Som a una hora indecisa de color sèpia. Tot comença amb una arenga a una aglomeració de badocs. Estètica rovellada, llums baixes i caixes velles. Bufa el vent sobre el Moulin Cabot. Una música de fira surt penosament d’un gramòfon apedaçat.
És l’hora: el públic entra en aquesta minúscula carpa feta de fusta i tela. Un tipus llargarut de genolls tous, s’enfila a un barril de llauna i anuncia amb una veu rasposa l’espectacle que arriba. És en aquest llum de tons coure, a la vegada simple i suggerent, que es descobreix una petita pista de fusta, una gran caixa coixa, uns engranatges que grinyolen, un pavelló mut… Una volta de manovella, comença l’espectacle de la Companyia Cie 2 Rien Merci.