Miquel de Palol. Treballs d’amor perduts

El lliurament del Premi dels Jocs Florals de Barcelona, que s’ha celebrat amb un acte solemne al Saló de Cent, ha significat el tret de sortida de la Setmana de Poesia. Enguany Miquel de Palol ha guanyat la Flor Natural amb el poemari ‘Dos cors per una bèstia’.

Antoni Vidal Ferrando, que enguany ha estat el President dels mantenidors, ha afirmat en fer la valoració de les obres presentades que la gran qualitat dells originals ha obligat el jurat a fer “difícil, escrupulós exercici d’elecció”. Entre els reculls aspirants, hi havia obres molt diverses, “des de les que han partit d’una concepció contemporània lligada a la tradició clàssica fins a les dels poetes que cultiven estètiques mess experimentals o personals”. A banda de Vidal Ferrando, el jurat estava format per Eva Baltasar, Josep Lluch, Josep Piera i Marc Romera, que s’hi va incorporar a darrera hora en substitució de Francesc Parcerisas.

Del títol guanyador, Dos cors per una bèstia, Vidal Ferrando diu que “es tracta d’un llibre d’una gran força poètica i amb un bell equilibri entre els seus valors formals I argumentals, que es complementen admirablement. El llenguatge és ric, contundent I original; les imatges, brillants, I la història d’amor que es conta colpeix tant pel que diu com pel que suggereix”. Josep Lluch, editor de Proa, que editarà el poemari, també formava part del jurat i ha dit que Dos cors per una bèstia és “una obra gairebé narrativa, molt personal, on hi pesa la sensació de fatalitat, l’erosió dels sentiments amb el pas del temps, etc. Està molt bé l’exasperació que genera l’anticipació d’una ruptura no destijada, el vaivé de la il·lusió i la decepció, l’autoengany. És un bon llibre que transcendeix l’autobiografisme”, diu Lluch. Vet aquí un dels poemes que componen el recull, titulat L’Exiliat.

L’Exiliat

En la tarda encalmada l’astre i els horitzons
emborratxen les ànimes de recança i nostàlgia,
de voler que l’anhel en si mateix perduri
ja que en el seu objecte és tan atroç que ho faci,
ni que se’m mostri com en el desig
tan embogit cavalca.

Si fos per mi que ho fa no en voldria pas menys
de com ara m’he fet a voler i esperar-ne.
Si he estat jo tant hi fa, que és enemic deler:
en la seva mirada, en la totalitat
dels signes del seu cos he après a distingir
com si fos diferent el dia que ha follat,
molt més perfecta, més ben definida,
l’ansietat satisfeta i renovada,
més brillant i més boja, en un perill salvatge
embellidor enlairada, de la vida ordinària
per sempre separada.

Amb vertigen s’acaba en la foscor la tarda,
el meu camí en les tardes de la meva foscor,
en l’esclat dels teus ulls.

Ada Castells fa de canonge

L’escriptora Ada Castells ha estat l’encarregada de fer el balanç de l’any poètic, i n’ha sortit un document exhaustiu que repassa les principals novetats de poesia del 2014. Anys enrere aquest balanç se solia llegir, però actualment s’ha substituït per una lectura de poemes seleccionats per la mateixa Castells, que ha triat versos de Jaume Coll Mariné, Blanca Llum Vidal, Sònia Moll Gamboa, Víctor Obiols, Màrius Sampere, Manuel Forcano, Jordi Cervera, Josep Vallverdú, Josefa Contijoch, Carles Camps Mundó, Gemma Casamajó i Anna Pantinat.

En el seu balanç, Castells ha destacat com un dels fenòmens de l’any l’empoderament per part dels públics i dels poetes. “Les noves tecnologies, que ja no són tan noves, ens han permès accedir a la creació d’una manera menys jeràrquica, per bé i per mal. Per una banda, podem arribar a veus que les editorials ni tan sols havien contemplat i que ens poden semblar interessants, però per l’altra també hi ha molt de soroll i establir un cànon -que no és altra cosa que destriar el gra de la palla- és més feixuc que mai. Si a això li sumem que les noves tecnologies també han facilitat el fenomen de l’autoedició, els problemes de destriar què val la pena i què és poesia-de-diumenge-a-la tarda es multipliquen i el canonge -que seria qui fa el cànon- ho té més fotut que mai”, conclou Castells.

Homenatge a David Sanahuja

També hi ha hagut un moment per homenatjar el poeta David Sanahuja, “un dels poetes oblidats de la generació sacrificada”, per dir-ho amb les mateixes paraules que ha utilitzat el seu fill, Eduard Sanahuja, en fer la glossa d’aquest poeta, que en vida es va haver d’autoeditar tots els llibres i que ara és reivindicat per crítics com Sam Abrams o Isabel Granya, que li ha dedicat aquest article a Núvol.

Enguany l’acte del Saló de Cent ha estat presidit pel Tinent d’Alcalde Jaume Ciurana, que ha definit Miquel de Palol com un artista de la paraula capaç de conjugar risc i rigor a la vegada, tenir un codi propi sense assemblar-se a ningú. Amador Vega, que ha fet l’elogi de l’obra guanyadora, ha definit el valor de la poesia en afirmar que “la seqüència dels mots crea el perímetre dels nostres conflictes”.

150 anys dels Jocs Florals de Verdaguer

Enguany fa 150 anys que Jacint Verdaguer va guanyar els Jocs Florals per primera vegada. Corria l’any 1865 i el canvi a la llengua catalana li podria haver comportat, com a represàlia, un suspens en teologia al Seminari de Vic. Avui, per sort, aquests pecats ja no s’estilen, però els Jocs Florals encara són vius. Ho explica Carme Torrents avui a Núvol.

Notícies relacionades

Una setmana de Poesia Total

La poesia obre finestres als Centres Cívics