Si els fills de puta volessin

Ja se sap: si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol. La coneguda cançó de Quico Pi de la Serra va ser una de les primeres que va sonar ahir durant l’espectacle ‘Intocables’, que va oferir Gerard Quintana als jardins del recinte modernista de Sant Pau. Començava així el tercer i penúltim ‘concert d’estiu’, al qual ha precedit el de Dani Nel·lo i també el de Marcos Valle i al qual succeirà, dijous vinent, el darrer, el de Clara Peya.

Quintana va fer un recorregut sonor a través de cançons prohibides, perseguides, censurades i odiades que, malgrat tot, mai no han estat ignorades i segueixen formant part dels nostres referents. Amb l’ajut de la formació vallesana Oest Trip, l’ex cantant de Sopa de Cabra va desplegar sobre l’escenari un mapa de sons format per referències musicals dels darrers cinquanta anys. De John Lennon a Víctor Jara, de la Velvet Underground a Serge Gainsbourg, de Crosby, Stills, Nash and Young a Sex Pistols, de Pau Riba a Albert Pla, de Bob Dylan a David Bowie.

“Masters of war”, per exemple. La cançó de Dylan va servir al cantautor gironí per denunciar els fabricants d’armes, els “senyors de la guerra”. “Turn, turn, turn”, de Pete Seeger, ens va fer recordar aquest cantautor nordamericà, del qual enguany se celebren cent anys del naixement. “Un home que durant dècades va estar compromès amb la vulneració dels drets fonamentals”, va dir Quintana. “Heroin”, de Lou Reed, va ajudar-nos a reflexionar sobre “un dels temes tabú durant molt de temps, juntament amb el sexe: les drogues”. “La cançó explica d’una manera quasi costumista l’experiència de Reed amb aquesta substància, però això es va entendre gairebé com un espot publicitari i es va censurar”, va explicar Gerard Quintana.

I, parlant de censura, no va faltar les referències a l’autocensura. “Els Beatles, sense anar més lluny, es van autocensurar”, va explicar Quintana abans que sonés “God”, “una de les cançons que va fer John Lennon quan ja va anar en solitari i es va dedicar a matar el seu propi mite”.

“Hi ha músics que fins i tot s’hi han deixat la vida, per cantar en el que creien”. Evocava també Gerard Quintana el cantautor xilè Víctor Jara. Un artista que “va alinear-se amb el president Salvador Allende, que el 1973 va ser assassinat, encara que la dictadura de Pinochet va dir que s’havia suïcidat”. I va continuar el de Girona amb una història que, no per sabuda, és menys colpidora: “Pocs dies després, Víctor Jara va ser traslladat a l’estadi, que més tard portaria el seu nom, on va ser torturat i assassinat”.

L’espectacle va acabar que quasi s’albirava la mitjanit. Amb una promesa quasi imperativa, per cert. “Estem preparant una segona part del projecte, que es dirà ‘Dones intocables’, va dir Quintana. “Haurem de menjar moltes clares d’ou”.