Didac Romagós: “La cultura salva l’ànima”

Als Països Catalans només existeix una ràdio local que emet únicament música en català. No és cap ràdio fórmula, i tampoc està situada a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Declaracions sorprenents alhora que gratificants, tenint en compte que gairebé tota xarxa de comunicació rellevant s’estableix a la capital catalana.

En aquest cas, parlem de Ràdio Vilablareix, la ràdio local més seguida a Twitter de tota Catalunya, situada en aquest municipi de la comarca del Gironès amb un total aproximat de 3.000 habitants. En Didac Romagós, coordinador d’aquesta ràdio, ha estat el gran dinamitzador de tot plegat. Va començar des de ben jovenet, amb tan sols catorze anys ja conduïa el seu primer programa radiofònic.

Quin és el punt de partida de la teva història a la ràdio, Didac?

Vaig començar en aquesta ràdio, però amb un altre nom. Feia un programa juntament amb altres persones. Em va apassionar el món de la ràdio i, com que era el conductor del programa, l’equip de govern de Vilablareix em va proposar impulsar una ràdio local. Em van demanar una proposta per portar a l’emissora i jo vaig començar a investigar la competència. Vaig trobar que totes eren ràdio fórmules que imitaven les grans cadenes, i és molt difícil que t’escoltin quan estàs imitant a les grans ràdio fórmules del país i d’Espanya. Així que vam veure una escletxa en ser l’única emissora local dels Països Catalans que potenciés només la música en català. En aquell moment vam veure que seríem els únics, i seguim sent-ho, malauradament.

De començar volent que sigui la ràdio del poble, ha acabat sent la ràdio local més escoltada de tot Catalunya, com ho heu fet per diferenciar-vos?

El que volíem fer era una cosa totalment diferent del que hi havia a l’espectre radiofònic. Quan em vaig trobar amb què no hi havia cap emissora que emetés únicament música del nostre país, vam decidir tirar-ho endavant amb la idea de tenir sempre presents els Països Catalans. Em refereixo a la música de l’Alguer, de Menorca, de Mallorca, del País Valencià, de la Catalunya Nord, música de tota la gent de parla catalana. En un principi no ens coneixia ningú, vam haver de començar a picar totes les portes de les discogràfiques i grups presentant el nostre projecte. Va haver-hi un moment que a la gent va començar a agradar-li la nostra proposta, veien que les nostres entrevistes eren diferents i reposades. A partir d’aquí, l’èxit va venir per les xarxes socials, la gent començava a parlar de nosaltres i ara som la ràdio local catalana més seguida a Twitter, amb més de vint mil seguidors (@rvilablareix). Actualment ens hem consolidat tenint en compte dues branques, ser una ràdio cultural de música en català i, alhora, una ràdio municipal informativa de tot el que passa a Vilablareix.

En una entrevista que et vam fer a Núvol l’any 2015 parlaves precisament d’això. Mencionaves Ràdio Vilablareix com una ràdio de país per explicar què passa als Països Catalans des del poble. Creus que és un objectiu consolidat?

Sí, gran part dels grups de música catalana, actors, actrius, polítics i esportistes reconeguts del nostre país que han passat pels estudis ens comenten que han conegut Vilablareix a partir de la ràdio. És un orgull que la gent hagi posat a Vilablareix al mapa a través de la ràdio. Abans havíem de trucar les portes i dir que estem just al costat de Girona i ara la gent ja sap on som. Que passi això és una autèntica passada. 

Les vostres entrevistes materialitzen la tasca de visibilitzar la gran xarxa cultural catalana del nostre país. Vau començar fent molta música, però a poc a poc heu anat transitant cap a ser una ràdio pública al servei dels països catalans amb molt de contingut cultural divers.

Al principi la nostra intenció era fer una promoció totalment diferent. Posàvem música de país (que això encara és el pal de paller) dels artistes més consolidats i dels que començaven a sortir. Quan vam veure que ja teníem això fet i començaven a venir tots els grups, vam intentar ser també un altaveu de la cultura i no quedar-nos només amb la música. Ens vam obrir en altres camps: la literatura, el món teatral, el món polític, entenent que la cultura ho és pràcticament tot. Vam comprendre que la ràdio no és només música, volíem donar a conèixer tota la cultura del nostre país i les nostres tradicions, que venen a partir de tota la gent del sector cultural que pica pedra.

Com veus el moment cultural actual?

El veig amb molta preocupació. Ve gent a l’estudi molt preocupada, i són gent amb molt de renom que han hagut de buscar altres sortides de feina, perquè les limitacions de la Covid són les que són i s’han hagut de buscar la vida. Veus moltes persones que no es poden dedicar a la seva feina, que està totalment reconeguda i que hauria d’estar molt més ben pagada. Venen artistes que ens expliquen que els hi costa déu i ajuda arribar a final de mes i, quan passen aquestes coses, t’espantes una mica, però també t’ajuda a agafar consciència per donar-los veu i ser un altaveu. Això a mi em genera una satisfacció personal i col·lectiva, perquè poden explicar el problema des de la seva pròpia perspectiva.

Com es pot defensar la cultura des de la ràdio?

La defensa es fa picant pedra. En molts mitjans de comunicació, si no hi ha temps, la cultura se’n va fora. Aquí no, aquí el temps és bàsicament per la cultura. Com diuen, la cultura salva l’ànima, i quan vam estar en els moments més crítics del confinament de l’any passat ens vam refugiar en la cultura, escoltant música, mirant sèries, llegint llibres… Ens vam recolzar en això, així que ara més que mai hem de ser al costat de la cultura, i des d’aquest mitjà de comunicació ho continuarem fent. Aquí la cultura sempre hi entrarà.

Aspiracions de Ràdio Vilablareix en el moment actual?

A mi m’agrada molt anar al dia a dia. Molta gent ens diu que aviat atraparem Catalunya Ràdio, jo no ho sé, però la nostra intenció és continuar picant pedra amb els mitjans que tenim, sabent que som el que som: un poble de tres mil i pocs habitants al costat de Girona i no pas a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Tenim el pressupost que tenim i no podem competir amb grans monstres, però som aquí. Hi ha una frase que diu “som petits però valents”. Seria una mica això, perquè estem aquí, som els defensors de la cultura i ho continuarem sent. La gent vol continuar venint, nosaltres estem encantats i continuarem donant veu a tota aquesta gent que s’està dedicant al cent per cent al món cultural.