Balkan Paradise Orchestra: «Nèctar és un disc tan divers com nosaltres deu»

A principis del 2015, un grup de 10 dones instrumentistes començaven a tocar fanfàrries balcàniques pels carrers de Barcelona sense saber que gairebé 10 anys després –sota la idea d’un eixam d’abelles, el treball en equip i la col·lectivitat– naixeria Nèctar, el tercer àlbum d’autoria pròpia de les Balkan Paradise Orchestra. El disc recull 11 temes que viatgen a través de diferents gèneres sempre de la mà dels sons balcànics: hi ha lloc per la música electrònica, el pop, la cúmbia, els corridos o fins i tot els sons africans. La clarinetista Laura Lacueva ens explica com es treballa en el seu eixam d’abelles particular.

Imagineu que és la primera vegada que sento la paraula Balkan Paradise Orchestra. Amb tres paraules, com us definiríeu?  

Diferents, potència i… energia? Huracà? 

Potser us podríeu definir com a un grup amb… sororitat? 

Sí, m’agrada bastant. Sororitat. A més, inclou tot el que és el grup. T’ho compro! [somriu]. 

L’imaginari de Nèctar neix a partir del concepte de les abelles, uns insectes que treballen de manera incansable, però que l’esforç de cada una d’elles es veu reflectit al resultat final de la comunitat, el rusc. Com treballeu des del vostre eixam particular?

Nosaltres treballem de forma molt assembleària. Som 10 persones a la banda i prendre decisions de forma col·lectiva no és fàcil. És un projecte en comú que tenim des de fa anys i hem evolucionat molt en la manera d’organitzar-nos. Hem anat aprenent amb el pas del temps, perquè ningú neix ensenyat. Al final la nostra forma de treballar ha estat anar provant i veient què ens funciona com equip i què no. També s’ha de tenir en compte que les persones canviem i és important que tot vagi en consonància i en coherència. Tot i que prenem les decisions més importants tota la banda, per anar més ràpidament nosaltres també treballem per comissions. N’hi ha moltes dins el grup com la comissió de videoclips, de xarxes socials, d’imatge, musical… I així ens hem anat organitzant. 

És a dir, a part de tocar la banda, cada una té altres tasques. 

Exacte. Des de fora, per algú que no es dediqui a la música, potser només té en compte la feina de l’escenari, és a dir: s’imagina que hi ha moltes hores d’assaig i ja està. Però la realitat és una altra. Darrere d’un espectacle hi ha moltíssimes hores de creació, de coreografies, de producció, d’estudi, de videoclips… Per molt que treballem amb altres persones que ens ajuden –com per exemple SONDE3, que ens ajuda amb tota la part de manejament–, ens agrada molt decidir-ho tot entre el grup, i és aquí quan es nota que és un projecte gestionat entre les deu persones. 

Heu canviat la vostra forma de treballar després de gairebé deu anys a la indústria musical?

Absolutament. Hem viscut una evolució brutal en aquests deu anys. A part d’aquesta evolució hem viscut un aprenentatge i hem pres més consciència del món de la música professional. Totes venim de formacions molt diferents: de clàssic, jazz, de la docència, musicoteràpia, gestió, producció i fins i tot, d’altres projectes musicals. Amb això vull dir que ara tenim molta més experiència que abans, tant a nivell tècnic, de composició, de festivals… Però sobretot a nivell d’organització interna del grup. Amb els anys vas reflexionant i t’adones que hi ha coses que sempre funcionen, però d’altres que no. Per tant, a poc a poc anem canviant i evolucionant sempre cap amunt, espero! [somriu]. 

En quins elements musicals es pot veure representada aquesta col·lectivitat?

Pel que fa els arranjaments, és cert que entre nosaltres canviem bastant de rols. Al ser una banda principalment instrumental, en un principi era tot molt més tancat i cadascuna tenia establert el que havia de fer en cada moment, però a poc a poc hem anat canviant i ara totes podem fer de tot. Com a banda, el que reflecteix molt bé aquest sentiment de mostrar el nostre projecte en col·lectiu és que a l’escenari, no hi ha una figura que lidera o que canta: durant tot el concert se’ns pot veure a totes i, a més, anem canviant de posició. És el que volem transmetre de dins cap a fora, tant en termes de grup com musicalment parlant.

Els sons del món, la diversitat de gèneres i la petjada personal de cada una de vosaltres ha sigut la base per crear un disc amb una sonoritat única. D’on provenen les influències musicals que apareixen a Nèctar?

A les Balkan sempre ens ha agradat barrejar estils molt diferents. Al principi, sí que teníem una idea molt concreta, que era sobretot tocar temes d’algunes fanfares balcàniques com Fanfare Ciocarlia, Emir Kusturica o Goran Bregović, d’aquí l’origen del nostre nom Balkan Paradise Orchestra. Però ara ja fa uns anys que hem deixat més enrere el “balkan” i fem més el que volem, barrejant tots aquells sons i gèneres que ens agraden. Per exemple amb el tema Ella s’hi pot escoltar aquesta barreja de la sardana amb sons africans, amb el mezcalito i el seu “corrido” mexicà… Després també trobem altres sons més pop amb influències mainstream i electròniques, com també es pot escoltar alguna cúmbia, ska… 

“Tants caps, tants barrets”. En aquest disc tothom s’hi pot sentir representat, no?

