Jaume Subirana. Pensar en Adagio, actuar en Scherzo

Després dels volums Suomenlinna i Adrada, Subirana torna amb una nova entrega dels seus peculiars dietaris. Cafarnaüm (Bromera) no es pot considerar un diari estricte, sinó un llibre de notes, com ho defineix ell mateix. Les entrades no s’endrecen per dies ni per anys sinó per mesos. És un aplec de reflexions, citacions, aforismes etc, presentats en la ficció d’un calendari anual, mesada a mesada, però que podrien correspondre perfectament a anys diferents. Per mi el més interessant d’aquesta forma d’assaig és el salt mental que Subirana ens convida a fer entre el títol de cada entrada (sempre en versaleta) i la reflexió que l’acompanya. L’autor hi desplega un bon ram d’observacions sobre els tics del país, el malestar de la cultura, les obres que llegeix i els autors que admira. També hi trobem apunts sobre l’art de la pesca, un esport que ell practica amb una paciència desassossegada i que li permet de definir amb metàfores la seva pròpia poètica i la seva actitud vital, que vindrien a ser el mateix. Avui a les 19h Subirana presenta Cafarnaüm a la llibreria Altaïr, acompanyat de l’editor de Bromera, Gonçal López-Pampló i d’amics lletraferits que llegiran fragments del llibre. Us n’hem triat una mostra, amb les entrades més aforístiques, perquè en pugueu fer un tast.

DESASSOSSEC – Punt. Punt i a part. Miro endavant i endins, enrere i enfora, i com Pessoa penso que visc d’impressions que no em pertanyen, tot en un jo i altres, anar aplegant miques. En un llibre.

CAUSALS – Si tenir moltes hores per llegir t’hagués de convertir en escriptor, el cànon hauria de ser ple de porteres i vigilants de pàrquing.

APARER – La realitat no es revela, es relleva.

COLESTEROL – El nacionalisme és com el colesterol: tothom el duu a la sang (també els que mai no s’han fet una anàlisi, convençuts que ells sí que no). I s’acumula i va sumant i n’hi ha de bo i de dolent. Què deu fer-hi de peix blau?

A QUIEN CONTIGO – Només allò que hem estimat, ens acompanya.

CÀRREC – Quan un càrrec de confiança perd la confiança queda només la simple, trista, buida carcassa: el càrrec.

ESTALVI – Hi ha poques autopistes més còmodes que el menyspreu.

MÉS – Tots som més forts del que ens pensem, i més febles del que voldríem.

MALS COSTUMS – Com que ho vaig desar, ara no ho trobo.

EXCEPCIONALITAT – Som, certament, un país excepcional. En el sentit que funcionem en gran part gràcies a les excepcions.

AUTOGOLS – “Avui, la mirada nacional és el pitjor enemic dels interessos nacionals” (Ulrich Beck).

Podeu comprar Cafarnaüm al portal llibreter de Libelista.