Ferides i bellesa al Liceu

“Estem en un bon moment de salut de la institució” explica Salvador Alemany, president del patronat de la Fundació del Teatre del Liceu. I és que el Gran Teatre del Liceu presenta les seves propostes per la temporada 2023-2024 en un moment en què la institució ha fet passos importants en la millora de l’assistència i la diversificació del seu públic. De fet, del que portem de temporada 2022-2023, hi ha hagut una ocupació mitjana d’un 77%, amb diverses funcions que han fet ple absolut o l’han fregat, i l’edat mitjana s’ha reduït a 51 anys, quan fa uns anys fregava els 65.

El Liceu ha construït una temporada amb personalitat i molt eclèctica, amb l’òpera francesa i italiana com a grans protagonistes. El lema, “Esquerdes irreversibles”, apel·la a moltes coses, explica Víctor García de Gomar, director artístic del Gran Teatre del Liceu; parla dels personatges de les òperes plens d’il·lusions, però plens de ferides, parla dels somnis, de la perseverança i l’esforç, malgrat traumes i ferides, parla de la cultura que, tot i sovint estar amenaçada, és un element d’unió, d’integració i catarsi. García de Gomar destaca que els títols de la temporada parteixen d’un punt de queixa: remeten a èpoques d’opressió, a la pobresa, al racisme, a la destrucció de la naturalesa… Un punt de vista inconformista que busca saltar de l’escenari i connectar amb l’espectador per a “traslladar el missatge arreu del món”, afegeix el director.

El Liceu ha construït una temporada amb personalitat i molt eclèctica, amb l’òpera francesa i italiana com a grans protagonistes

Joan Fontcuberta signa la imatge d’aquesta temporada. Una fotografia que, en línia amb el tema central, inclou ceràmica Kintsugi, pràctica japonesa de reunir fragments trencats de recipients i de restaurar una peça en què les “ferides” de la trencadissa embelleixen l’objecte.

El director titular Josep Pons ha volgut destacar la importància de l’Orquestra Simfònica del Liceu en la força de l’Òpera i “els fruits que estan donant els darrers deu anys de treball”, que la converteixen en una “orquestra puntera a l’Estat”.

Més enllà dels aspectes musicals, també destaquen les bones previsions econòmiques de la temporada vinent, en què el Teatre preveu liquidar el deute creditici de 15 milions d’euros fruit de la crisi d’ara fa deu anys i que ha condicionat l’Òpera durant molts anys. Això se suma a l’increment del pressupost d’1,5 milions d’euros respecte de l’any passat, enfilant-se als 52,8 milions.

Destaquen les bones previsions econòmiques de la temporada vinent, en què el Teatre preveu liquidar el deute creditici de 15 milions

Una situació que segur que ajuda a fer avenços en el projecte d’un teatre complementari del Liceu, el Liceu Mar. De fet, Alemany, ha avançat que la institució està en converses amb el Port de Barcelona i que la junta està disposada a firmar de forma pràcticament immediata un conveni per a la convocatòria d’un concurs d’idees per definir el projecte arquitectònic i urbanístic i la transformació de l’indret.

Una temporada eclèctica

En una temporada amb 117 funcions, el públic gaudirà de tres noves coproduccions en què no faltarà l’accent català amb Orgia del compositor barceloní Hèctor Parra. Una òpera amb la direcció escènica de Calixto Bieito basada en l’obra homònima de Pier Paolo Passolini i que tractarà temes LGTBI, poc habituals en l’òpera més tradicional. També destaca l’Eugene Onegin de Txaikovski de la qual se n’oferirà una versió minimalista amb el segell de Christof Loy. La proposta estrella de la temporada, sens dubte, serà l’estrena europea d’Antony & Cleopatra de John Adams, que comptarà amb la direcció del mateix compositor. Una òpera en coproducció amb la Metropolitan Opera de Nova York i la San Francisco Opera, que tindrà la direcció d’escena d’Elhanah Pulitzer i que ens apel·la al Hollywood daurat i al món egipci. Una oportunitat única de gaudir d’una òpera d’Adams dirigida per Adams.

