Us el cruspireu fins a l’últim mos sense saber a qui pertany cada “vers-frase “, si pertany a Maria Cabrera, a Blancallum Vidal, o a Marçal Font, Josep Grifoll, Josep Igual, Maria Sevilla; si a Josep Pedrals, Laia Martínez, Enric Casasses

A «Preguntes», el llibre que tinc entre mans, Josep Porcar ens porta pel terrible i pantanós terreny de l’anguniós deslliurament, de l’amor que ha de ser deixat enrere, abandonat; i ho fa a través de la reflexió, de les preguntes, i de la «paraula que consola».

"Ni rima ni enginy són característiques que facin que un text sigui poètic. La poesia no és rima, tampoc és enginy", escriu Dolors Miquel a Núvol. I les seves recomanacions ja han suscitat comentaris indignats.

Però volen menystenir-nos ignorar-nos: mira com ens agafen presos quan gosem arrencar el drap estranger i penjar la nostra veu de la campana més alta del nostre segle.

Atenes es convertí en una mena de camp de concentració on convivien malalts i moribunds. La gent es cruspia les bèsties del carrer.

La vida del poeta i escriptor Kavadias transcorre gairebé sempre en alta mar, en vaixells mercants, de passatgers o de càrrega. És un dels poetes actualment més populars de Grècia, però malgrat això se’l considera un poeta de segona fila, al costat de Seferis.

Nascuda a Atenes el 1931, Kikí Dimoulà és considerada la poeta grega més important després de Safo, però la seva vida és molt més prosaica.

Telos Agras, pseudònim d’Evángelos Ioanou, és una mena de Kavafis funcionarial sense Alexandries, ni tavernes, ni passions. Un Kavafis gris. La seva vida transcorre en un ambient malaltís, ple de problemes econòmics i tensions i amb continus canvis de domicili.

L’amor apassionat entre Costas Kariotakis i Maria Polydouri s’allargà durant tres anys fins que Kariotakis decidí tallar perquè havia contret la sífilis.

Iorgos Seferis va visitar Assina l’any 1938. D’Assina només se’n tenia coneixement per una breu menció a la Ilíada. Res més. No és estrany que Seferis se sentís fascinat, atès que la temàtica més medul·lar i grandiosa de la seva obra és l’anonimat de tants éssers i pobles desapareguts sense cap rastre.

Manolis Anagnostakis va ser el poeta grec més destacat a i influent de la Primera generació de Postguerra, l’anomenada generació de la derrota.