Monti. Testament d’un pallasso

21.05.2013

Divendres passat va morir el Joan Montanyès, Monti, un dels pallassos més estimats del nostre país. A l’enterrament, celebrat diumenge, l’actor Jordi Martínez va llegir un text escrit pel Monti, un decàleg del bon pallasso que ara, llegit pòstumament, es converteix en tot un testament artístic. Entre altres coses, Monti hi diu: “No abandoneu aquesta vida sense haver llençat un pastís de nata a la cara d’un amic”. El podeu llegir a continuació.

Monti vist per David Ruano

Tenim una gran irresponsabilitat social i hem de fer honor al nostre ofici, sense benefici.

Ficar la pota, que es riguin de nosaltres, ensopegar, estornudar sorollosament i cantar desafinats, aquestes són les nostres principals obligacions.Tots som irresponsables del nostre petit cercle. Quan siguem fora d’aquí, en això que en diuen “el mundo real”, tenim l’obligació de demostrar amb el nostre comportament, que els pallassos podem canviar la realitat.

Moquem-nos fent força soroll, (pet), cosa dolenta fora del ventre… i quan tinguem ganes de plorar, fem-ho, però a bots i barrals ruixant-ho tot i a tothom.

Amb la clenxa ben partida i un clavell vermell al trau…, per ficar-lo a la boca dels que criden i al canó dels que volen disparar.

Perdeu el pas a les desfilades, i recordeu: no hi ha cap bandera que valgui més que un gos abandonat. Entre desfilar amb un fusell a l’espatlla o amb una escombra, no ho dubtem agafem sempre l’escombra, ens serà molt més útil.

En qualsevol situació d’emergència, ja sigui perquè algú ens crida, ens empeny per passar ell primer, ens roba el lloc per aparcar, o ens amenaça amb pegar-nos, ja ho sabeu, n’hi ha prou amb treure la bola vermella i col·locar-se-la a la punta del nas… així…

I si així no el calmeu, proveu de donar-li un cacauet, amb els micos que són força més intel·ligents que algunes persones, funciona. La corbata sempre de colors, les butxaques plenes de confetti i quan siguem a casa d’algú massa seriós, no oblidem de serrar-li una de les potes de la seva butaca preferida… i si aquest algú massa seriós s’entossudeix a recitar-nos un important discurs, demanem-li el text fotocopiat. Ja sabeu que amb els papers es poden fer fantàstics avions voladors, molt útils en moments d’avorriment mortal.

Els arbres són per enfilar-s’hi, no per tallar-los, sobretot no abandoneu aquesta vida sense haver llençat un pastís de nata a la cara d’un amic, i a les nits abans d’anar a dormir, exigiu sempre un conte, no importa l’edat que tinguem…

La nit és nostra. Els estels bressolen els nostres somnis i fan que es converteixin en realitat.

Tots tenim dret a adormir-nos convençuts que les fades existeixen, que els prínceps són valents i que els pallassos tenen l’arma més poderosa de la felicitat: el riure.

Nessum dorma, amics…

All’alba vincerá!

vinceró, vincerá! Vincerá!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Retroenllaç: Testament d’un pallasso — Cada dia, pas a pas…fent camí

  2. Gràcies Monti per aquest testament, gràcies també per tots els moments inoblidables que ens has fet viure en els teus espectacles. Gràcies pels mals d’estòmac que em van agafar a causa de les riallades que provocaven els teus gags.
    Hi ha gent que fa de pallasso i no fa riure. Només poden despertar la hilaritat aquells que estan fets de PASTA DE PALLASSO i tu estaves fet d’aquesta pasta!!!!!!!!!!!!! No t’oblidarem.

  3. Querido Monti esta semana supe por Rosa que ya no podre verte en ningun Teatro. Si te veré en mi imaginacion y sentiré de nuevo el encantamiento que me produce verte salir al escenario. Sos parte de mi vida Barcelona y desde el Sur del Sur te envio un abrazo enorme. Tinc les boles vermelles que me havies regalat. Gracias Monti