Una societat oberta i mobilitzada per defensar el català

“El català gaudeix de bona salut allà on no hi ha regulació de l’estat”. Aquesta és una de les conclusions a què ha arribat en el seu quart InformeCAT la Plataforma per la Llengua, un informe anual en què mostra amb 50 dades significatives quin és l’estat actual del català: no pretén ser un recull exhaustiu sinó ressaltar les dades més importants sobre la situació de la llengua. El van presentar la setmana passada en roda de premsa Josep Anton Fernàndez i Neus Mestres, membres de l’executiva de l’entitat.

Tal com va explicar Josep Anton Fernàndez, aquest informe és “una foto de la situació actual del català”, i constata que, fruit d’una campanya d’atacs en contra de la llengua, no pot créixer de manera normal en aquest estat. Per això, tal com va afirmar contundentment Neus Mestres, “des de la Plataforma per la Llengua creiem que el català necessita un nou estat per créixer i que no acabi convertint-se en una llengua de segona”.

Durant el 2014, l’Estat va aprovar 50 lleis que imposaven el castellà. “Ara ja són 51”, afirmava Fernàndez, gràcies al recurs contenciós que l’Advocacia de l’estat va presentar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per garantir que el castellà s’imparteixi en un 25% de les classes de les escoles catalanes. Tanmateix, “aquestes s’afegeixen a les més de 500 que ja existien”, afegia Fernàndez, que també va voler constatar no només que l’estat espanyol és un dels governs més intervencionistes d’Europa, sinó que aquesta política espanyola comporta en si mateixa una “ideologia de supremacia lingüística”: segons ell, l’única política lingüística de l’estat espanyol és eradicar les llengües a les parts del territori espanyol i que l’estat considera que no ho són.

L’informe, que es divideix en una introducció, unes referències finals i vuit capítols —“Dades sociodemogràfiques”, “Cultura i mitjans de comunicació”, “Empresa i consum”, “Acollida lingüística”, “Ensenyament”, “Justícia”, “Oficialitat i reconeixement” i “Internet i noves tecnologies”—, demostra que la situació a tot el territori lingüístic és desigual però que, tot i les pressions de l’estat espanyol, el català continua la seva tendència a l’alça en els camps en què no està intervingut per l’estat. Per exemple, la primera dada de l’informe assegura que el català ha guanyat en 10 1,4 milions de nous parlants a causa de l’arribada massiva de nouvinguts en els últims anys, alguns dels quals s’han incorporat en la comunitat lingüística catalana. Ara bé, aquesta dada contrasta amb la cinquena, que demostra que, si bé el 80% de les persones saben parlar català, només el 36% el tenen com a llengua habitual, segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població del 2013 (EULP13).

Així mateix, aquest informe posa de relleu que en els territoris balear, valencià i de la Franja la situació del català es troba en una situació d’atzucac, tal com ho demostren les dades recopilades a l’InformeCAT: mentre que la meitat dels ciutadans del País Valencià no sap parlar en la llengua del territori (dada 3) i que només el 36% de les classes s’imparteixen en català —en castellà, el 43%— (dada 28), a la Franja els catalanoparlants estan desprotegits legalment, perquè no hi ha cap llei autonòmica que reconegui els drets lingüístics dels habitants de la zona, cosa que repercuteix en l’ensenyament de la llengua catalana a la zona: com a mínim 4 centres educatius de la Franja de Ponent retallen les classes en català o en canvien el nom (dada 27). D’altra banda, a les Balears gairebé el 90% de la població diu entendre el català i el 70%, que el sap llegir, però només un 63,4% i un 45,1% el parlen i l’escriuen, respectivament (dada 2).

“És necessari que la societat estigui oberta i mobilitzada”, va subratllar Fernàndez, que va afegir que calia “canviar hàbits” perquè, com demostra la dada 25, “tot i que el 94% de la població entén el català, només un 12% dels catalanoparlants no canvia de llengua quan li parlen en castellà”. Segons Fernàndez aquestes actituds limiten la incorporació de noves persones a la llengua.

D’altra banda, el català té una gran vitalitat en els mitjans de comunicació, i així ho demostra la dada vuit: l’audiència dels principals diaris digitals en català (ARA i Nació digital) supera els 2 milions d’usuaris únics mensuals —seguits per Vilaweb, amb 1,5 milions de lectors únics mensuals—, xifra que representa un increment d’audiència notable si es compara amb les del 2013 (dada 8). Així mateix, sis dels deu principals fabricants de smartphones aposten per incorporar el català en els seus dispositius (dada 44), mentre que, d’altra banda, només un 10% dels productes de fabricant distribuïts a Catalunya són etiquetats en català. Hi continua havent empreses, com Coca-Cola que margina la llengua catalana en detriment d’altres llengües de dimensions inferiors (dada 14).

L’InformeCAT, a més a més, constata que en l’àmbit de la justícia el català es troba en una situació molt precària, si bé, d’altra banda, gaudeix d’una bona projecció internacional gràcies a entitats com l’IRL. Per tot això, Fernàndez és del parer que “cal mobilitzar-nos”, perquè el català és una llengua amb vitalitat —com les llengües mitjanes europees— però amb un entorn poc favorable que només es podrà començar a resoldre, segons la Plataforma per la Llengua, si aconseguim ser un estat independent.