L’home que porta un cordill en lloc de cinturó entra a mig matí. Diu que té tos i que li costa dormir, sobretot que li costa dormir. Mentre es treu la camisa deixa el caliquenyo sobre la vitrina dels medicaments. Després d’auscultar-lo el doctor obre la finestra i encén una cigarreta.
—Com està la filla?
—Pitjor. Ja no li fan res, no la tracten.
—Vostè de moment no té pneumònia però ha de seguir amb la medicació: cada pastilla a l’hora que toca.
—Mire doctor, jo me les prenc totes després d’esmorzar i elles ja saben on van.
El doctor no diu res, apaga la cigarreta i amb la mà dreta escampa el fum i tira ambientador d’una ampolleta que guarda dins el calaix de l’escriptori.
Fa anys que es coneixen però mai s’han fet confidències.
L’home que porta cordill en lloc de cinturó sap que el doctor està malalt i li posa una mà a l’espatlla:
—Gràcies per tot.
El doctor continua callat però intenta somriure. L’home del cordill recull el caliquenyo de la vitrina, torna a mirar al doctor i surt en silenci de la consulta.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals