Per un teatre ebri

6.11.2014

Paco Zarzoso fa anys que està predicant la idea del Teatro Ebrio, un teatre que neix i es desenvolupa a través de la idea de l’ebrietat. Una ebrietat que no té per què ser necessàriament etílica (tot i que ajuda, com demostren les sessions de degustació de vi en què es converteixen les seves classes). Una ebrietat interna, unes passions a flor de pell que van pujant d’intensitat fins que es produeix l’explosió inevitable. Amb Absentee (potser el nom és el pitjor de l’obra), Denise Duncan i La Pulpe Teatro proposen una experiència semblant.

La Pulpe Teatro  porta 'Absentee' al Tantarantana

La Pulpe Teatro porta ‘Absentee’ al Tantarantana

La tensió i la incomoditat entre dos germans completament oposats va en augment gràcies a la contribució del J&B que beuen a glops. En Lluc és un perdedor per antonomàsia. Incapaç de mantenir la feina, de pagar els deutes que es van ampliant en el bar, sobreviu tancat a casa seva, allunyat del món i de la realitat entre retrets i angoixes. Per la seva banda, en Pau és el fill modèlic, el fill que tot ho fa bé, amb bona feina, diners, estabilitat i parella que des de petit ha destacat per la seva bondat i la seva amabilitat i que, arribat el moment, es féu càrrec del pare moribund que no acabava de morir mai i que ja és incapaç de recordar qui és aquesta persona que li canvia els bolquers. Dues maneres diferents de viure la vida, o dues fortunes contraposades que el destí ha volgut que estiguin entrelligades per una qüestió genètica i poca cosa més. Són germans, però tal i com afirma en Lluc, realment no es coneixen. Són dos desconeguts que comparteixen uns pares i un passat. Res més. Però, tal i com va demostrar Tennessee Williams en més d’una ocasió amb els seus drames familiars, això ja és massa. Les famílies, amb totes les seves discussions i discrepàncies, estan forçades a entendre’s o, si més no, a retrobar-se i continuar les trifulgues. I aquest, és precisament, el camí que sembla prendre Absentee, entre les baralles i les discussions, els germans viuen moments de melangia del passat comú. Recorden anècdotes agredolces de la infantesa en les quals en Pau sempre sobresortia mentre en Lluc quedava arraconat, però ja no ho fan amb la mateixa fredor ni la mateixa ràbia que al principi. El J&B ha començat a fer efecte i la seva conversa esdevé més sincera i, sobretot, seguida. Després de molts anys sense parlar, per fi conversen, confrontant les seves diferències i preguntant-se què significa realment ser germans.

La presència de la Júlia, un tercer element en discordança, facilita el trencament de la tensió entre els germans. Ara que té algú altre contra qui dirigir tota la seva frustració, en Lluc es mostra més receptiu amb el seu germà. Malgrat tot el recel que sent per ell, l’aparició de la Júlia els apropa en un moment tan delicat per la seva família.

Un bon retrat de les pors i els neguits que persegueixen les famílies que no han pogut solucionar els seus problemes a temps. Aquest Absentee, l’individu que no hi és, l’espectre derridià que ens persegueix. Un incís en els dubtes existencials d’uns personatges que, com la pluja permanent que els acompanya en aquesta freda nit (veritablement un quart personatge de l’obra), no s’acaben mai.