Honori té por d’ell mateix quan és al volant. I no és pas perquè siga un conductor dolent, que no ho és —de cap manera, tot al contrari, Honori condueix d’una manera impecable, excel·lent—, sinó perquè mentre aferra amb totes dues mans el volant no pot evitar pensar que, només fent un gir, a penes res, podria ben bé estampar-se frontalment contra qualsevol dels vehicles que li vénen de cara. Aquesta idea, que es repeteix tot sovint, l’ha trasbalsat fins al punt de creure’s que algun dia en serà capaç.
Un bon dia, fiblat ja per una angoixa gairebé insuportable, Honori decideix explicar el problema a la seua amiga Teresa, i la seua amiga Teresa li diu que estiga tranquil, que no s’amoïne, que el que li passa és ben normal; sense anar més lluny, a ella li ocorre exactament el mateix, i també es veu assetjada de tant en tant per aquesta pensada homicida mentre va amb el seu cotxe.
D’ençà de la conversa amb la seua amiga Teresa, Honori se sent més alleujat, ja no creu estar tornant-se boig, és cert, però tem trobar-se-la a ella pel carril contrari.
Conte publicat dins la revista Lletraferida, núm. 127. Lletraferida és la revista de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana. Podeu consultar la versió digital de la revista aquí.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals