Bimba y Lola ven racisme

Aurèlia Puigdomènech s’ha trobat, passejant pel Passeig de Gràcia, que l’aparador de Bimba y Lola exposa un set de bijuteria amb els tòpics més racistes sobre la dona negra. Puigdomènech es pregunta: ¿Qui són aquestes dones en biquini, amb turbant i faldilla a tires? Són la concreció de la imatge tutifruti que es té de la dona negra.

La meva primera passejada per la renovada Diagonal ha quedat marcada pel racisme de l’aparador de Bimba y Lola. Hi ha allà un set de bijuteria que em va deixar esmaperduda.

Es tracta d’unes arracades i un collaret que fan ús de la figura més estereotipada de la dona negra. El primer que em va escandalitzar (era possible que encara avui en dia algú fes servir tal imatge?) van ser les arracades. Aquestes mostren a dues dones negres tretes de l’estereotip exotificant més racista. ¿Què fan? ¿Ballen? ¿Qui són aquestes dones en biquini, amb turbant i faldilla a tires? Són la concreció de la imatge tutifruti que es té de la dona negra. Només cal veure la vestimenta inconcreta que els han donat: podria ser de qualsevol lloc d’acord amb la imatgeria racista occidental que hem mamat des dels temps del colonialisme. I consternada em preguntava: Què espera Bimba y Lola? Que les dones negres d’Espanya abracin aquest estereotip i el llueixin? O pitjor encara, que les dones blanques s’apropiïn de la imatge exotificada de la dona negra per a emmarcar la seva pròpia bellesa? Aquesta bellesa blanca que des d’Occident hem imposat com a cànon universal. La blancor és bellesa. Només cal recordar la gran indústria de les cremes (per a la pell) blanquejadores. Aquella que no és blanca es pot fer menys negra per a tal d’embellir-se. O el documental Good Hair de Jeff Stilson (2009), on es mostra fins a quin extrem les negres dels Estats Units es volen desfer del seu cabell africà per a lluir el “bon cabell” europeu. I si bé els blancs volen presumir de morenos, es tracta d’una coloració passatgera. És la norma de la gota de sang: una sola gota de sang no blanca et converteix en negre. I la negra no pot jugar a ser blanca com la blanca pot jugar a ser morena. Les arracades de Bimba y Lola són d’una gran perversitat. La dona blanca es decora amb l’altra ( que és negra i per tan ni tan bella ni elegant) i s’embelleix a través del contrast.

Però l’horror va venir quan vaig veure el collaret. Dues dones negres que amb les mans sostenen la tanca i als peus de les quals es troba la part central i transparent del collaret. Quina comodificació de la dona negra! Per on començo? Aquestes dones només duen unes cintes daurades que els cobreixen els pits, deixant a la vista la resta dels seus cossos. Aquesta nuesa mostra la hipersexualització a la que històricament s’ha sotmès a la dona negra. Pitjor encara, aquestes dones estan literalment aguantant una cadena. Com se’ls va escapar a Bimba y Lola la referència a l’esclavisme quan crearen el collaret? Aquelles dones estan lligades i nues, en una posició de vulnerabilitat absoluta. No puc evitar pensar en 12 Anys d’Esclavitud de Steve McQueen (2013), quan el senyor Epps (Michael Fassbender) fueteja la Patsey (Lupita Nyong’o), que està despullada i lligada a un pal. Aquest és només un exemple d’entre milers d’altres, que inclouen les innumerables violacions i abusos sexuals als quals es sotmetia les esclaves. És que a Bimba y Lola no es van adonar de la perversitat de tenir a dues dones negres sexualitzades i sotmeses emmarcant el coll d’una dona blanca? Perquè no ens enganyem, Bimba y Lola ven a dones blanques. Si no, com s’explica que a la seva pàgina web i campanyes publicitàries no apareix ni una sola dona que no sigui blanca? Però el detall més retorçat de tots, que no em puc treure del cap, és que aquelles dones no tenen peus. Els han convertit els peus en anelles que les uneixen a una gran pedra, pesada, immobilitzadora. No només estan lligades per cadenes, vulnerables i exposades sexualment; no poden ni tan sols córrer, fugir. No poden ni imaginar-ho: no tenen peus.

És innacceptable que una firma internacionalment reconeguda com ho és Bimba y Lola, recorri a tal exotització i objectificació. Només em queda dir les coses pel seu nom. Estan venent racisme.

Podeu llegir aquí la versió en castellà.