Fina Birulés, Què és una dona?

10.10.2018

El dia 15 d’octubre a les 19.30h a la Plaça de Joan Coromines Fina Birulés conversarà amb Judith Butler sobre qüestions de gènere. Moderades per Marta Segarra, aquestes dues pensadores feministes són un dels plats forts de la Biennal Ciutat Oberta. Montse Barderi ens presenta aquí la figura de Fina Birulés.

Fina Birulés

A la pregunta «Què és una dona?», Fina Birulés ja fa molts anys que contesta dient: «Una dona és tot allò que ha volgut ser una dona al llarg del temps». El gènere és una de les seves principals preocupacions, però també la història, la política i la subjectivitat. De què està fet allò que en diem jo? La pròpia identitat. Si li preguntéssiu «qui ets?», mai contestaria com aquell personatge d’Isak Dinesen, que va respondre: «Deixa’m que et contesti de manera clàssica i t’expliqui una història». El relat del jo aplicat a si mateixa no li interessa gaire, per això té valor que afirmi tenir una necessitat constant d’omplir-se el cap de coses. Prefereix, i amb diferència, llegir a escriure.

Ens ha introduït al pensament de Hannah Arendt i ens ha fet de pont perquè llegíssim dones com Françoise Collin, Aspàsia de Milet, Simone Weil, Sarah Kofman, Rachel Bespaloff, Simone de Beauvoir, i és clar, Judith Butler, amb qui parlarà sobre els dilemes del gènere.

De Birulés jo en destacaria la seva voluntat de pensar sense haver d’obtenir resultats definitius. El seu pensament, com una alquímia lenta, ofereix resultats diamantins. El que diu no pot ser adulterat ni banalitzat. O ho dius com ho diu, amb l’ordre i les paraules precises que ella ha emprat – talment com un poema– o tot se’n va en orris: s’ha de citar textual, perquè crea conjunts semàntics altament tècnics amb nuclis poètics que contenen la promesa d’una eclosió de significats. Birulés no pretén formar part de la rabiosa actualitat, però ja no es pot passar per la història del feminisme del nostre país sense llegir-la. La seva obra ja forma part d’una cultura feminista que ens emociona perquè ja no és ni marginal ni amagada, perquè ja té tresors i es pot transmetre.

Et pots descarregar la revista Núvol dedicada a la Biennal Ciutat Oberta aquí.