Les bruixes de Maria Rodés

Les bruixes, despentinades, tornen. No maquinen res. Calma. Tornen com a font d’inspiració. Han estimulat, recentment, els escriptors Irene Solà (Canto jo i la muntanya balla) i David Marín (Purgatori). També a la cantautora La Bien Querida (Brujería). I són, des de fa uns mesos, el motor creador de Maria Rodés, que fa orbitar el seu últim disc entorn d’elles. Bruixes entre el Paradís i Burriac. Rodés presentarà Lilith aquest divendres a la Sala Apolo; serà un dels concerts del Festival Mil·lenni.

Maria Rodés. |

A casa els pares de Rodés, a Cabrera de Mar, va arribar un dia un fulletó municipal on es publicava una peça sobre les bruixes de Burriac. Així, gràcies a aquest fulletó, les va conèixer la cantant, que feia anys que pujava al castell de Burriac amb la seva germana. Un cop va saber que al voltant d’aquell castell hi reposaven llegendes sobre bruixes, Rodés es va imaginar a ella i a la seva germana com dues d’elles. “Em deia que fèiem una excursió de bruixes”. Aquell descobriment la va empènyer a endinsar-se, de mica en mica, en el món de la bruixeria. Es va començar a documentar.

Les bruixes de Burriac –explica– es reunien als voltants del castell per celebrar aquelarres i sotmetre a la gent a maleficis i sortilegis. Una llegenda, per exemple, explica que una vegada van agafar un mariner del Mediterrani i el van enviar a Cuba. El mariner va tornar amb una planta local per demostrar que havia estat a l’illa. Altres fonts de documentació han estat les tesis de l’assagista Mona Chollet, autora de Brujas (Ediciones B). O el llibre W.I.T.C.H. (Conspiración terrorista internacional de las mujeres del infierno), sobre el col·lectiu feminista homònim. “Ha estat un llibre de referència que aborda la bruixa com a símbol feminista, però no n’he tret gaire cosa. Ha estat una bona eina per contextualitzar el tema, simplement”. “Volia conèixer quina era la percepció que s’ha tingut de les bruixes. Moltes dones n’eren  considerades sense cap motiu. Dones solteres, curanderes o músiques. Aquestes últimes tenien molts números de ser condemnades. Això m’empeny a una reflexió poètica sobre els meus orígens”, assenyala Rodés.

El nom de l’espectacle és una proposta de Pepe Mompeán, director del Festival Internacional de Arte Sacro de Madrid, que és on Rodés va fer el primer concert d’aquesta nova proposta. També ha dut el recital al Museo del Padro, on va tocar entre les ‘pintures negres’ de Goya. Qui és Lilith, però? “Lilith és una figura mitològica del folklore jueu. Va ser la primera dona d’Adam. Una dona que no es va deixar sotmetre. No entenia, per exemple, perquè havia d’estar a sota durant el coit. Va acabar abandonant l’Edèn i se’n va anar a viure amb els diables al Mar Mort. S’allibera així de la submissió masculina. Avui, Lilith és considerada la primera bruixa. I té aquest nom musical, bonic per titular el projecte”. No tot és tan senzill, però: “Quan se’n va a viure amb els diables li cau un estigma: és la dona que abandona la llar; ja queda marcada”. Amb la tria d’aquest personatge mitològic, una figura ingovernable, Rodés ha volgut “trencar el mite d’Eva” i celebrar la dona que “surt del cànon”.

Per farcir el recital, Rodés ha treballat un repertori que combina composicions noves i cançons de calaix. Ens avança que hi haurà set temes nous. “Alguns de temàtica més folklòrica, altres d’interpretació més oberta. En una cançó una noia sospita que és una bruixa, en una altra narro la història d’amor entre la bruixa i el diable; també faig aparèixer la Triple Deessa, que acull tres formes femenines: la vella, la mare i la donzella”. Entre les cançons de trajectòria que recupera hi ha Niña de párpados negros, Creo que no soy yo, Eclipsi o Flor del Mal. Ha escollit peces que encaixin amb l’espectacle, però ha procurat no forçar l’obvietat. Eclipsi connecta amb les bruixes que “podien predir eclipsis”. Flor del Mal, una copla, parla “del fet de ser dona”. “Tot encaixa bastant bé”.

Durant l’espectacle, diu, posa en context les cançons i intenta convertir el moment en “una mena d’aquelarre, en una reunió”. “A l’escenari som quatre noies i en Pep Pascual, que és el bruixot”. Toquen instruments curiosos (una olla, per exemple) que recorden el folklore de la bruixeria. Lilith, però, no acabarà en aquest recital. “És molt probable que el contingut de l’espectacle el reuneixi en un EP”. Un projecte que espera poder entomar “tan aviat com sigui possible”. Abans, l’autora de Sueño triangular pujarà a l’escenari del Teatro Valle-Inclán de Madrid, on actuarà a l’obra Las bárbaras, dirigida per Carol López i amb banda sonora de la mateixa Rodés. La cantant viu actualment a Madrid: “Moure’m per allà m’ha obert el circuit per Espanya. Toco més a Andalusia, per exemple”.

L’últim treball de Rodés és Eclíptica, inspirat per la figura del seu tiet besavi, astrònom. “Últimament, els discos que faig són temàtics. Les lletres formen part d’una història, un concepte. Això m’ajuda a endreçar-me. Tendeixo a la dispersió i seguir concepte em centra”. Rodés equival el procés de documentació dels discos al que fa un escriptor per encarar els llibres. La cantant, autora del recull de somnis Duermevela (Alpha Decay), diu que “sempre” la persegueix la idea d’escriure un llibre, però “necessita temps”. De moment, podem considerar una forma de literatura les seves lletres. “És gairebé el que em costa més fer. Dono una importància exagerada a la sonoritat a les paraules. Té el mateix pes el significat que la sonoritat”.