Tuli Márquez. Mori’s de puta mare, rebutgi imitacions…

La trajectòria professional de Tuli Márquez (Barcelona, 1962), llicenciat en periodisme, passa per la música, per la televisió i per la seva col·laboració en mitjans de comunicació cultural com Núvol. La seva primera novel·la, L’endemà, publicada a Periscopi l’any 2013, narra les vivències amb Les Roques, un grup de rock nascut a la dècada de 1980, que ha d’enfrontar-se al que serà, probablement, el seu últim concert. Al voltant d’aquest nucli temàtic, Márquez explora les relacions familiars i, en definitiva, la contradictòria condició humana.

Més Llibres publica ara La mida dels nans, una novel·la que continua aprofundint en un ésser humà que bascula entre el bé i el mal. La història, estructurada de dilluns a divendres però amb una trajectòria de vuit mesos, comença quan Marc G., periodista d’investigació de vint-i-nou anys, orfe d’un pare alcohòlic que es va suïcidar quan ell en tenia setze, i amb una mare absent i amistançada amb un perfumista llardós, rep la visita de tres homes amb passamuntanyes que li claven una pallissa de campionat a casa seva. busquen quelcom. A qui havia perjudicat ell perquè li tornessin la moneda d’aquella manera? Al director de l’Institut de Cultura de la ciutat i al seu germà promotor, que havia denunciat per corrupció en un reportatge al Crònica, mitjà on treballa en Marc G.. Una veu filtrada per telèfon li confirma les seves sospites: “Aquestes són les coses que passen quan trepitges el jardí d’algú altre. Trepitges el lloc equivocat i perds les cames”. Els agressors el deixen mig mort i Marc G. conserva la fortor de colònia enganxada a l’olfacte mentre comença un temps de deliri, un monòleg interior narrat, sobre la manipulació a què el sotmet la Marta, la seva parella, sobre l’ex de la Marta i, encara, sobre els pares de la Marta.

Mentre l’anestèsia tira avall el pols vital, l’inconscient fa surar de la foscor els records dels darrers mesos i el malalt mira de cercar els motius de la seva desgràcia. Té un record concret, el titular de l’article malaurat: «L’Institut de Cultura, sota sospita». El Marc segueix davallant per la línia del temps mentre a la superfície freda de la taula d’operacions li recomponen els genolls. La reconstrucció dels fets s’atura en la mort inesperada del vell professor, cap de cultura del Crònica, amb qui va signar l’article explosiu. Tot apunta cap a la traïció múltiple i reiterada cap a Marc G. Sensacions d’odi per totes bandes d’algú que està en hores baixes: “Un idiota cec de niciesa, un pallús que hauria d’haver cregut el mestre, un inepte, un ignorant amb ínfules de grandesa, un estúpid que anava d’espavilat”: així es defineix a ell mateix.

La lectura de La mida dels nans gravita entre les pistes per arribar a descobrir el mòbil d’una estomacada com la que pateix en Marc G. i la detallada operació quirúrgica que l’equip mèdic porta a terme mentre ell reflexiona en un estat de semiconsciència. Com un llibre de memòries escrit des d’un estat cloroformitzat, Tuli Márquez teixeix una història trepidant sobre la lluita política pel poder, una guerra sense escrúpols, amb traïdoria i males arts, amb violència si cal, i ho fa sense malmetre la versemblança. El llibre funciona perquè no és un assaig, sinó una vivència en primera persona, en qualitat de protagonista i de testimoni, que fa de la seva experiència un problema social a l’ordre del dia. L’autor humanitza tant els personatges i estableix un contrast i alhora un vincle tan bèstia entre la fredor del procés al quiròfan i la recuperació hospitalària posterior i el diàleg lúcid del malalt amb el seu propi cos estès a la sala d’operacions que el lector queda enganxat a la teranyina: “El fred del quiròfan reviu el fred de misèria que duu als ossos des que ho van perdre tot”, i a partir d’aquí tot de records que se sobreposen i amarguen l’existència d’un pobre home que, per dir la veritat, ha quedat destrossat de per vida. Tuli Márquez construeix un desenllaç en el qual passat i present quadren tot d’una i el dolent, com als bons llibres, és qui menys t’esperes.