Mor Joan Colom, el fotògraf del barri xino

3.09.2017

Ha mort Joan Colom (1921-2017), un dels fotògrafs catalans més importants del segle XX. Renovador de la fotografia de postguerra i pioner del fotoperiodisme al nostre país, Colom va ser comptable de professió i fotògraf autodidacta.

Joan Colom vist per Ignasi Marroyo, l’any 1961

Durant anys es va dedicar a fotografiar la vida del barri Xino de Barcelona, que es va convertir en un tema quasi únic de la seva obra. Ho feia gairebé clandestinament, disparant la càmera que portava de forma dissimulada a l’alçada de la cuixa. Disparava doncs pràcticament a cegues, a la “cachette” com diuen els francesos. Probablement per això les seves imatges, els seus “portraits volés”, tenen la força de la improvisació i la més absoluta naturalitat. En aquest sentit, podem dir que amb el seu informalisme Colom es va anticipar de bon tros als estils fotogràfics que apareixerien mols anys després. Algunes de les imatges, disparades fa cinquanta anys, no tenen res a envejar a l’estètica de les d’alguns dels nostres joves fotoperiodistes actuals com Txema Salvans o Samuel Aranda. La seva obra es manté plenament vigent avui en dia.

Colom forma part del que s’ha anomenat la nova avantguarda fotogràfica dels anys seixanta i comparteix generació amb altres grans fotògrafs catalans, com Miserachs, Maspons, Terré o Masats. La seva carrera va tenir un punt d’inflexió amb l’exposició que va presentar el 1961 a la desapareguda Sala Aixelà de la Rambla de Catalunya i posteriorment amb la publicació del llibre “Izas, Rabizas i Colipoterras”, que formava part de la col·lecció “Palabra e imagen”, en què l’editorial Lumen volia combinar el món de la imatge i la literatura, emparellant grans escriptors i fotògrafs. El llibre, amb les seves fotos de la prostitució al Raval i els texts provocadors de Camilo José Cela, va tenir un gran ressò. Però, malauradament, una denúncia presentada arran de la publicació del llibre per una de les dones que apareixia a les fotografies va fer que Colom deixés durant gairebé vint anys les seves activitats fotogràfiques públiques, que afortunadament va reprendre els anys noranta.

Llavors va passejar novament les Rambles i els seus voltants, on Colom torna a retratar magistralment, amb la seva tècnica habitual però ara en color, els personatges que hi pul·lulen. Retrats riquíssims, en situacions molt diverses, que desborden el camp de la prostitució per endinsar-se en el del turisme, la vida nocturna, la marginalitat i la pobresa, la petita delinqüència, etc, que et deixen literalment embadalit.

© Joan Colom

Que un fotògraf de més vuitanta anys seguís “fent el carrer”, com ell deia, i tingués la vitalitat d’oferir-nos, fidel a la seva tècnica i al seu estil però incorporant nous llenguatges, un reportatge d’aquesta categoria és realment admirable. El gener del 2014 el MNAC va presentar una exposició antològica de Colom, i en vam parlar aquí.

Avui, en el dia el seu traspàs volem recordar amb admiració i tristesa aquest gran mestre que ens ha deixat.