Veus silenciades, veus rescatades

Dimecres 12 de juny de 2013 el Claustre de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès, amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, va acollir un acte molt especial i emocionant en què el PEN Català va inaugurar l’exposició ‘Veus silenciades, veus rescatades’.

Es tracta d’un recorregut sensorial i emocional a través de 15 casos d’escriptors i d’escriptores que han patit la persecució quan han intentat, a través de les seves paraules, fer evident greus casos de violacions de la llibertat d’expressió en diferents racons del planeta. Anna Politkòvskaia, Hrant Dink, Shi Tao, Lydia Cacho, Tsering Woeser, Normando Hernández González, Aung San Suu Kyi, Taslima Nasrin, Salem Zenia o Salman Rushdie són alguns d’aquests casos aberrants.

Al voltant d’aquests rostres en blanc i negre, de les seves biografies i fragments de la seva obra traduïts, es van trobant petites escultures, híbrids entre el poema visual i el ready-made, que mostren versos a la vegada crus però lluminosos. Contemplar aquestes petites peces al lloc on menys t’esperes (el pou, el jardí, una porta, un cantó fosc) fa mal perquè et remet, amb molta força, a casos duríssims on una sèrie d’éssers humans han patit el que no es pot dir simplement quan han intentat defensar un món just. Però, tot i això, al mateix temps demostra que la paraula mai no pot ser callada ni censurada, i que d’una manera o l’altra s’ha de seguir lluitant en favor de la llibertat. Aquesta és la tasca del PEN Català (www.pencatala.cat), donar sortida a aquests atacs, seguir oferint esperances, i ser capaç d’oferir els mitjans necessaris perquè algun dia aquestes situacions puguin ser paliades de forma definitiva.

Per això el PEN Català és un dels màxims col·laboradors de l’ICORN (Internacional Cities of Refuge Network), una organització imprescindible que coordina una xarxa mundial de ciutats refugi responsables que acullen escriptors i escriptores que han patit tot tipus d’atacs, vexacions, tortures o persecussions en motiu del seu treball. Barcelona forma part d’aquesta xarxa des de fa anys i actualment acull el poeta palestí Basem Al-Nabriss, que ahir va participar a la inauguració d’aquesta exposició amb un recital dels seus poemes. La poetessa vilafranquina Anna Gual va traslladar, amb contundència i passió, l’obra d’aquest poeta en llengua catalana a un auditori que va involucrar-se de forma absoluta en un acte que va colpir profundament. Basem Al-Nabriss, que ja va poder participar la setmana passada al 15è Festival de Poesia de la Mediterrània dirigit per Biel Mesquida, és un poeta palestí que ha estat atacat tant pel govern d’Israel com per fonamentalistes de Hamàs, que van arribar a bombardejar la seva casa quan ell i la seva família hi eren. Ara ell és aquí però la seva família encara roman en terra de conflicte. Tot i això, com ell assegura, ara pot “escriure en llibertat.”

Un cas terrible d’aquesta manca de llibertat, curiosament, es troba ben a prop, a les Illes Balears. Fa dos anys, amb l’arribada al poder del Partit Popular, Palma va deixar de formar part, fulminantment, del programa de l’ICORN de ciutats protectores. Amb aquest gest es demostra que encara hi ha qui fa callar tots aquells que no pensen de la seva manera, tots aquells que lluiten per la lliure expressió. I això es fa amb l’excusa de manca de pressupost per poder dur a terme activitats com aquesta, que dignifiquen la feina dels escriptors, poetes, periodistes, assagistes i tota classe d’artesans del mot.

Per sort, un acte com el que es va viure ahir a Vilafranca del Penedès demostra que, per a molts, la defensa de la paraula i de l’expressió continuen.