Una vetllada romàntica?

Aquest any commemorem la vida i l’obra del compositor Joan Lamote de Grignon ara que es compleixen 75 anys de la seva desaparició, i l’OBC posarà un granet de sorra més a l’homenatge el 4 i 5 de maig amb la interpretació del seu Poema romàntic per a baríton i orquestra (1912) sota la batuta del director Salvador Brotons. La part vocal serà a càrrec del reconegut i pràcticament infal·lible Carlos Daza.

En Lamote de Grignon conviu l’amor per la terra i la cerca de la inspiració en el patrimoni català (per exemple, en l’ús d’instruments propis de la cobla) amb una mirada internacionalista que el va dur a transcriure obres simfòniques de diferents orígens per a la seva Orquestra de Vent, convertir-se en promotor de la vida cultural barcelonina i organitzar les visites de compositors com Strauss o Saent-Saëns per dirigir els seus projectes.

En una espècie de pas de testimoni simbòlic entre músics catalans de diferents generacions, la vetllada continuarà amb l’estrena absoluta d’un encàrrec de L’Auditori al mateix director, el seu Te Deum, també per a baríton i en el qual participarà la Coral Cantiga que dirigeix Montserrat Meneses. És interessant l’anotació “per a cor amateur” de la partitura, un bonic reconeixement als cantaires que dediquen hores i esforç a mantenir la tradició catalana de la música coral no professional. Escrit en llatí, té un caràcter de celebració i lloança i contempla el diàleg intens i rítmic entre l’orquestra i el cor. Per la seva banda, l’ària reservada al baríton a la segona secció presenta un to més reflexiu i íntim.

L’enigmàtic​a​ i poc ortodoxa Tercera Simfonia de Txaikovski ocuparà la segona me​itat del concert. Coneguda pel seu moviment en forma de vals i el darrer en forma de polonesa, és l’única que el torturat compositor va escriure en mode major i amb cinc moviments en comptes de quatre. Tot i que l’autor considerava que no contenia “cap idea original”, estava content amb la seva factura, que va qualificar d’“avanç”. Alguns musicòlegs la troben un exercici occidentalitzador, altres que constitueix un homenatge a la dansa i, finalment, altres que hi veuen la petja de Mozart. Menys apreciada que les seves companyes dins el catàleg de Txaikovski, desconcerta per la inclusió d’una fug​a, per un apunt de marxa fúnebre que no es desenvolupa, per la manca de connexió entre els temes, per la no utilització de temes russo​s i per la renúncia als clímaxs típicament romàntic​s. La menys característica del compositor? Un exercici alliberador? Una recerca de nous camins? Un descans abans de l’abassegador viatge que seria la resta de la seva producció​?​

Lamote de Grignon i la seva versió del romanticisme, cara a cara amb la versió menys romàntica del romàntic Txaikovski, tot plegat servit amb l’energia desbordant de Brotons a L’Auditori en una sessió que promet ser tota una oportunitat per al descobriment.

Més informació i entrades a la seva pàgina web.