Els Àngels fan torrades: Germà Negre

Els Germà Negre aterren l’últim cap de setmana de juny a Caldes de Malavella per presentar el seu últim disc, Els Àngels fan torrades en el festival El Gust de la Paraula. Combinant humor, música tradicional i gastronomia, Germà podreu escoltar una banda que “formen una crema catalana a l’alçada de les expectatives”. A continuació us oferim la ressenya que Carles Servat ha fet per a Surtdecasa.

Diuen que durant un fred hivern de l’any 2012 van patir una aparició còsmica de l’esperit de la Moreneta de la Serra, verge de tots els catalans; que els va amenaçar i que, per això mateix, pregonen la música tradicional catalana. I nosaltres ens els creiem. Sinó, que algú ens expliqui d’on surt aquesta energia desmesurada que desprèn aquest “pacífic grup d’individus banyolins”, o què coi hi fa aquella Moreneta en forma de capgròs que tenen com a mascota en els seus concerts. Ells són Adrià Dilmé (acordió i veu), Adrià Estarriola (violi), Aleix Pagès (baix i berra) Eudald Grabulosa (guitarra) i Adrià Mateos (bateria). O el que és el mateix, Germà Negre.

No fa gaires anys vam presenciar el directe d’una d’aquelles bandes tan nostrades que fan ballar i cantar com si l’endemà s’acabés el món; o com si aquell conjunt musical —amb la corresponent bufa festivalera que et foten, a ritme de folk— fos la personificació de l’Arca de Noè, que ens portà a tots directes a la salvació.

Aquells eren els seus inicis i val a dir que excepte pels seus col·legues més pròxims, en aquella època encara no se’ls coneixien a més de vint quilòmetres de Banyoles. Això era abans, perquè ara els reconeixen fins i tot a San Francisco. I estem d’enhorabona: Germà Negre debuta en l’àmbit discogràfic amb Els àngels fan torrades, un disc que recull a la perfecció el so i l’energia que la banda desprèn en directe. I en aquest cas, s’atreveixen a anar més enllà del seu so tradicional.

Si podem remarcar quelcom de Germà Negre, aquest és sens dubte el seu tarannà crític i irreverent. Capaços de crear els seus propis premis per tal de criticar l’hedonisme d’aquests tipus d’esdeveniments, per posar un exemple. El conjunt banyolí ofereix un ample ventall de temes arrelats a la cultura tradicional catalana, que alhora pren consciència de país i que lluita per tenir un missatge combatiu. Combinats amb el seu humor i gran savoir faire sobre els escenaris, formen una crema catalana a l’alçada de les expectatives. Cal destacar que la formació banyolina va ser escollida entre les cinc finalistes a artista revelació del 2014 als Premis ARC. Amb altres companys de gremi com Ol’Green, Bonobos, Obeses i Judit Neddermann.

Podeu continuar llegint clicant aquí.