Contra un ignorant que comprava molts llibres

19.04.2013

Els escrits de Llucià de Samòsata (c. 125-192 dC) han exercit una influència continuada i decisiva en l’Occident europeu, sobretot des que Erasme de Rotterdam els féu servir de model i en va traduir un bon nombre. Figures cabdals de la literatura universal com Thomas More, Rabelais, Swift, Cervantes o el nostre Joan Lluís Vives foren deutors d’aquest prolífic escriptor grec.

 

Llibreria 'Ateneo' a Buenos Aires.

Els dos textos que es presenten reunits dins el volum Contra un ignorant que comprava molts llibres i Un intel·lectual sense cultura (que no s’havien traduït mai en català), són dues obres molt relacionades pel tema, tal com ja van fer notar els antics. L’assumpte és, sens dubte, ben actual: en la primera, Llucià dirigeix un atac sense reserves contra un home ric del seu temps per la mania que té de gloriar-se de la seva riquesa comprant tota mena de llibres, dels quals, tanmateix, no és capaç de comprendre ni un borrall perquè li manca l’educació necessària; en la segona, l’atac furibund s’adreça contra un sofista, col·lega de professió, que ha gosat discutir a l’autor l’escaiença en l’ús d’un mot, fet que Llucià aprofita per desemmascarar sense contemplacions la manca de cultura –i de moral, en els termes de l’època– del personatge. La vivacitat i la immediatesa quotidiana dels dos tractats (que recorden les Converses de meuques del mateix autor, que vaig traduir, també per a Adesiara, l’any 2008) permetran constatar als lectors que, en les qüestions més mundanes, no som pas tan diferents dels grecs i adonar-se que, com succeeix amb pocs autors antics, encara es poden contemplar els clàssics amb la mateixa mirada de complicitat, entre erudita i vital, amb què ells ho feien.

El llibre inclou una introducció sobre el naixement dels llibres i del fenomen de la lectura a la Grècia antiga, les formes de transmissió dels textos i les beceroles del negoci editorial a l’antiguitat grecoromana (perquè ja hi havia escriptors, editors, traductors, correctors, llibreters, etc.), amb un èmfasi especial al context de producció literària de Llucià, la Segona Sofística, una època com no n’hi ha hagut d’altra, precisament perquè la cultura estava de moda. La introducció es clou amb una exposició sobre les implicacions antropològiques de la lectura en el món grec antic, íntimament connectades amb l’activitat homosexual, tal com han assenyalat diversos estudis ja canònics: llegir –i encara més llegir en veu alta, com era la pràctica habitual en aquell temps– significava fer propis els mots d’altri, i la metàfora més evident d’aquest procés per als antics assenyalava que el lector era l’element passiu que rebia allò que l’escriptor li «ficava» a dins en forma d’obra escrita.