Hipsterland o l’antropologia moderna

La idea va ser de Marc Sarrats i Ivan Panisello. El primer, treballant de manobre durant les vacances, va adonar-se que hi havia un xoc profund de valors entre els seus companys d’estiu i els d’hivern, els que l’acompanyaven a la universitat. De seguida va començar a donar voltes a la situació i, amb l’Ivan, van posar la base d’un projecte que fos seu i que exposés les idees que s’havien plantejat. “Contraposar valors situant algú més pragmàtic en un altre entorn era, també, la manera de posar-nos, a molts dels universitaris, en evidència a partir del filtre d’una persona que no se sent motivada pel mateix”, diu en Marc. Exactament, això és Hipsterland.

La Carla (Laura Prats), una noia sense gaires llums, es decideix a deixar el que fins ara ha estat la seva parella, el Yon (Jordi Manau). Ella, que ha començat un nou curs a la universitat i s’ha embafat de nous coneixements, pensa que necessita algú altre al seu costat: “Algú amb fondo”. I és que ell, el Yon, no és pas un intel·lectual ni un poeta… Aquesta és l’equació: noia deixa noi per buscar-ne un de millor. Drama. O no. A partir d’aquí el Yon farà el que calgui per recuperar-la, i és així com, de cop i volta, es veu envoltat per una tribu, en el sentit més literal de la paraula, una mica particular. Us donaré una pista, i tranquils, no necessiteu coneixements avançats d’antropologia: els encanten els gintònics especiats, els Iphones i les càmeres Polaroid.

Dos activistes (Marc Sarrats i Clàudia de Sandobal), una noia malcriada i un punt violenta (Núria M. Montes), un parell de somiadors (Núria Deulofeu i Ivan Panisello), el que sempre es deixa portar (Enric Boada) i l’intel·lectual principal (Martí Garcia)—el que encomana el fondo a la resta—, seran els que acompanyaran el Yon en el seu camí per convertir-se en “un noi com cal”. El protagonista, però, ja té el més important: caràcter. Sense caràcter no s’aconsegueixen ni follows ni me gusta i clar, sense cap d’aquests dos no es pot ser un hipster. Però això no fa la situació més simple: si al principi es tracta d’una mena de balança que no sap si decantar-se pel cani o pels hispters, poc a poc la sèrie es converteix en un joc d’alteritat on tots es barallaran pel Yon, qui amb la seva presència ajudarà a mantenir l’harmonia a Hispterland. I és que, malgrat el que puguin semblar, són tots bastant salvatges.

Hipsterland és un producte fet amb gràcia i enginy que amaga gags de tot tipus i, fins i tot, detalls d’antropologia social i una dosi molt alta d’autocrítica. Però, el més important de tot, és que està fet amb moltes ganes. Si la idea va sorgir a partir de dos amics, ara ja hi treballen més de trenta–cinc professionals i ja hi han col·laborat més de cent persones. A l’equip, que s’estrena amb aquesta sèrie, utilitzar un format online els ha permès certes llibertats, encara que també els ha suposat haver de superar obstacles a mida que avançaven i aprenien; sempre sense perdre de vista la qualitat del producte.

Els protagonistes de Hipsterland són egoistes, egocèntrics i interessats, però amb un petit gran cor que us captivarà. Els personatges han estat dissenyats amb cura, de vegades, fins i tot, amagant detalls autobiogràfics que han permès, per una banda, generar capes que aguditzin el contrast dels uns amb els altres i, d’altra banda, i això és el més divertit, que tots ens puguem sentir part del món de Hipsterland.

La primera temporada consta de dotze capítols, els sis primers ja es poden veure a la xarxa i, durant el mes de maig, arribaran els altres sis que posaran punt i final a una primera temporada que, de ben segur, deixarà les expectatives encara més amunt.