Teatre contra la violència de gènere

24.11.2014

L’art pot servir per canviar el món? Aquesta pregunta se la van fer fa molt de temps el grup de teatre social NUS, assessorats per la psicòloga social Andrea Casamiglia. El dia 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere, la companyia NUS presenta “És de conya?”, una obra que tracta obertament la violència dins una relació de parella. Ara mateix la companyia es troba de gira per terres catalanes, representant l’obra en diferents instituts i escoles. Els dies 25 i 26 de novembre seran a L’Hospitalet de Llobregat i a Vilassar de Mar. El 27 a Tiana, el 28 a La Llagosta, el 2 de desembre a Montblanc i els dies 3 i 4 de desembre a Lloret de mar.

Teatre Fòrum "És de conya?"| Foto: Yago Partal.

Mireia Scatti i Miquel Simó interpretant l’obra “És de conya?”, que explora el tema de la violència de gènere | Foto: Yago Partal.

Tres personatges es troben davant d’una situació de violència de gènere. Tres famílies, conflictes diversos, la socialització de gènere, els mites de l’amor romàntic i l’aparició de la violència. A través de diferents vies l’espectador veu reflectides les opinions dels personatges: el que diuen, el que escriuen, el que pengen al Facebook. L’obra És de conya? parla clar i exposa sense tabús un tema tan delicat com és el de la violència dins les relacions de parella. Arts escèniques i teatre social conflueixen en un projecte que rodarà per diferents instituts, amb l’objectiu de fer adonar els preadolescents i adolescents de les conseqüències d’actuar violentament.

Els antecedents artístics de l’obra són Coses de parella, de la companyia Taller 22, que abordava la violència de gènere en un espectacle per a adults, i pel que fa a la part social,  “l’experiència en tallers de prevenció de violència de gènere a instituts i universitats (Programa Talla amb els Mals Rotllos –Generalitat de Catalunya-, Programa Qüestió de gènere –UAB-)”, explica Andrea Casamiglia. “El fet de representar una obra teatral i després dinamitzar un debat posterior per pair el que els adolescents han vist és positiu. Aquest intercanvi d’experiències i obrir vies perquè els adolescents s’expressin és interessant per veure on comença la violència, quins prejudicis tenen els joves d’avui i amb què s’identifiquen. A partir de l’experiència artística i social vam proposar-nos fusionar aquests dos aspectes i crear un espectacle com el És de conya?, que mostra situacions de microviolències i formes de resoldre-les”.

Per fugir d’una visió alliçonadora, aquest espectacle de teatre social no inclou cap debat final tot i que l’obra aplica eines de teatre de l’oprimit d’Augusto Boal. “A partir d’un Teatre Fòrum es presenta una problemàtica social amb finals dramàtics. La tensió entre oprimits i opressors, situacions d’injustícia i desigualtat són representades damunt l’escenari. Els mateixos actors pregunten als adolescents si el que han vist és creïble i si voldrien fer alguna cosa per canviar la història. En aquest moment, els adolescents esdevenen actors i  pugen a l’escenari a canviar la història; decidint quin personatge volen substituir i improvisen -al costat dels actors professionals- per transformar el final de l’obra”, explica Casamiglia.

Fent visible l’invisible

“El teatre posa situacions quotidianes dalt de l’escenari, fa visible allò que no sempre ho és, i permet veure(‘s) des de dins i des de fora al mateix temps, facilitant la identificació, l’extranyesa i/o problematització del que es dóna per fet. Ho fa des d’un llenguatge molt humà i entenedor, incorporant el cos i les emocions” i aquesta és una eina útil per treballar temes conflictius des de les escoles i des del nucli familiar.

