Si és que són coses diferents

Parlar de música és molt complicat. Els que ho fem, robem paraules d’altres sentits per descriure-la, l’acompanyem d’adjectius estranys o massa concrets, la intentem portar a un pla tangible o visual, tot i que no es pugui ni tocar ni veure. Una manera d’endreçar-la i ordenar-la és atorgant-li una narrativa i una estètica, un fil conceptual; el que va presentar el Palau de la Música Catalana el passat 12 de maig es relacionava, d’una banda, amb una problemàtica actual –l’emergència climàtica– i, de l’altra, amb una efemèride que apel·la directament l’entitat. Si la música es pogués tocar i veure, potser tindria forma d’elements vegetals subaquàtics de colors vius damunt un fons negre –imatge creada pels artistes digitals d’IA Entangled Others–; potser seria un pont entre allò que ens és natural i el que ens és humà, si és que són coses diferents.

A partir de la idea de relació entre humanitat i natura –«un tema que no és exhaustiu, sinó inspirador»–, la sala modernista va presentar una temporada de 137 concerts regits pels valors atemporals de la casa: «l’excel·lència, la centralitat coral, el retrobament i la descoberta d’intèrprets, l’exploració de la música des de diferents aproximacions, el suport a la nova creació i al patrimoni cultural català, i la diversitat de públic», explicava Joan Oller, director general. «La natura és habitat i refugi de l’ésser humà», afegia Mercedes Conde, directora artística adjunta; «però hi hem intervingut i això ha tingut uns efectes». Així mateix, es va subratllar la importància dels motius naturals per a aquest edifici «de gran bellesa», «màxima expressió» d’aquest vincle i obra d’un arquitecte de qui, enguany, commemorem el centenari de la seva mort.

Però aquesta no és l’única efemèride important d’aquest 2023: «El mateix any que moria Lluís Domènech i Montaner, naixien Alicia de Larrocha i Victoria de los Ángeles». Així, al llarg de la temporada hi haurà diversos concerts que els hi retran homenatge. I encara hi haurà una commemoració més, el cinquantenari de la mort de Pau Casals: «el recordem anualment», afegien, «però enguany escoltarem El pessebre en una nova versió, orquestrada i dirigida per Antoni Ros Marbà». I com que és tan important mirar el passat com el present, també van presentar-nos els artistes convidats: Ola Gjeilo i Elisenda Fábregas, a qui li han encarregat tres peces –una simfònica coral, un quintet amb piano, i una reinterpretació d’una nadala–, els ja mencionats Entangled Others, la poetessa Laia Llobera i l’artista Eugènia Balcells, pionera en l’àmbit del videoart.

Les veus convidades

Fábregas va declarar que li feien molta il·lusió els encàrrecs, però el que li era més important és que es tractava d’un «símbol de reconeixement de tota la trajectòria de més 40 anys, després de tant de temps fora del país. Em sembla increïble que pugui parlar en català!», va fer broma, «però aquesta invitació em permetrà fer conèixer aquesta obra a casa meva», i va subratllar, «que no he oblidat que és casa meva». També va explicar que tornava ara «perquè podia, jo volia tornar de fa molts anys», de fet, malgrat residir a l’estranger, no ha perdut mai el contacte amb Catalunya: «vaig marxar l’any 77, aquí hi havia molt bona educació, però tothom deia que havia de marxar fora. Aquí hi ha moltes possibilitats i molt talent, si no fos així, jo no hauria tornat».

El que per a mi és més important és el reconeixement d’una trajectòria de més de 40 anys.

Elisenda Fábregas

Balcells, també present a l’acte de presentació, va continuar: «aquest edifici és tan magnífic i complet, que per un artista visual és impossible afegir res més. Per això vaig pensar que havia d’anar a allò més bàsic, que és la llum». A més de l’exposició, també hi haurà un concert que dialogarà amb la seva obra: «el que em fa molta il·lusió és el concert amb el Juan de la Rubia, ell em va dir que faria sons a partir de les meves imatges, i jo li he proposat que també faré imatges pels seus sons». Al torn de preguntes, li van demanar què en pensava de l’estètica de la temporada, ella va respondre: «crec que el punt de partida de tot art és el joc, i fer servir la intel·ligència artificial per això és jugar».

A més d’artistes residents, també hi haurà formacions residents: una que comença una estada de tres temporades, i l’altra que l’acaba. El Trio Fortuny presentarà dos programes i agafa el relleu al Cosmos Quartet, que clausuren una etapa en la qual han explorat alguns dels repertoris més importants de quartet de corda: «la residència els ha vist créixer en maduresa i veu pròpia, i això és un orgull pel Palau», apuntava Conde. Ells van afegir, agraïts: «ens ha servit per desenvolupar-nos tan a nivell musical com humà i ens ha permès realitzar els cicles que vam programar, amb una gran versatilitat». Els Fortuny van voler posar en valor al fet de fer música en directe: «de vegades pensem en la sala com una extensió del nostre instrument, i alguns músics parlen de l’Efecte Palau, dient que quan actues al Palau sempre sones bé».