Amb aquestes propostes innovadores, no hi faltarà propostes més clàssiques amb el Turandot de Puccini al capdavant, que recuperarà la producció dels noranta de la cèlebre Núria Espert, en la que serà la darrera oportunitat de gaudir d’aquesta proposta amb Espert al capdavant.

De Calixto Bieito també s’hi representarà Carmen de Bizet, que es va haver d’ajornar degut a la pandèmia. Amb un gran elenc encapçalat per Jonas Kaufmann i Sonya Yoncheva, es representarà Adriana Lecouvreur de Cilèa amb la proposta artística de David McVicar. De Rossini se n’interpretarà La Cenerentola amb la posada en escena d’Emma Dante i Javier Camarena al paper de Don Ramino, i de Verdi Un ballo in maschera amb la direcció artística de Graham Vick. Finalment, en el gran format, es representarà la versió de Wolfgang Amadeus Mozart d’El Messies de Händel amb la proposta escènica de Robert Wilson.

Sota la direcció d’Àlex Ollé, artista resident del Liceu, el cicle de microòperes Òh!pera se celebrarà del 12 al 14 de juliol de 2024 amb les composicions de Ferran Cruixent, Montserrat Lladó i Guillem Palomar, i els llibretistes Laura Ferrero, Pau Miró i Martí Sales, una obra menys que l’any anterior. Després de l’èxit de La Gata Perduda, Ollé ha avançat que s’està treballant en una nova producció comunitària de barri del mateix estil, però que encara es troba en una fase molt inicial.

No hi faltaran les òperes en versió concert, que comptaran amb grans directors: Gustavo Dudamel es posarà al capdavant de Fidelio de Beethoven, el titular Josep Pons dirigirà El castell de Barbablava de Bartók, Giovanni Antonini serà el director d’Orlando Paladino de Haydn, Sir Simon Rattle portarà la batuta de Médée de Charpentier i René Jacobs a L’Orfeo de Monteverdi. Junt amb La Capella Nacional de Catalunya i Le Concert des Nations, Jordi Savall dirigirà al Liceu per primer cop el Somni d’una nit d’estiu de Felix Mendelssohn.

En el format concert no hi faltarà el tan habitual en les darreres temporades musicals barcelonines Winterreise de Franz Schubert, amb una proposta artística de l’artista visual Joan Fontcuberta. Com a propostes eminentment líriques, la diva Sondra Radvanosvsky protagonitzarà un recital en solitari, i la soprano Lise Davidsen i el tenor Freddie de Tommaso un concert conjunt. A més, se celebrarà una Gala Lírica amb intèrprets de gran devoció pel públic del Liceu com Lisette Oropesa, Javier Camarena, Ermonela Jaho i Carlos Álvarez, així com gales homenatge Victoria de los Ángeles i Alicia de Larrocha amb noms destacats de la clàssica actual.

Cal destacar que en el gènere de la dansa s’hi portaran a escena el Faun/Noetic de Sidi Larbi Cherkaoui, amb el Ballet du Grand Théâtre de Genève, A midsummer night’s dream d’Alexander Ekman, amb el Ballet de Dortmund, Sacre amb Sasha Waltz, basada en La consagració de la primavera deStravinski, i l’arxiconegut Llac dels cignes amb el ballet del Teatro dell’Opera di Roma.

Amb tot, no hi faltaran les propostes del LiceuAprèn, destinades a apropar el gènere a noves generacions a través de formats didàctics, accessibles i atractius, la temporada simfònica de l’Orquestra del Liceu, o les representacions especials de LiceuUnder35.

El Liceu en xifres

La presentació de la temporada també ha servit per fer balanç del curs 2022-2023 i de les noves propostes al voltant del Teatre que, a parer del Liceu, han tingut un molt bon inici. Una d’elles és la plataforma multimèdia Liceu+LIVE que suma prop de 3.000 abonats i uns 20.000 usuaris únics registrats. Com a novetat, els abonats presencials del Teatre, tindran inclòs l’abonament digital a la plataforma, que comptarà amb cinc nous títols de la temporada 2023-2024. Els preus dels abonaments per a la nova temporada han pujat un 3%, un increment que s’explica per l’augment dels costos a causa de la inflació, i que s’ha intentat minimitzar al màxim per repercutir el menys possible en l’economia de l’abonat, explica Valentí Oviedo, director general del Gran Teatre del Liceu.