Afanasiev, la veu del poble rus

Albert Quintana i Eva Comas homenatgen el folklorista rus Aleksander Afanasiev amb la narració del conte El lloc que no coneix ningú, una performance que podeu veure en directe aquest dimecres al Harlem Jazz Club de Barcelona. Eva Comas ens presenta l’obra d’Afanasiev.

Aleksander Afanasiev (1826-1871) era un jove estudiant de Dret a la Universitat de Moscou quan va quedar profundament meravellat pel pensament que transmetia a les seves classes el filòleg romàntic i progressista Fyodor Buslaev, el pare de l’escola mitològica russa. Així és que tan bon punt va acabar els seus estudis i va entrar a treballar a l’Arxiu Central del Ministeri d’Afers Exteriors rus, Afanasiev va dedicar-se amb cos i ànima a recollir i publicar les narracions populars de la tradició eslava. Va començar a partir de 72 relats arxivats a la Societat Geogràfica de Sant Petesburg i va anar ampliant-ne el nombre visitant altres arxius i a partir de corresponsals que li recopilaven contes de diversos punts del país. D’aquesta manera va aconseguir aplegar la col·lecció de narracions orals més gran que mai s’hagi recollit al món: 680 contes en les seves diverses versions. L’empresa no només sorprenia per la quantitat enorme de relats, sinó per la seva bellesa. En efecte, entre ells s’hi podien llegir aquella narració admirable anomenada “L’ocell de foc” o aquella altra tan perfecta, “La bella Vassilisa”. Eren històries que amb poques paraules traslladaven l’oient o el lector al bell mig de Moscòvia i li descrivien el seu paisatge humit, ple de llacunes i pantans, amb un hivern gairebé etern i amb uns boscos espessos que acollien éssers imaginaris i terribles com la Baba Yaga.

Gràcies a la inspiració dels germans Grimm, Afanasiev va saber entendre el valor de les narracions populars. Va saber entendre que els relats tradicionals són una de les principals riqueses de la cultura d’un poble. A l’escoltar una rondalla o una cançó tradicional els humans ens sentim immediatament connectats a totes les generacions que ens han precedit i que ens han fet ser qui som, ens sentim connectats amb la nostra essència més autèntica. Gairebé d’una manera inconscient, escoltem lleument com en la narració hi ressona la veu de la mare i el pare, del padrí i la padrina, de la besàvia… Per aquest motiu, si és que mai els humans oblidem per complet les dones d’aigua, els gegants i les bruixes de llegenda que han omplert durant centúries la geografia imaginària de la terra, la cultura haurà finit del tot.

En ella mateixa, la immensa col·lecció recopilada per Afanasiev ja tenia un valor incalculable, però a més a més cal considerar que va exercir una influència cabdal, perquè precisament aquests contes van servir de corpus al conegut formalista rus Vladimir Propp per confegir el seu tractat Morfologia del conte i més endavant Les arrels històriques del conte, que tant han influït en els narradors, des dels guionistes de pel·lícules fins als estudiosos de la literatura.

A pesar de la gran contribució d’Afanasiev a la cultura russa, els seus Contes populars russos en vuit volums van ser molt criticats per les elits del país: Els intel·lectuals conservadors del moment van creure que la seva col·lecció de narracions promovia un llenguatge vulgar i poc estètic. A més, la censura del tsar va prohibir la publicació d’alguns dels contes i llegendes per considerar-los anticlericals o directament revolucionaris. I per si això no fos prou, després d’una vida dedicada a l’estudi del folklore rus, Aleksander Afanasiev va morir a Moscou, pobre i malalt de tuberculosi amb només 45 anys. Poc temps abans de la seva mort, es va veure obligat a vendre la seva biblioteca per mirar de subsistir.

Els narradors Albert Quintana i Eva Comas volem retre homenatge a la figura d’Afanasiev aquest dimecres 25 de març al Harlem Jazz Club de Barcelona. Per això posarem veu, mirada i gest a El lloc que no coneix ningú, una de les històries que va recopilar aquest folklorista amb tot de personatges màgics, aventures i batalles que deixen l’oient sense respiració.