De vegades pensem en la sala com una extensió del nostre instrument, i alguns músics parlen de l’Efecte Palau.

Trio Fortuny

Els cicles del Palau

Un any més, el cicle Palau 100 acull formacions orquestrals i corals d’arreu del món que interpretaran gran repertori simfònic: ens visitaran la London Symphony Orchestra, l’Orquestra Filharmònica de Dresden, Los Angeles Philarmonic o el Monteverdi Choir, entre d’altres. El repertori anirà des de l’Així parlà Zaratrustra d’Strauss fins a l’oratori Israel a Egipte de Händel, o la nova creació, amb les compositores contemporànies Gabriela Ortiz i Hanna Kendall. Així mateix, el Palau Òpera, que celebra la seva tercera edició, portarà a l’escenari modernista tres òperes barroques, i el cicle Palau Grans Veus reivindicarà el lligam d’aquesta casa amb la lírica, amb veus emergents i d’altres que són tot un referent.

Altres cicles que són cita obligatòria són el Palau Bach i el Palau Piano: del primer se’n va destacar la Passió segonsSant Mateu, «una proposta amb segell propi que comptarà amb grups i solistes del país, escollits per audicions, sota la direcció de Christoph Prégardien», o els Concerts de Telemann, contemporani del Kantor de Laipzig que «és de justícia recuperar-lo». Del segon cicle, també cal subratllar els recitals de Paul Lewis, que clourà la integral de sonates de Schubert, Grigory Sokolov, que hi actuarà per catorzena vegada consecutiva, o Ignasi Cambra, amb un encàrrec de Ferran Cruixent. «Al Palau, als recitals de piano s’aconsegueix una màgia molt especial i això ens fa convidar més i més pianistes», apuntaven.

Al Palau, als recitals de piano s’aconsegueix una màgia molt especial i això ens fa convidar més i més pianistes.

Joan Oller

Una màgia, aquesta, que també es dona als concerts de cambra, que tindran lloc tant a la Sala de Concerts com al Petit Palau. En destaquen el Quartet Casals, que posaran de costat Bach i Gubaidulina, i el Cuarteto Quiroga, que celebra 20 anys amb un encàrrec a la Raquel García-Tomàs. Oller i Conde també van destacar tres concerts cadascú del cicle de la sala petita: d’una banda, el de la violoncel·lista Mariona Camats i el pianista Eudald Buch, el de la soprano Alexandra Nowakowski i el del Duo Picotti-Puig, i de l’altra el de David Alegret en homenatge a Ricard Lamote de Grignon, el de Ferran Albrich en coproducció amb l’Associació Franz Schubert, i el del Quartet Diotima amb una estrena de Benet Casablancas.

Altres cicles que juguen amb la diversitat d’estils són les Tardes al Palau, que es presenta des de l’eclecticisme i els preus populars, i del qual en destaca l’Stabat Mater de Brotons o el quarantè aniversari de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. També ho és Palau Fronteres, un «espai de llibertat on posem concerts que són inqualificables», un espai per a l’experimentació on podrem gaudir, per exemple, d’Els mons de Lluís Domènech, una proposta per a tots els públics dirigida per Dani Espasa que s’acompanyarà d’un videomapping a càrrec d’Aleix Viadé. Finalment, una altra programació de gran importància per aquest escenari és el cicle La Casa dels Cants, del qual en destaca el concert del Cor de Cambra titulat Un cant a la natura. Un crit de la terra, on la música s’acompanyarà d’un element sensorial molt especial: de diferents olors.

Alguns números

Sobre la venda d’entrades i abonaments, el Palau de la Música va voler destacar «una proposta que fa anys que funciona», però que enguany volen posar en valor: la Grada Jove és una comunitat de menors de 35 anys que consta de 5.500 membres i que poden gaudir de descomptes de fins al 50%, preus especials, compra preferent… «però hem volgut ampliar avantatges: s’ha creat una nova comissió formada per joves cantants que han actuat com a prescriptors, escollint els concerts de la nova temporada que creuen que poden ser interessants per a aquest col·lectiu». Els números van tancar la presentació: «159 concerts educatius i familiars, més de 50 obres de fins a 33 compositors catalans, 11 de les quals de patrimoni –és a dir, de compositors que ja no són vius– i 13 estrenes absolutes». El pressupost artístic ronda als tres milions i mig d’euros, que esperen cobrir amb la venda d’entrades, que pràcticament s’igualen a les del 2019.

Més informació i entrades, a la seva pàgina web.