Noves veus poètiques a l’obrador

Aquesta primavera La Breu Edicions publica els poemaris En la pell de la terra un teler de Núria Mirabet i Paüra d’Anna Enrich. Hem pogut parlar amb les dues autores sobre la gestació de la seva obra.

Núria Mirabet. En la pell de la terra un teler

Núria Mirabet (Barcelona, 1966) situa el seu interès en la mitologia com a punt de partida del poemari. El vers introductori “l’inici era l’aigua” s’acompanya de “l’expansió en el entre, en els dins, en els solcs”, idees que al·ludeixen al cos i a la intimitat, conceptes enllaçats amb les llegendes de Penèlope, Cassandra i Eco.

Cassandra va ser desposseïda de la seva credibilitat en un càstig de Apol·lo per no voler allitar-se amb ell una segona vegada. Penèlope, mentre el seu marit Ulisses navegava pels mars, es va veure obligada a quedar-se a casa per mantenir la finca en condicions mentre cuidava del seu fill. I Eco, nimfa que entretenia a Hera, dona de Zeus, mentre aquest mantenia relacions extramatrimonials, va ser condemnada a no tenir veu pròpia i només poder repetir l’última paraula que escoltés. En la pell de la terra un teler s’inspira en aquestes històries de veus femenines històricament silenciades i els atorga un espai per fer-ne brollar paraules que facin pensar-nos des del col·lectiu.

El poemari consta de quatre grans capítols, que Mirabet entén com ‘un poema llarg’, però la seva maquetació també ens anima a llegir-lo com si fos un recull de micropoemes. El disseny i justificació de les pàgines de l’obra són desiguals, com si fossin parts d’una cançó: hi ha cinc versos justificats a l’esquerra de la pàgina per després veure’n 5 de seguits justificats al centre, en ocasions sense una continuació temàtica aparent. “El llibre està construït des del desig”, diu Mirabet i aquesta forma de plasmar-ho en paper fa honor a les fluctuacions pròpies de l’acte de desitjar.

El primer capítol és una introducció a les temàtiques recurrents en el poemari amb repetides referències al cos, als teixits i als òrgans; la segona part narra un viatge de transformació, interior i construït des de la intimitat, comparable a la solitud del rol de Cassandra com a cuidadora; la tercera part se centra en el fenomen del desig i les emocions que se’n deriven, i la quarta i última part ens parla de la intempèrie.

L’anhel i l’esperança tan arrelades en la idea de desig, sumats a la solitud i la intempèrie que s’exploren en els diferents compassos del llibre, es lliga amb la reivindicació principal que vol fer Mirabet: ‘Nosaltres som un un i alhora som un tots’. El títol el deu a la científica Lynn Margulis i els conceptes de simbiosi i associacionisme extrets de la biologia. La terra, el fang, el teler i les arrels, junt amb el significat de la membrana, un teixit translúcid, opac i porós, són el nucli d’una obra composta de petites individualitats que busquen alçar-se en una veu compartida.

En la pell de la terra un teler és la tercera obra publicada de Núria Mirabet, després dels poemaris Lianes o les rates que imiten l’Esther Williams (2021) i Descosir-se l’asfalt en un abric de quadres (2022) amb l’Editorial Trípode.

La Paüra d’Anna Enrich

Dulle Griet saqueja l’infern és el nom del capítol amb el qual arrenca Paüra. El foc és l’element incitador del poemari d’Anna Enrich (Barcelona, 1984) i ens agafa de la mà en la introducció per fer-nos circular per paisatges inhòspits a través d’una flama preciosa i al mateix temps perversa. Enrich il·lustra aquest recorregut evocant l’epidèmia de la banya de sègol, fong que va intoxicar el pa a l’Edat Mitjana, que va causar episodis de deliri en la població i que va ser després representat per pintors renaixentistes, i interioritza el quadre Dulle Griet de Pieter Brueghel com la mera imatge de la transgressió que s’emporta tot allò de valor que hi ha a l’infern.

Enrich està fortament influïda per les imatges. Ens comenta que li agrada mirar fotografies antigues per fer reinterpretacions forçades d’un record a través de les paraules: “És una manera diferent d’experimentar el poema i d’alliberar i trencar amb les estructures antigues del llenguatge: et permet entrar en un estat més inintel·ligible i t’acostes a allò més real. Allò surrealista té una interacció molt profunda amb el sentiment que tinc jo envers la vida”. Cita el director de cinema David Lynch per exemplificar-ho: “Després de la pel·lícula tothom vol fer comentaris i és durant la pel·lícula que es fa la xerrada”. L’autora vol fugir de l’anàlisi al detall del significat d’una peça artística i de la cerca per entendre-la i pensar-la per enfocar-se en l’experiència del moment, que s’acosta més al fenomen vivencial i emocional. La transcripció de la paraula paüra ens remet al seu doble sentit: la u en dièresi forma una cara somrient que per l’autora és una representació de la por una vegada s’aconsegueix domar.

En el nus del poemari, titulat Another self-portrait, l’escenari es refreda i apareixen els conceptes de la distància i del temps: “Recorro a memòries fent aquest joc de reinterpretació forçada per fer un relat de certs episodis de la meva vida. No és un confessionari, és com mirar un àlbum de fotos. Les fotografies mai ensenyen tota la veritat; són perspectives, punts de vista. M’agrada agafar aquestes imatges i recrear-les des d’un altre prisma”.

Canícula di Anna és el tercer i últim capítol del poemari, en un tancament que busca escenificar el sol acte de renéixer. L’autora obre camí cap a un terreny més experimental que desitja representar la seva llibertat respecte als successos del passat, avançant cap endavant sense obviar la inevitable melancolia que hi va associada.

Tot i que Anna Enrich ha publicat poemes des de fa més de vint anys, Paüra és el seu segon recull en solitari després d’El cos del camí (2018), editat per l’Editorial Terrícola. El dijous 2 de maig presentarà el poemari a la Llibreria Calders, en un acte dinamitzat pel poeta Lluís Calvo on els escrits de l’autora estaran acompanyats pel músic Adrià González.

Dimecres 10 d’abril L’Horiginal

Aquest proper dimecres 10 d’abril a les 20h les dues autores participaran d’un recital conjunt i llegiran extractes dels seus poemaris a l’obrador de l’Horiginal, a la sala La Deskomunal del barri de Sants. Per a més informació, podeu consultar la pàgina web de La Breu Edicions i l’Instagram de l’Horiginal.