Aquests dies, mirant papers del duc de Berwick als matins (sobre els preparatius de l’assalt final de Barcelona) a l’Archivo General de Simancas, i llegint el llibre de l’Albert a les tardes, sembla que visqui al 1714. És un llibre impressionant, amb una força extraordinària, davant del qual un s’ha de treure el barret i fer una reverència. Són admirables tant el domini del tema que demostra com l’anàlisi que fa dels comportaments humans, individuals i col·lectius (dels catalans i dels castellans), a voltes amb una sàtira aguda i saludablement irreverent.
Impressiona, també, el relat de les misèries de la guerra i, alhora, de la grandesa i l’heroïcitat dels artesans i del poble baix, de Dalmau, de Villarroel, que lluiten per les llibertats de Catalunya, gens supèrflues, imprescindibles per als seus habitants.
A partir d’ara, m’imaginaré aquell setge tan brutal i amb tants contrasentits d’una altra manera, qui sap si més real que la que ens acostumen a descriure els documents.
Joaquim Albareda Salvadó, catedràtic d’Història Moderna. Especialista en la Guerra de Successió.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals