Matances a París

D’ençà que he he celebrat el meu jubileu, he decidit de fer d’oracle.

Si bé entenc l’emoció de molts catalans després dels atemptats a París, m’ha sorprès aquesta onada sobtada de francofília. La gent que ha posat la foto de la bandera francesa sembla descuidar que la república, institució admirable en molts aspectes, ha anorreat les llengües històriques de França.

El català, el basc, l’occità, el bretó, els parlars arpitans, el cors, l’alemany d’Alsàcia i de Lorena, el neerlandès, els parlars d’oil.

En aquestes hores tràgiques, la bandera de la república francesa simbolitza la llibertat amenaçada com la Marsellesa al film Casablanca. Entesos, però l’escut de París m’hauria semblat més apropiat.

Sóc feliç de parlar francès sense accent i d’accedir directament a una de les majors cultures del món, però m’hauria agradat d’expressar-me en un català tan bo com el del meu avi Montalat.

Després d’aquestes consideracions inicials, us proposaré algunes explicacions racionals per mirar de comprendre un xic què ha passat a París.

Com és possible que joves ciutadans francesos, moguts per una ideologia fanàtica, hagin pogut assassinar a sang freda desenes d’innocents abans de suïcidar-se?

Durant un segle, l’escola de la república francesa ha servit d’ascensor social. El fill d’un boter de Ribesaltes com Josep Joffre va comandar l’exèrcit francès. Temps hi ha que l’escola francesa ja no pot suprimir les desigualtats socials.

Un altre mal típicament francès permet entendre millor les atrocitats del divendres passat. Fins al 1962, França posseïa el segon imperi colonial del món després de la Gran Bretanya.

Abans de la pèrdua de l’Indoxina, presentaven la colonització com l’empresa més noble des de les Croades. Ara, els historiadors, els intel·lectuals, els creadors comparen l’actuació de l’exèrcit francès a Algèria amb els mètodes de les SS al front rus…

Aquest penediment —la famosa ”repentance” — concerneix també el govern de Vichy. La nova religió d’estat proclama que tots els francesos eren antisemites, col·laboracionistes, seguidors de l’immund mariscal Philippe Pétain.

Aquest credo, repetit cada dia a l’escola i a la televisió, no afavoreix la integració de les poblacions vingudes de l’ex imperi colonial.

La crisi econòmica ha agreujat la pobresa de les poblacions encarades a l’atur. La pujada constant del Front National no contribueix a millorar la situació.

La misèria, l’absència de futur, la fallida de l’escola republicana, la demagogia dels governs successius,l’angelisme, les intervencions militars successives contra l’Iraq, Líbia, Daesh han permès a l’islamisme radical d’embogir uns desgraciats. Natura abhorret a vacuo…