Els simulacres de l’escultura: Josep Clarà envoltat dels seus guixos

Del 2 de setembre de 2017 fins el 14 de gener de 2018, es podrà veure l’exposició Al taller de Josep Clarà: guixos d’un escultor irrepetible, emplaçada a l’Hospici d’Olot. Amb aquest projecte, el Museu de la Garrotxa i el Museu Europeu d’Art Modern de Barcelona, han assegurat el retorn a casa d’un dels grans escultors catalans del segle XX, amb el permís, entre altres, del també olotí, Miquel Blay.

La col·lecció presenta 55 peces de guix de Josep Clarà, juntament amb aquells materials necessaris per al procés creatiu, com ara dibuixos preparatoris o eines de treball. Aquest desplegament afavoreix un clima propici per a la curiositat de l’espectador, doncs, li descobreix aquell progrés, gairebé sempre silenciat, que condueix a l’obra d’art. El públic, per tant, tindrà accés a tot allò que hi ha darrera d’una escultura acabada i podrà fer-se càrrec del treball que li correspon a l’artista dins el seu taller. En aquesta exposició, no s’hi poden trobar els resultats, és a dir, les conclusions del treball artístic. L’obra final en queda exclosa i tant sols es pot intuir per la seva absència. En canvi, tot l’interès recau sobre els procediments que, pas a pas, van constituint l’escultura, partint des de l’origen: la idea. Entre aquests dos punts, de l’esbós a la figura tallada, s’obre un horitzó de passos intermedis. En primer lloc hi ha les anotacions en paper, d’on es desprèn un model provisional en argila. Seguidament, se’n fa una reproducció de guix, que servirà, més endavant, per extreure els motlles necessaris a l’hora d’evocar l’escultura definitiva, ja sigui en marbre o bé en bronze. El visitant coneixerà amb detall aquest procés gràcies al relat que acompanya l’exposició mitjançant diversos panells, sovint adreçats als guixos que s’exhibeixen, com ara La deessa (1910), Maternitat (1958), La dansarina (1919), La cortesana (1908), Puixança (1936), Els voluntaris catalans (1925) o Monument als caiguts (1950).

Les peces de guix seleccionades corresponen a algunes de les obres més representatives de l’escultor olotí i el públic les podrà reconèixer fàcilment. Aquesta síntesi serveix per resumir les diferents etapes artístiques de Clarà, que passen per la seva formació a París i la influència del simbolisme de Rodin, pel retorn a Barcelona i l’encàrrec d’obres monumentals, pel gust del naturalisme i l’anatomia femenina, així com pel cultiu del retrat a través del bust. Aquestes seqüències d’una producció tan variada permeten fer alguns incisos en la vida personal de l’artista, destacant la importància de les seves models, el tracte amb personalitats destacades de l’època o bé el seu distanciament respecte els valors artístics del franquisme.

L’exposició amplia els seus materials amb dos reportatges audiovisuals que combinen gravacions de veu de Josep Clarà amb fotografies on apareix l’artista juntament amb la seva obra. A més, de manera complementària, estan previstes una sèrie de conferències sobre l’obra de Clarà en el context de l’exposició. La propera tindrà lloc el 19 de novembre a càrrec de Maria Lluïsa Faxedas, sota el títol: “dones esculpides, entre la carn i l’ideal”.

Al Taller de Josep Clarà, sens dubte, és una contribució imprescindible per a mantenir viu el record d’un escultor genial que convé no oblidar. Malgrat tot, en descobrir aquest artista, el públic pot preguntar-se si moltes de les insinuacions que apunta l’exposició no podrien desenvolupar-se en un format més ambiciós, orientat a l’homenatge sense embuts que mereix l’artista.