascula entre el thriller i la comèdia. Obres com La dona incompleta en són un bon exemple. “Em costa pensar en coses que tenen absència d’humor, sigui en cinema o literatura. Fins i tot escrivint sobre coses tràgiques, es pot tenir una càrrega humorística molt forta”.

La seva professió és escriptor, explicar històries. El llenguatge teatral i el televisiu són diferents, però tenen molt en comú. “L’acte de comunicació és molt similar en ambdós gèneres: algú que explica una història a uns altres, amb uns intermediaris que són els actors i l’equip tècnic”, resumeix. Sigui com a guionista o com a dramaturg, el traspàs d’un llenguatge a l’altre sempre li ha estat beneficiós i, de fet, aconsella als futurs autors d’intentar treballar en els dos sectors. “Haver fet teatre m’ha beneficiat molt a l’hora d’escriure per la televisió. De fet, quan faig cursos dirigits a alumnes que venen de l’audiovisual els recomano que escriguin teatre, ja que els hi brinda una entrada molt més directa a l’espectador, molt més fàcil. Et dona un bagatge, t’afavoreix la forja d’un estil,  et dona la possibilitat de sentir l’escolta del públic”.

Com fer un projecte per a una sèrie de televisió? està dirigit a aquella gent que té una idea, o que ha escrit una obra de teatre, o un conte i que creu que aquell relat pot acabar sent el guió d’un projecte audiovisual.

Per això no és estrany que l’Obrador programi un curs de guió televisiu impartit per un dels grans dramaturgs de casa nostra. Es tracta d’una formació avançada, pensada per a alumnes que ja tinguin una certa experiència escrivint històries. Com fer un projecte per a una sèrie de televisió? està dirigit a aquella gent que té una idea, o que ha escrit una obra de teatre, o un conte i que creu que aquell relat pot acabar sent el guió d’un projecte audiovisual. Per tant, el requisit és presentar el primer dia de classe aquest material que el futur guionista treballarà per tal que esdevingui una sèrie. “La idea és que cada alumne porti la seva proposta. A partir d’aquesta proposta jo aniré explicant pas a pas, de manera teòrica i pràctica, quins són els elements que componen un projecte audiovisual”. El curs vol donar les claus per escriure el guió i alhora bastir una proposta que sigui atractiva per qui l’haurà de llegir. El desig de Plana és que l’alumne tingui les eines per acabar el seu projecte audiovisual. Segurament, no sortirà de l’Obrador amb el guió sota el braç, però el professor sí que es compromet a oferir-li el coneixement per fer-ho i que li serveixi per a tots els guions televisius o cinematogràfics que vulgui escriure en el futur.

No són unes classes personalitzades, sinó un treball en conjunt. Setmana rere setmana es va avançant. Aquest format és útil perquè es generin les sinergies entre tots. Inclús pel mateix professor, perquè  ell també rep molt dels seus alumnes. “Jo tinc una part de coneixement que se suposa que l’alumne no té, però a canvi l’alumne aporta el seu talent, el seu imaginari, la seva creativitat. Jo parlo, però els alumnes també em nodreixen de mil coses. Et fa estar molt viu. A vegades he entrat a l’aula estant destrossat físicament i emocionalment a les sis de la tarda i n’he sortit a les nou com un gínjol. És un intercanvi energètic que m’aporta molt”.

El de Manlleu és gat vell en el sector audiovisual català. Probablement, el projecte en el qual més bé s’ho va passar va ser a La riera. El serial dels migdies va ser un gran èxit personal. Partia d’una idea seva i ell va ser qui va estar desenvolupant-la al llarg dels més dels 1.500 episodis que va durar. Ara, però, el panorama televisiu ha canviat força. És un moment d’oportunitats per la gran proliferació de plataformes. “Estem en un moment de gran demanda de sèries. També hi ha una gran oferta. Hi ha moltes plataformes que tenen uns diners destinats a això. I és important saber ben bé què és el que es demana i aprofitar aquestes oportunitats” comenta Plana.

És bo saber que allà a fora hi ha qui espera nous guions, però aconseguir que t’escoltin i que valorin la teva proposta és complicat. Formacions com aquesta aplanen el camí, però com diu el tòpic, la carrera d’escriptor -de dramaturg i de guionista- és una carrera de fons. I, no ens enganyem, hi ha una part intangible que fa referència al talent. “S’ha de tenir talent i constància. La constància sense talent… Fa molts anys que faig classes i ho veus. Hi ha alumnes que brillen i alumnes que no brillen tant. Hi ha una part del talent que si no el tens, realment serà molt difícil. Ara bé, amb una quantitat de talent no exagerada, més aviat limitada i amb una constància molt alta, es pot arribar més lluny que no a la inversa”. I després hom ha de saber que escriure obres o guions pot esdevenir una feina frustrant. Plana, com la gran majoria de dramaturgs, té moltes obres al calaix. Els fills bords com diu ell. Un bon escriptor ha de ser conscient que “no tot el que surt de les teves mans és or pur. I hi ha gent que s’ho pensa. S’ha de ser crític. Això sí, un crític afectuós amb el mateix material”.

David Plana ofereix a l’Obrador de la Sala Beckett un entrenament al guionista del futur, però l’obra que amaga la pedra necessitarà ser picada a cops de mall i polir-la amb cura per tal de fer-la tan rodona com sigui possible. Per això es necessita molta feina al taller, des de la solitud del despatx. No tots hi arribaran, però qui treballi amb constància tindrà el camí més planer. I amb les ensenyances d’en David Plana tot resultarà més fàcil.

Us podeu inscriure a aquest curs al web de la Sala Beckett.