De sang gitana: esquivant les adversitats

19.05.2017

L’últim llibre de Dario Fo (Sangiano, 1926 – Milà, 2016), premi Nobel de Literatura 1997, aborda l’horror nazi i les seves terribles conseqüències per a les minories ètniques a través de la vida real del boxejador gitano Johann Trollmann (1907-1943), conegut com a Rukeli, que significa arbre, a De sang gitana (Bromera).

Imatge de la coberta del llibre

Amb traducció d’Enric Salom, Edicions Bromera continua amb la tasca de difusió del gran dramaturg i director teatral italià, defensor dels oprimits i de la llibertat per sobre de tot, tant d’obres clàssiques com Misteri Buffo (1969) i Ací no paga ni Déu! (1974) com de les més recents Lucrècia Borja, la filla del Papa (2014) o Un rei boig a Dinamarca (2016).

Malgrat que podem conèixer, o si més no intuir, els fets per endavant, Fo aconsegueix un bon equilibri entre la història particular del protagonista, les emocions de les competicions esportives i el preàmbul de la tragèdia que s’acostava. Els fets resulten inexorables en el desenvolupament de la trama.

Hitler i el Reich estan molt presents, però al fons, com un mal que està a punt d’arribar fins a l’última part de la novel·la, quan els efectes devastadors es fan ben presents. Ja en les primeres pàgines ens trobem davant la dècada dels primers anys del segle XX a Alemanya, primer a Hannover, on neix i creix Trollmann, i després a Berlín, quan intenta fer-se un nom en el món de la boxa. Té una capacitat natural per a la boxa, un estil particular que el fa ser especial. La forma d’esquivar l’adversari i de moure’s “com els gitanos quan ballen a les seves celebracions” fa que de seguida comenci a ser conegut. El 1928 esdevé campió de pesos mitjans de l’Alemanya nord-occidental, però tot i això és rebutjat per participar en la fase de classificació per als Jocs Olímpics d’Amsterdam. Aquesta decisió només serà la primera de moltes. El 1933 li neguen el títol guanyat de campió alemany de pes semipesant per considerar-lo un simple “gitano que salta” que posa en dubte “l’honor de la boxa alemanya”. No serà fins el 2003 que li serà restituït el títol injustament arrabassat.

A poc a poc, el llibre va mostrant la psicologia dels personatges, aspecte que s’hauria pogut desenvolupar més amb la finalitat d’atorgar més veritat en un text que se sosté amb un estil literari personal. Rukeli té una gran personalitat. Bromista, irònic, intel·ligent i profundament fidel a la seva família, resseguim la seva vida. Una vida plena d’obstacles però també de valentia i coratge per defensar allò en què creu.

Hi ha dos secundaris destacats. D’una banda, l’entrenador i mestre d’en Rukeli, Michael, que representa la raó “perquè la gent com tu, jo i centenars de milers de persones hem estat catalogats pel Reich com a enemics de la nació, del poble, de la grandesa d’Alemanya”. L’Alemanya nazi va enviar milers de gitanos a les cambres de gas un cop comprovat que no els volien ni com a mà d’obra ni com a soldats. D’altra banda, la que serà la seva futura esposa, Olga, que actua com un raig de llum enmig de la foscor més absoluta. Serà per ella i per la seva filla que Rukeli haurà de lluitar en l’últim combat més decisiu: el de sobreviure enmig de la barbàrie i la humiliació més absolutes.

Les descripcions dels entrenaments (“Recordeu-ho tots: fins i tot en el ring, no deixeu que l’orgull us obligui a saltar com una molla. És un error d’aficionats que podríeu pagar amb un esvaïment”) i de la vida privada de Trollmann com a sinti, gitano (“Som una raça sense escriptura, no en tenim. Només contant les nostres memòries de viva veu transmetem als altres la nostra història”), resulten apassionants.