Als anys vuitanta, l’escultor català Jaume Plensa va quedar captivat pel llibre de poemes L’Hotel París de Vicent Andrés Estellés. Va fer alguns dibuixos sobre l’exemplar que tenia i li va regalar a la seva companya Laura. Més de trenta anys després, Plensa ha recuperat aquell llibre i ha creat, en exclusiva per a Enciclopèdia Catalana, una obra de bibliòfil a partir sobretot de plaques de coure. Aquí teniu 10 frases de l’escultor sobre l’art, la vida i els poetes:
– Sóc un noi del mediterrani que no sap nedar, i aquesta contradicció és el motor de la meva obra.
– Com a escultor sé que el gran material de l’art és la vida.
– La poesia entra en la societat d’una manera molt humil. És com un bon professor: fa que l’alumne no s’adoni que està aprenent. El poeta és el gran conductor espiritual de la societat.
– Com a bon valencià, Estellés era un home salvatge. I com a bon poeta, no tenia ni idea d’art. Només sabia sobre la vida.
– Sempre que he après molt d’algú, ha sigut bevent i fumant.
– M’estimo més l’art que els artistes, perquè moltes vegades el personatge pot ser un obstacle per conèixer l’obra.
– Quan hi ha confrontacions estètiques jo no entenc res, perquè tot és possible estèticament.
– M’agrada envellir perquè tinc altres punts de vista sobre les mateixes coses, i segurament són punts de vista més fidels al que va passar.
– L’aigua és el gran espai públic, no pertany a ningú i sempre està en moviment.
– Un origen mai és una qualitat, és un punt de sortida.