L’Opera dei Pupi siciliana

L’Opera dei Pupi o teatre de titelles s’inicia a Sicília a finals del segle XIX, però anteriorment Cervantes ja en va fer referència al Quijote. Es tracta d’un teatre popular amb històries de temàtica carolíngia, chanson de geste i amor cortès, la més popular de les quals és Il gran duelo di Orlando e Rinaldo per l’amore della bella Angelica. Aquesta obra, com les altres, arriba al seu clímax al moment del duel, quan els personatges lluiten amb les espases i s’esquarteren literalment, és a dir, els salten els braços, les cames o el cap durant la contesa. Tot això amenitzat amb un gran terrabastall de cassoles entre bambolines que ambienta l’escena. El públic riu, pica de peus i crida animant l’heroi i vexant el vilà en un ambient de sarau i de festa molt popular.

Els pupi fan un metre d’alçada i estan construïts de llauna (per a l’armadura), tela i la cara de fusta molt expressiva. La seva gestualitat és molt bàsica, amb una vara que parteix del cap o de l’elm del personatge, que el titellaire o pupo sosté, i una altra per a la mobilitat del braç que fa brandar l’espasa a tort i a dret. Els pupi recorden els titelles de Tunis, i és que a pocs llocs europeus un pot sentir-se tan a prop d’Àfrica com a Sicília, on les influències tant paisatgístiques, com culturals o gastronòmiques són evidents.

A Barcelona ja ha arribat per fi la magnífica exposició Figures del desdoblament. Titelles, màquines i fils dins del projecte IF Barcelona. No tenia pèrdua! A la primera planta, anomenada Les 7 portes de l’Alteritat, hi ha una mostra en vídeo de L’Opera dei Pupi. Però l’exposició era molt més extensa i valia la pena entretenir-s’hi força estona.
A Palermo només hi ha no menys de set teatres on es representa L’Opera dei Pupi, però el teatre Collegio de Maria de la família Cuticchio és l’únic que en fa una programació estable tot l’any amb la majoria dels 300 episodis de repertori i algunes adaptacions d’altres obres. Des de 1917, que Giacomo Cuticchio va fundar el teatre, l’han heretat els seus fills i després els fills dels seus fills en el més pur estil ancestral de fer i representar L’Opera dei Pupi.

Amb tot, als anys 60 L’Opera dei Pupi va patir una forta crisi que va estar a punt d’acabar amb aquesta tradició, si no hagués estat per estudiosos i titellaires com Antonio Pasqualino i d’altres, que van aconseguir remuntar la tradició fins que el 2001 va ser considerada patrimoni immaterial per la Unesco.
Antonio Pasqualino, juntament amb la seva esposa Janne Vibaek, van fundar el 1975 el Museo International delle Marionette, amb un extens mostrari de pupi, així com una seleccionada mostra de titelles dels cinc continents. El museu, que es troba a la bonica piazzetta amb el seu nom, petita com un guinyol, celebra anualment el Festival Morgana. Representa una oportunitat per als titellaires sicilians de conèixer la realitat actual de les opras de diferents professionals d’arreu del món. Enguany el festival està dedicat a Tadeusz Kantor dins del marc “Tadeuzs Kantor, I’m a Goddam Falling”, que commemora el centenari del seu naixement. A l’exposició s’hi mostren els terrorífics maniquins de La classe morta (umarla klasa), que Kantor, amb el Teatre Cricot 2, va muntar el 1975. També s’hi exposen els titelles de la Macchine dell’Amore e della morte, produïda per Pasqualino el 1987, inspirades en la versió que Kantor va fer el 1937 de La mort de Tantagiles (1894), de Maeterink.