Fer florir la clàssica

Sota els lemes «Classical music from Barcelona to the world» o «Come for the music, stay for the rest», Barcelona Obertura vol explicar la ciutat com una capital de la clàssica i la lírica. És una iniciativa que, impulsada per Barcelona Global, neix de la unió de les tres sales de música clàssica més importants de casa nostra: el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música i l’Auditori de Barcelona. Si bé presenta ofertes durant tot l’any, també és cert que concentra propostes especials just quan comença la primavera: la setmana passada es va presentar a premsa la quarta edició del Barcelona Obertura Spring Festival, que tindrà lloc del 8 al 31 de març. Es tracta d’una proposta que, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, selecciona els concerts més destacats de la cartellera per oferir-los en paquets especials pels turistes. Paral·lelament, es du a terme el festival Ciutat de Clàssica, una iniciativa que ofereix concerts gratuïts d’intèrprets emergents a vint-i-tres espais de la ciutat.

Ramon Agenjo, president de Barcelona Obertura, començava explicant el perquè d’una iniciativa com aquesta: «hem de posar Barcelona, la ciutat de la música, al mapa d’Europa», apuntava. Destacava, a més, el motiu de realitzar el festival a aquesta època de l’any: «fer-lo al març és ideal perquè a Europa encara fa molt fred: en canvi, a Barcelona, quan vens a escoltar música, pots sortir tranquil·lament a peu i gaudir de la ciutat». «Hem de ser una ciutat d’acollida, hem de ser amfitrions de la nostra ciutat», afegia.

El joc de cartes de cada casa

Com qui ensenya amb orgull una mà de pòquer escollida amb cura, cada escenari va repassar les produccions que, aquesta temporada, han reservat per agrupar durant aquestes tres setmanes de març. Víctor García de Gomar, director general del Gran Teatre del Liceu, va repassar com, en primer lloc, la casa d’òpera acollirà 7 Deaths of Maria Callas (9–11/03/23), de l’artista Marina Abramović; «L’última de les produccions que va portar aquí no va ser gaire ben rebuda», explicava, «i va prometre no tornar mai més, però cal revisar per què es va viure d’aquesta manera». «La mare de la performance», va afegir, «ens presenta un recital vestit d’òpera, en un format molt híbrid que replanteja què vol dir òpera avui; és una oportunitat per captar un nou públic».

El Liceu acull el recital de Marina Abramović, l’òpera de Raquel García-Tomás i la proposta d’Antonio López.

En segon lloc, va parlar de l’òpera Alexina B. (18–22/03/23) de la compositora Raquel García-Tomás; «reflexiona sobre els problemes que concerneixen la societat actual», comentava García de Gomar, que també va explicar el canvi de director. Finalment, serà Ernest Martínez Izquierdo degut a «l’entrega absoluta de Pons amb el Macbeth i el lliurament tardà de la partitura». En tercer lloc, l’entitat recupera «allò que la COVID va apartar»; el Winterreise (23–25/03/23) a La Model en la proposta escènica d’Antonio López, que ens presenta «el viatge d’un personatge erràtic, amb el qual pensar que la mort és l’últim repòs» en una proposta «reparativa, i fins i tot sanadora, de l’espai i de la societat». Finalment, l’escenari també acollirà un recital de la soprano Sara Blanch i el tenor Xabier Anduaga (24/03/23).

L’Auditori, per la seva banda, fa una proposta de cinc cites imprescindibles; tres amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), i dues més amb intèrprets internacionals. Robert Brufau, director de L’Auditori, destacava els dos programes que s’interpretaran sota la batuta del director titular de la formació, Ludovic Morlot: la Segona de Brahms (10–11/03/23) i, el cap de setmana següent (18–19/03/23), es realitzarà una estrena nacional de Sofia Gubaidulina, que completarà una obra de Lili Boulanger. El tercer cap de setmana de l’orquestra el protagonitzarà la Desena de Xostakóvitx (24–25/03/23), «una simfonia que va resultar incòmode al règim, però va tenir un ressò internacional molt favorable, i que posarem en diàleg amb el protagonisme d’una pianista que posa de manifest la necessitat de treballar la diversitat racial, Isata Kanneh-Mason».

L’Auditori presenta tres programes amb l’OBC, un recital del violoncel·lista resident i un doble concert dels Latvian Radio Choir.

Les altres dues propostes de l’equipament són, d’una banda, un recital del violoncel·lista resident Nicolas Altstaedt (13/03/23) i, de l’altra, un doble concert de la formació letona Latvian Radio Choir on interpretaran Les vespres de Rakhmàninov (21/03/23) i estrenaran l’obra Llum de Ramon Humet (22/03/23).

Finalment, Joan Oller, director general del Palau de la Música Catalana, va començar definint el festival com a «atípic» i va recordar que la programació és un treball en equip, per això va voler mencionar la feina de la directora artística adjunta, Mercedes Conde. Així mateix, va subratllar les col·laboracions que teixeix el Palau: amb Ibercamera –que presenta un programa protagonitzat per la mezzosoprano Vivica Genaux (08/03/23)– amb la Schubertíada –que proposa un recital amb el tenor Christoph Prégardien (15/03/23)– o amb la Franz Schubert Filharmonia –que convida el violinista i director Joshua Bell (21/03/23)– i, tot i que no s’inclou dins la programació del festival, va aprofitar per destacar l’estrena del Concert per a piano i orquestra de Marco Mezquida amb l’Orquestra Simfònica del Vallès (25/03/23). Així mateix, també s’hi podrà sentir Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi (11/03/23) amb el Cor de Cambra de l’entitat i la formació Europa Galante sota la direcció de Fabio Biondi.

