Vèncer l’amor amb Judith Espígol

Noi coneix noia. Al principi, no tenen gaire bona relació. Després, reconeixen que tota aquesta passió que semblava odi en el fons és amor, un amor desconegut, vibrant, excitant. I el viuen amb intensitat i ímpetu, amb una emoció desenfrenada. Però no saben que la vida no és fàcil i que la relació, amb el temps, va agonitzant. I s’allunyen, s’allunyen perquè la passió que sentien els fa mal. I així, a l’espera de la reconciliació inevitable, neix la seqüela d’una història d’amor que encara dura. Judith Espígol continua la seva trilogia de Wattpad, la primera original en català, amb The reason (Fanbooks), segona part de Million Reasons.

Judith Espígol presenta The reason a la tarda jove de La Setmana amb Mireia Lleó, i Aina Huix, presentades per Mixa. Serà divendres 15 de setembre a les 19h (Escenari 3).

The reason és el punt i a part de la història d’amor d’en Cameron i la Jody, anys després del final de la primera novel·la. Els protagonistes s’han de retrobar després de tallar la seva relació, i, malgrat les dificultats, han de resoldre un passat convuls que els va separar. Els temes de la novel·la tornen a caure en clixés que fan previsible la història. Això en si mateix no ha de ser negatiu per la trama, ja que la riquesa del relat sorgeix a partir de la forma en què l’autor fa servir les seves eines, i Espígol sap oferir al lector un ampli ventall de llocs comuns que, per si mateixos, no han de llastar ni perjudicar aquest tipus de novel·la. Per tant, hi ha tot l’esperable en la seqüela d’una novel·la juvenil d’aquestes característiques: gelosia, crisi de parella, passats traumàtics i emocions desenfrenades. Però,  potser, el més comú en aquest tipus d’històries són els mecanismes d’evasió per evitar solucionar un conflicte que només necessita una conversa sincera. I això, a llarg termini, acaba per fixar el rumb de The reason. Una història de secrets difícils i converses incòmodes, de confessions velades i mentides pietoses.

Hi ha moltes novel·les que mostren els alts i baixos d’una relació adolescent, però a The reason costa trobar la singularitat en la relació i caracterització dels protagonistes. Els personatges d’Espígol segueixen una dinàmica molt repetida en els romanços de literatura juvenil: un noi violent i impulsiu que s’empara en un passat traumàtic per justificar un comportament tòxic, que s’enamora d’una noia amb caràcter (però tota bondat) que el fa millorar. Aquestes característiques semblen una mica desgastades en l’àmbit juvenil, especialment per lectors que ja han tingut a les seves mans obres com After, Culpa meva o Beautiful disaster. Aquest intent desesperat de provocar llàstima vers el personatge masculí amb històries de famílies trencades no acaba per apropar-nos a ell. I més si ho pensem des d’una perspectiva feminista. No és responsabilitat de la protagonista femenina patir i fer-se càrrec dels alts i baixos emocionals de la seva parella, ni tampoc ser l’únic ancoratge que separa el protagonista masculí de l’abisme.

La protagonista femenina, la Jody, ha viscut una experiència traumàtica que Espígol desvela progressivament, i tracta amb encert la seva recuperació a partir de mostrar-la acudint a teràpia o conversant amb la psicòloga. Mostrar la vulnerabilitat de la protagonista és un dels punts forts de la novel·la. Però mentre es desenvolupa la història, el focus no se centra en com se sent ella, sinó en com serà la reacció d’ell enfront de les situacions dificilíssimes que ha viscut la protagonista.  I això acaba per sepultar un propòsit molt clar de la novel·la: l’al·legat feminista i en favor de la salut mental. Malgrat ser interessant conèixer la veu del protagonista masculí, s’arrosseguen les vivències d’ella per aquesta allau emocional centrada en ell, i aquest fet sacrifica un element molt important: el suport, la comprensió i la veu de la víctima. Les d’ell són reaccions viscerals que, en el fons, només agreugen l’estat emocional d’ella, que ha de presenciar escenes violentes i fer-se càrrec de calmar-lo, i fins i tot, sentir-se responsable. La gravetat d’això radica en la normalització d’unes conductes que, en el fons, no deixen de ser dinàmiques perjudicials.

Espígol opta per una narració a dos veus, amb un estil senzill i molt àgil, que en molts moments no arriba a assolir la serenor i la consistència que demanen els moments de vulnerabilitat de la protagonista. En si mateix, l’estil de l’autora pot engalipar els lectors habituats a la literatura juvenil romàntica, tant per les situacions que sap crear pels seus personatges com pel dinamisme de la narració. Malgrat tot, en alguns punts el ritme sembla no ajustar-se al pes dels esdeveniments dramàtics que marquen els punts àlgids de la història. És inevitable la sensació que l’estil fresc i juvenil d’Espígol resulta, en molts moments, modest en comparació amb l’abast de l’acció dramàtica. 

La relació entre els protagonistes no pot refermar-se per la falta de moments sincers i de complicitat. La voluptuosa relació dels protagonistes (que ja arrossegàvem des del primer llibre) acaba per dilapidar allò que el lector lluita desesperadament per creure: l’amor incondicional. Fins i tot als moments d’intimitat es troba a faltar la química, una passió que es refreda a cada dificultat que va superant la parella. Resulta complicat retratar les complicacions d’una relació jove, i és evident que una seqüela demanda conflictes i tensions per posar a prova la relació. El problema de The reason és que els conflictes no la fan més forta, sinó que l’entorpeixen fins al punt que el mateix lector es pregunta com és possible la reconciliació. Realment l’amor ho pot tot? N’hi ha prou amb estimar? L’amor jove és etern? Potser la romàntica juvenil ja comença a demanar una certa maduresa i respecte cap a les seves protagonistes. Potser ja toca renunciar a l’amor que sempre venç. De moment, la història de la Jody i en Cameron continuarà en una tercera novel·la que arribarà aquest any. Només ens queda aferrar-nos a l’esperança que, per una vegada, l’amor incondicional perdi la batalla.