Per transformer certes actituds, cal una anàlisi. “Nosaltres pensem que en la infància i l’adolescència estem molt acostumades a rebre ordres, discursos, i càstigs. I sovint es pressuposa que en aquesta edat encara no s’entenen les coses, o no se saben com fer. Amb el Teatre Fòrum intentem donar-li la volta, i enlloc de dir el que està bé o el que està malament, preguntem al públic què senten, pensen o desitgen els personatges, i quines conseqüències té i per a qui. La diversitat de respostes enriqueix als personatges, i fa que cada actuació sigui única, i provoca un intent de transformació diferent. Hi ha un canvi important quan preguntem ‘Com se sent, pensa o desitja la Paula’ enlloc de dir ‘això que heu vist és violència, i és dolent’. A la primera pregunta, una o més persones poden respondre”, diu Casamiglia, que explica la dinàmica de l’espectacle. A través d’una pluja d’idees, pensaments, hipòtesis i valoracions, el públic transforma el final de l’obra.

Teatre de l’oprimit

Augusto Boal, fundador del teatre de l’oprimit, i Michel Foucault centren molta part de la seva vida en les relacions de poder, i com combatre les relacions de poder desiguals. “Boal i Foucault parteixen de la idea del poder com a possibilitat, basant-se en que el poder no es té, sinó que s’exerceix. De la mateixa manera que el poder es pot usar per a generar desigualtat, les persones que la pateixen tenen el poder o possibilitat de girar la truita. Això no vol dir que sigui fàcil. Però… per què no provar-ho? D’alguna manera el Teatre Fòrum brinda l’oportunitat de fer un assaig en un escenari, per a poder aplicar a la vida real. Un intent de combatre les desigualtats, des de l’experiència, diversitat i saviesa d’un grup sencer”, exposa la directora de la compayia NUS.

“Jacques LeCoq i Jerzy Grotowski comparteixen la senzillesa, el menys és més dalt de l’escenari, a l’hora d’explicar. Més val una bona actuació, i grans dosis d’imaginació, que una gran escenografia i vestuari. Posen a la persona al centre, a través del llenguatge universal del cos. Això fa volar la imaginació i al mateix temps facilita la identificació, doncs hi ha una sèrie d’aspectes que, al no materialitzar-se en res concret, cadascú hi ‘veu’ el que creu que voldria veure”.

Un instant de la representació "És de conya?", de la companyia NUS Teatre i Acció Social | Yago Partal.

Un instant de la representació “És de conya?”, de la companyia NUS Teatre i Acció Social | Yago Partal.

És de conya? és una obra de creació col.lectiva, a partir d’improvisacions basades en experiències pròpies de les persones involucrades en el procés creatiu, de la recerca duta a terme pel Grup d’Estudis Socials sobre el Gènere, el Poder i la Subjectivitat (UAB), l’experiència de participants de tallers i de la part interactiva del propi Teatre Fòrum. Després del material recopilat, hi ha hagut moments en què una dramaturga s’ha assegut a escriure i donar forma tot el material. Com hem dit abans, és una obra en constant procés, i l’anem renovant contínuament a partir del seguiment, feedback i imaginació de l’equip, del públic i d’assessorament.I, per descomptat, les TIC i les xarxes socials ens obliguen a innovar. Per exemple, ara haurem d’incorporar una volta més al control en la parella, amb l’última novetat del Whatsapp, que permet saber si la persona ha rebut i llegit el missatge”.

Una societat que propaga valors de ‘propietat afectiva’ i ‘gelosia com a prova de l’amor real’

“El procés de socialització (a través dels mitjans de comunicació i la publicitat, l’educació, la família i el grup d’iguals) en una societat patriarcal i heteronormativa, que es basa en la parella com a unitat afectivosexual, reproductiva i econòmica, amb un imaginari de l’amor romàntic basat en la parella per a tota la vida, el sacrifici i la gelosia com a proves d’amor, generen condicions de possibilitat per a l’aparició i el manteniment de violència en la parella”, exposa la psicòloga social Andrea Casamiglia. “La manca de models alternatius tampoc afavoreix. I la tendència a l’individualisme i a l’amor líquid (Z. Bauman) dilueixen la possibilitat de la trobada. Manquen referents de relacions igualitàries, i de formes saludables d’abordar els conflictes”, afegeix. “Amb el Teatre Fòrum És de conya? no pretenem donar un referent, sinó preguntar si ens agrada el que tenim, i en cas que no, generar l’espai per a assajar com podria ser d’una altra manera”, apunta la directora de la companyia de teatre social NUS.