Kikí Dimoulà

11.02.2014

Kikí Dimoulà, nascuda a Atenes el 1931,  i anomenada Basilikí Radu abans del  seu matrimoni  amb  el poeta i matemàtic Athos Dimoulà,  és considerada la poeta grega més important després de Safo. A diferència de la de Lesbos,  la seva vida és molt poc poètica: una treballadora de banca que té dos fills,  i a qui se li mor el marit a l’edat de 64 anys.

Kikí Dimoula, una de les poetes gregues més influents | Foto: Angelos Tzortzenis.

És potser per aquesta vida tan anodina en aparença que la seva poesia, de vegades crua o tètrica, però sempre dotada d’una gran tendresa i compassió, sent inclinació per les coses senzilles, per tot allò humil i diari, en definitiva per tot allò que composa la vida de l’home d’a peu. A partir d’aquest material, forçant la sintaxi de vegades, d’altres tibant la situació, sempre amb una gran destresa imaginativa, Dimoulà aconsegueix donar als seus versos una càrrega que colpeja en allò més íntim.

 

Una ànima, una narració solitària

Que eres el meu enemic, no ho sabies, les paraules t’ho van dir.

Per elles l’enamorament va vendre el seu terratrèmol

i va sortir a la superfície que no m’estimaves…

 

S’han perdut totalment els mots  de les llàgrimes.

Quan parla el desordre l’ordre calla- en té gran experiència la pèrdua.

Ara hem de quedar-nos al costat del sense sentit.

que poc a poc la memòria recuperi la seva eloqüència,

que doni bons consells per a una llarga vida

de tot allò que ha mort.

 

Més o menys ha predominat la teva fotografia.

Dia a dia  convenç que res no ha canviat

que sempre vas ser així, de paper

des del naixement fotografia  a les trobades

des de sempre  com et vaig estimar venedor ambulant

d’ imatges en pintura

i de  pintura en imatges, així m’acontentava.

L’únic testimoni fiable que vivim és la nostra absència.

 

(Poemes, 1952)

 

Μια ψυχή,μια μοναχική διήγηση

 

Πς σουνα χθρός μου, δν τ ξερες ο λέξεις σου τ επαν.

Σ᾿ κενες πούλησε ρωτας τ σεισμό του

κι ρθε στ πιφάνεια τι δ μ᾿ γαποσες..

**

Χαμένα πνε ντελς τ λόγια τν δακρύων.

ταν μιλάει ταξία τάξη σωπαίνει –χει μεγάλη περα χαμός.

Τώρα πρέπει ν σταθομε στ πλευρ το νώφελου.

Σιγ σιγ ν ξαναβρε τ λέγειν της μνήμη

ν δίνει ραες συμβουλς μακροζωϊας

σ ,τι χει πεθάνει.

**

χει σχεδν πικρατήσει φωτογραφία σου.

Μέρα τ μέρα πείθει πς τίποτα δν λλαξε

τι σουν πάντα τσι, π χαρτ

κ γενετς φωτογραφία σ συνάντησα

νέκαθεν πς τσι σ᾿ γαποσα γυρολόγα

π εκόνα σ πεικόνιση

κι π πεικόνιση σ εκόνα σου ρκέστηκα.

μόνος ξιόπιστος μάρτυρας τι ζήσαμε εναι πουσία μας.

**

Κική Δημουλά

 

Ποήματα, 1952

 

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Dolors, et felicito per la teva pensada de traduir poetes grecs. Certament tràgica la veu d’aquest poema.