Montserrat Rodés a l’Aparador de Poesia

El passat 12 de març, Montserrat Rodés Carbonell va ser entrevistada per Pius Morera, al programa radiofònic de cada dimecres “Aparador de poesia”, a Ràdio Sant Vicenç de Montalt, amb motiu de la publicació del seu últim llibre de poemes, D’incertes certeses. 

En resposta a la petició de l’entrevistador perquè faci publicitat del seu propi poemari, l’autora no dubta a proposar als lectors que es deixin seduir per la coberta i simplement agafin el llibre, sense llegir-ne la sinopsi, l’obrin i llegeixin un poema a l’atzar.

Rodés intenta utilitzar sempre la paraula més adient i limitar la quantitat d’adjectius. Aquesta especial cura en la tria dels mots es manifesta en uns poemes breus, que esdevenen el vehicle per atorgar el màxim de sentit a la composició tot evitant floritures innecessàries, i alhora ofereixen a l’autora una comoditat amb els versos imprescindible per a ella. Això no obstant, la poetessa reconeix que els seus poemes no resulten fàcils per al lector. Per fer-ne una bona lectura, cal que poeta i lector formin un equip. La poesia no és més que el repte que l’escriptora proposa al lector. Per a Rodés, la poesia prové de dins, de la mateixa intuïció del poeta. Al seu torn, aquesta s’instal·la en el pensament i es va configurant no solament com a poesia en particular, sinó com a manifestació artística en general.

Montserrat Rodés utilitza sovint el recurs d’acabar un poema de la mateixa manera en què comença el següent, els encavalca en un intent d’unir llenguatge i pensament, d’enllaçar un pensament amb un altre. Els seus versos destil·len veritat, una veritat que ella no considera absoluta ni inamobible, sinó sempre canviant. Quan un discurs acaba, sempre en comença un altre d’igualment vàlid i convincent.

En definitiva, l’autora, en aquest poemari, ens explica la seva veritat, ja que la poesia, en sorgir de dins, esdevé veritat. Això sí, no es limita a descriure-la, sinó que la suggereix, proposant al lector un joc on la implicació i la complicitat tenen un paper fonamental.