«El Palau es va construir com un propòsit de l’Orfeó, fundat el 1821, però no es va interpretar la Passió fins al cap d’un segle», explicava Oller; «el Palau és un lloc de passions, és el que més encaixa amb la nostra arquitectura», referint-se no només a les passions de Bach, sinó a les passions en general. Introduïa així els dos concerts que clausuraran aquestes setmanes d’activitat frenètica: la sala modernista acollirà la Passió segons Sant Mateu interpretada pels Vox Luminis i la Freiburger Barockorchester (30/03/23) i la Passió segons Sant Joan interpretada pel Collegium Vocale Gent amb Philippe Herreweghe a la batuta (31/03/23).

El Palau reforça les col·laboracions i convida, entre d’altres, a Vox Luminis i al Collegium Vocale Gent.

Obrir les portes, ocupar els espais, donar veu als intèrprets

A continuació es va repassar la programació del festival Ciutat de Clàssica –abans anomenat Barcelona City+–, del qual Víctor Medem n’és el director artístic; es tracta d’una proposta de vint-i-tres concerts agrupats en sis cicles diferents que es duran a terme entre el 10 i el 26 de març a diferents espais de la ciutat. L’objectiu és «conèixer la ciutat a través de nous espais i de la mà de músics joves que viuen a Barcelona o que s’han format a les escoles de la ciutat»; així, Medem va definir aquest segon festival com una «plataforma que permet fer-se una idea del talent que s’està formant aquí, músics amb un enorme potencial dels quals n’hem d’estar molt orgullosos».

El festival Ciutat de Clàssica homenatge a Jordi Cervelló, s’emmarca al centenari d’Alícia de Larrocha i agrupa a compositors que s’han inspirat en la ciutat.

Com avançàvem, la programació s’articula en sis eixos: un primer que ressegueix la Integral de Trios per a piano de Mozart –amb tres concerts–, un segon que posa en diàleg Johann Sebastian Bach i Max Reger, un tercer que versa sobre l’Univers Albéniz i que s’emmarca al centenari d’Alícia de Larrocha, un petit homenatge a Jordi Cervelló, «compositor molt estimat pels músics», amb un concert monogràfic i dos concerts més que inclouen algunes de les seves obres de cambra; un cinquè que han titulat «Made in Barcelona» i està format de compositors que s’han inspirat en la ciutat, i un sisè que inclou obres de l’Est d’Europa. L’accés és gratuït amb reserva prèvia: l’1 de març a les 10h es podran reservar les entrades pels concerts del 10 al 17 de març, i una setmana més tard, pels concerts del 18 al 26 de març.

Xavier Marsé, Regidor de Turisme i Indústries Creatives, va voler assenyalar com aquesta iniciativa té tres potes molt clares: és una programació que es dirigeix a «un turisme de qualitat» perquè el Liceu, el Palau i L’Auditori tenen «una programació de caràcter internacional»; també busca «una població més culta i interessada en les propostes culturals», amb una política cultural pensada per la ciutadania; i, finalment, que vol ser «un lloc d’expressió dels intèrprets i artistes». Jordi Martí, Tinent d’Alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, començava assenyalant el biaix de gènere a la taula de presentació –«tenim un problema en l’equitat i igualtat de gènere»– i continuava afegint que aquestes iniciatives busquen «explicar què és Barcelona a través de la música. Això ho fem per fora? Sí, però també per mirar-nos al mirall i reconèixer que no estem tan malament», apuntava. Cal dir que la major part de la programació del festival l’assumeix cada sala, però que l’Ajuntament hi destina 270.000€, 70.000€ dels quals són de Cultura i 200.000€ de Turisme.

David Lang, John Adams, Gustavo Dudamel i Rufus Wainwright visitaran Barcelona, fruit de les col·laboracions entre entitats.

Ja per acabar, els tres grans escenaris van voler avançar en exclusiva alguns dels grans noms que visitaran Barcelona al llarg dels pròxims mesos com a conseqüència de les relacions col·laboratives entre entitats. El juliol del 2023 s’estrenarà l’òpera Prisoner of the State de David Lang en un co-encàrrec de L’Auditori amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York i en col·laboració amb l’Orfeó Català; l’octubre del 2023 el compositor i director John Adams vindrà a Barcelona per col·laborar tant amb el Liceu –en la coproducció de l’obra Antony and Cleopatra– com amb el Palau –en un concert on dirigirà obres pròpies, interpretades pels cors de l’entitat. El maig del 2024, Gustavo Dudamel i Los Angeles Philharmonic Orchestra aterraran a Barcelona per actuar al Palau i al Liceu, on oferiran l’òpera Fidelio de Beethoven. Finalment, el cantant i compositor Rufus Wainwright tornarà a la ciutat el gener del 2025 per estrenar un co-encàrrec de L’Auditori i el Palau amb altres entitats internacionals.

Més informació a la seva pàgina web.