Sí, totalment. És un disc molt divers, tan com ho som nosaltres deu! [riu]. Això fa que els bolos en directe també siguin diferents i puguin agradar i interessar a un públic molt divers. Potser, algú que no hagi escoltat el nostre disc sencer diàriament, que no sigui un “superfan” de les Balkan, podria venir a un directe i trobar, d’entre tot el nostre repertori, una cançó amb la qual sentir-se identificat. 

Heu tocat molts estils diferents al llarg de la vostra trajectòria com a grup. Voleu explorar amb noves sonoritats? Quines?

Sempre estem molt obertes a tot el que pugui sortir i sorgir. Deixem bastant la porta oberta. Som bastant flexibles a les idees personals que pugui aportar cadascuna i, a partir d’aquí, posar-les en comú i permetre’ns evolucionar. No tenim la necessitat de tancar-nos a cap patró en concret.

Es pot dir que les Balkan heu començat una nova era introduint diverses cançons amb lletra a Nèctar, com el tema amb Maruja Limón. És aquí cap a on voleu evolucionar?

El tema amb Maruja Limón explica la nostra història amb elles, com hem crescut juntes, compartint escenaris, concerts i fins i tot local! Però en principi no volem evolucionar cap aquí. El nostre grup és principalment instrumental. De totes maneres, al llarg dels anys hem notat que, en el nostre directe, funcionen molt bé els temes on incorporem lletra. Les parts cantades arriben molt al públic i, a més, el fet que totes les lletres del disc estiguin en coherència amb el missatge que nosaltres volem transmetre, això fa que aquest missatge arribi més fàcilment. Són punts que sumen al projecte. 

Heu arribat a portar la vostra música molt lluny. Com és aquesta rebuda per part d’un públic internacional?

Sembla mentida, però ens hem sentit com a casa pràcticament a tot arreu. Això sobta, però alhora ens alegra i ens reconforta molt. Al Canadà, no hi havíem estat mai, i l’any passat, vam participar en un festival de música. Des del minut u, tothom participava i estava entregadíssim. Això et fa sentir que la feina que hi ha darrere el projecte està recompensada i que pot arribar lluny, no ens ho esperàvem. Sobretot volem anar expandint el projecte perquè arribi a tot arreu on es pugui, però que sigui en el país que sigui, remogui sentiments i sensacions. 

Teniu expectatives per la rebuda del nou disc dins – i fora- de Catalunya?

Més que l’expectativa de rebuda, sobretot pensem en el directe. A part de donar-li molta importància al disc, perquè sabem que gràcies a ell el nostre públic ens pot escoltar a qualsevol lloc i qualsevol moment, li donem molt de valor a l’espectacle. Al final és una creació col·lectiva, amb coreografies, escenografia, ball… En aquell moment, tot el que el públic està sentint no es pot enregistrar. Es així com s’acaba formant un record únic que no es podrà repetir i sentir de la mateixa manera mai més. 

Totes les cançons del disc tenen un missatge en cada nota i composició musical. Quin missatge s’amaga rere les Balkan Paradise Orchestra?

Darrere de cada cançó, i si analitzem les petites lletres que tenim -perquè en tenim poques- totes tenen una cosa en comú, un leitmotiv que fa referència al treball en comú, l’empoderament, ser qui tu vulguis ser i el fet d’estimar i recolzar-nos en sororitat. 

Una cançó especial. 

Totes són molt diferents entre elles. Abella Reina seria un tema que ens defineix molt bé com a grup i sobretot, com som com a dones. De fet, quan ens pregunten “què voleu dir amb aquest disc?” sempre diem que el propi concepte defineix clarament el que som les Balkan: un projecte col·lectiu on hi ha molt treball en equip, on totes som molt treballadores i el tema Abella Reina ens el dediquem perquè som unes working beast! [riu]. En realitat tots els temes d’alguna manera ens representen i ens enriqueixen. 

Com abordeu la qüestió del gènere en la música, tant dins com fora del grup, i com creieu que això influeix en la vostra recepció com a banda formada exclusivament per dones instrumentistes?

Les Balkan volem trencar amb una tònica general on malauradament a dalt dels escenaris encara hi ha només una majoria d’homes blancs. Al llarg de la història del grup, hem rebut molts comentaris homòfobs o  masclistes com per exemple “per ser dones toqueu molt bé”… A través de tota la nostra feina que fem dia rere dia amb la banda el que volem mostrar és que “estem aquí”, que també sabem tocar i fer espectacles, que sabem portar el nostre propi projecte. Per sort, cada vegada hi ha més dones que pugen als escenaris i esperem que en siguin més! Volem mostrar la realitat i visibilitzar dins el panorama musical que hi ha moltíssimes dones instrumentistes, no només cantants. 

Algun somni per complir. 

L’estiu del 2022 es van complir molts somnis perquè vam poder tocar al Canet Rock, al Festival Cruïlla… A més, va ser un plaer poder tocar al Festival dels Jardins de Pedralbes abans del concert de Goran Bregović, un gran referent per nosaltres. Ens agradaria poder tocar a grans festivals de “soul music”, viatjar per molts països… El gener del 2023 vam anar per primer cop als Estats Units i, a poc a poc, fruit del treball, aquest any hi tornem a anar! [somriu]. També ens encantaria poder tocar a Sud-amèrica i sobretot, seguir treballant cada cop més i més. Això si sempre sense oblidar-nos de casa nostra, Catalunya.