Avui estic trist. Associo totes les dones que he estimat amb una cançó de Charles Aznavour.

Allò que m’ha sorprès més en aquest relat és la permanència de la vella Rússia malgrat l’impacte de la revolució

Fa anys que no llegeixi L'Indépendant. A causa d'aquest costum, m'assabenti amb retard d'esdeveniments tràgics o feliços. Acabi de descobrir que ha mort el novel·lista Vicenç Pérez Verdiell. Cada cop que ens vèiem era una petita festa, un festival d'amistat.

Si bé entenc l'emoció de molts catalans després dels atemptats a París, m'ha sorprès aquesta onada sobtada de francofília.

Per primer cop, he llegit una explicació clara de la decisió incomprensible de Hitler a Dunkerque.

He volgut passejar per Facebook abans d'aturar l'ordinador. Quin error! Un amic de Quilhan m'acaba d'assabentar de la mort d'Ives Roqueta

Fernandel era tan famós a França que Albert Camus l'esmenta a L'étranger. Els jutges que condemnen a mort Meursault no li perdonen d'haver vist un vodevil amb Fernandel

El novel·lista Joan Daniel Bezsonoff, autor de La guerra dels cornuts, intervé des del Rosselló avui en el debat originat a Núvol sobre la llengua als mitjans de comunicació. Podeu recuperar els antecedents del debat a La polèmica Garolera: sumari del cas.

Sense caure en aquestes exageracions que haurien divertit el mestre, m'he adonat fa poc que l'escriptor va tenir un pressentiment poètic.

A quina època maleïda hem tornat perquè es cremin llibres? Al temps del doctor Joseph Goebbels? A la fi de la biblioteca d'Alexandria?

La bona gent de Königsberg envoltava el mestre, el venerava com els pagesos de Malhana vetllaven en la tranquil·litat de Frederic Mistral cent anys després. Thomas de Quincey esmenta amb discreció la decadència intel·lectual i física de Kant sense caure en el ' voyeurisme ' abjecte de tants darrers testimonis.