Celebrar la cultura jueva

Pensar en els jueus implica pensar en Nova York, en Israel, en Polònia. Els seus cognoms hi ajuden. Els pocs representants d’aquest poble que he conegut en vida meva no es deien pas Codina ni Ventura ni Puig, sinó Rosenberg, Tepper o Levy, i la majoria d’ells provenien de països llunyans, terres estranyes que res tenien a veure amb la nostra. Si això hi sumem el fet que, al Principat, hi ha menys sinagogues (un total de 5) que temples dedicats al culte mormó (13), al sikh (10) o al pagà (7), és fàcil entendre que la majoria dels catalans percebin el judaisme com una cosa exòtica, pròpia de les pel·lícules d’època o de la secció que els diaris dediquen a les notícies internacionals. Podria semblar que, d’ençà dels pogroms de 1391, preqüela rústica de la Nit dels Vidres Trencats, el vincle entre Catalunya i els hebreus ha estat inexistent, però la veritat sempre és un xic més complicada. Per ajudar-nos a descobrir-la, cosa que sempre és interessant, comptem amb esdeveniments com la Jornada Europea de la Cultura Jueva, que, aquest 2023, celebra el seu vint-i-quatrè aniversari.

Malgrat els equívocs que pugui causar el nom, la “Jornada” en qüestió no és una, sinó unes quantes i se celebrarà, fins al mes de novembre, en diversos racons de tot el continent. El nostre país no és una excepció i ciutats com Barcelona, Girona, Besalú o Tortosa (antics i rellevants nuclis de població jueva) seran escenari de conferències, obres de teatre i exposicions vinculades a la cultura d’aquest poble. Amb la “memòria” com a eix vertebrador d’aquesta edició, l’Associació Europea per a la Preservació i Promoció de la Cultura i el Patrimoni Jueus i els seus socis locals han impulsat tot un seguit d’activitats que van des d’una taula rodona sobre la diversitat ètnica, els prejudicis racials i l’antisemitisme (que tindrà lloc al Museu d’Història dels Jueus de Girona i comptarà amb la participació de la Federació de Joves Jueus a Espanya), fins a una visita guiada que, el 22 d’octubre, recorrerà les tombes de l’antic cementiri hebreu de Montjuïc.

Però l’oferta de la Jornada no acaba aquí. Del 26 al 30 de setembre, llocs com el Goethe-Institut o la Casa Adret es convertiran en l’escenari de la vuitena edició del Séfer, el Festival del Llibre Jueu. Per ell desfilaran autors com l’americà Peter Orner (Am I Alone Here?), l’alemany Thomas Sparr (Grunewald im Orient) o el català David Serrano Blanquer (Jedwabne. La història d’un poble perdut). Especial atenció –especial degut a les dèries personals de qui els escriu– mereix el debat que, el 28 de setembre, ajuntarà Xavier Antich, Paula Kuffer, Jordi Riba, Arnau Pons i Enric Cucurella. Serà a les set del vespre, a la Central del Raval i amb el llibre Reflexions sobre la filosofia del Hitlerisme com a punt de partida per analitzar l’obra del filòsof Emmanuel Levinas en el seu context històric.

Als amants del cinema els tocarà esperar una mica més, concretament, fins al 4 d’octubre, data en què, a la Filmoteca de Catalunya, es donarà el tret de sortida a la vint-i-cinquena edició del Festival de Cinema Jueu. Tot començarà amb Reste un peu, un fals documental on l’actor i director Gad Elmaleh ens narra la peculiar història del seu enamorament de la Verge Maria. A aquesta comèdia àcida l’acompanyaran cintes menys alegres, com Tel Aviv/Beirut (Michale Boganim, 2022), una road movie ambientada en els anys de la Guerra del Líban, i The Klezmer Project (Leandro Koch i Paloma Schachmann, 2023), guanyadora del premi a Millor Òpera Prima en la darrera edició de la Berlinale. Els documentals convencionals estaran representats per Marek Edelman… I byla milosc w getcie, un dels darrers projectes en què va participar el mític Andrzej Wajda, i per The Devil’s Confession, obra de l’israelià Yariv Mozer en la que, a través d’unes cintes secretes enregistrades durant l’exili argentí d’Adolf Eichmann, descobrim fins a quin punt va equivocar-se Hannah Arendt en el seu conegudíssim llibre sobre el judici de Jerusalem.

Pel que fa al producte local, els assistents al Festival podran gaudir de dues produccions mallorquines: L’alemany de la botiga de fotos (Luis Pérez Bordoy, 2022), inspirada en la trágica vida de Leo Frischer, i Illa xueta (Felipe Wolokita i Ofer Lazewicki, 2022), que narra les desventures dels jueus conversos que vivien a les Balears. Aquesta última és força interessant, ja que trenca amb la idea que les matances del segle XVI i l’expulsió de finals del XV van suposar un punt un final per a la història dels jueus catalans. Per molt que desapareguessin nominalment, milers de jueus van continuar practicant la seva fe de forma secreta i fins i tot quan van deixar de fer-ho, part de la seva cultura va quedar impregnada en la del nostre país. Les tradicions són més fortes que els individus i, a diferència d’ells, són capaces de sobreviure en la més absoluta foscor. Les intentes exterminar i revifen, incrustant-se a les parets, als mots, als plats que hom serveix a taula.

Catalunya va humiliar als seus jueus, va matar-los i va fer-los fora i aquests, sense fer-se mala sang, van donar-li un carrer a Roma, el més important per a ells, just davant de la sinagoga de la ciutat. Els fundadors de la Via Catalana no es deien Codina ni Ventura ni Puig, sinó Cresques, Natan, Ben Yom Tov i, malgrat que sovint ens n’oblidem, són una part inesborrable de la nostra identitat, de la nostra història, del cruel, però inescrutable camí que ens ha dut fins a on som. Ben mirat, pensar en els jueus implica pensar en nosaltres mateixos.

Trobareu més informació de les activitats aquí.