Si vas pels volts de Vallvidrera

Entre alzines i pins en un segle XX acabat de trepitjar, Verdaguer hi va passar les seves últimes setmanes de vida. Aquest dimecres, Vil·la Joana ha presentat el seu nou programa expositiu i de recerca quan ja fa gairebé un any que obrir les portes al públic. Després d’una exhaustiva restauració, ara la Casa Verdaguer de la Literatura es transforma en un espai de trobada que s’insereix plenament en el marc de propostes i activitats que s’organitzen al voltant de la capitalitat literària de Barcelona.

Vil·la Joana, documentada des del segle XVI, és l’antiga masia de la parròquia de Vallvidrera, que es va transformar en casa d’estiueig el segle XIX i en un espai d’ús educatiu entre el 1921 i el 1973. Mossèn Cinto hi va morir l’any 1902, i el 1963 algunes estances es van convertir en el primer museu que li era dedicat: un espai que reivindica el valor de la paraula literària a través de la seva figura. L’any passat, després d’un llarg procés de rehabilitació per recuperar aquest patrimoni arquitectònic (i 5 milions d’euros invertits), la Vil·la va inaugurar una nova etapa amb l’objectiu d’esdevenir un nou model d’institució cultural del segle XXI.

Museu i casa literària, Vil·la Joana vol créixer més enllà de la figura de Verdaguer i abastar Barcelona, i ho vol fer des de la concepció museològica proposada pel Museu d’Història de Barcelona, que contempla la paraula i el fet literari en tota la seva amplitud. D’aquesta manera, podem resseguir el relat històric i literari de la ciutat que s’explica a través de quatre àmbits d’exposició: primer, la casa com a espai físic; en segon lloc, la literatura; a continuació, Verdaguer; i finalment, Barcelona. I un total de 22 sales repartides en dos pisos.

Vil·la Joana no és un mausoleu

Restes de la casa pairal del segle XVI, llibres que havien format part de la biblioteca privada de Verdaguer, documents gràfics, reculls de diaris, objectes i records de tota mena, un planetari de paraules com la biblioteca infinita de Borges o el llit on el poeta osonenc es va acomiadar d’aquest món. No hi falten les referències sagrades i cristianes, ni per mitjà del text ni per mitjà de la imatgeria, ni l’aproximació als seus “mons literaris” per antonomàsia (Folgueroles, Barcelona, Terra Santa, L’Atlàntida, Al Cel, Canigó). També hi trobem un mural amb una selecció de les seves paraules més utilitzades com escriptor (amor, Maria, terra, sant, mare, flor, ulls, Jesús).

També hi ha sales dedicades a la seva relació literària amb altres escriptors europeus, molts dels quals foren creadors de la lletra dels grans himnes nacionals (el Virolai és el nostre verdaguerià equivalent), i el pes de l’autor de L’Atlàntida en la projecció literària barcelonina i catalana. Verdaguer, símbol i mística que no moren. Per això Vil·la Joana no té cap voluntat de ser un mausoleu, com explica el comissari Oriol Izquierdo, sinó un espai d’expansió, de sinergies i de contemporaneïtat a l’entorn de la literatura, també des de la recerca i l’educació. I per descomptat, com a espai natural de la serra de Collserola apartat del bullici i l’exaltació de Barcelona.

Joan Roca, director del projecte, ha fet un balanç “sorprenentment seductor” del (quasi) primer any de funcionament de la Vil·la. Per la seva banda, el tinent d’alcaldia, d’Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni, ha destacat el valor de la Casa Verdaguer de la Literatura com a “marca Barcelona” i com a espai complementari de la Casa de les Lletres. Un valor que s’accentua amb la condició de capitalitat literària de la ciutat i amb la proximitat de la Diada de Sant Jordi.

Aquí trobareu més informació sobre les activitats de Vil·la Joana. El projecte s’ha pogut tirar endavant, entre d’altres, gràcies al director Joan Roca, Oriol Izquierdo, Josep M. Domingo, Ramon Pinyol, Cristina Massanés i els arquitectes Tomàs Morató i Jaume Arderiu.