Roger Vinton: “El poder ens intenta enganyar constantment”

Núvol publica un reportatge inèdit de Roger Vinton sobre el misteriós accident aeri del Monte Oiz

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

L’exministre Gregorio López-Bravo de Castro va morir el 19 de febrer de 1985, quan l’avió on viatjava a Bilbao es va estavellar en estranyes circumstàncies al cim de l’Oiz. Mai es van trobar les seves restes ni cap de les seves pertinences. Quatre minuts més tard de l’accident aeri, un comando d’ETA assassinava al pàrquing de casa seva Ricardo Tejero. El mateix dia i amb escassos minuts de diferència, havien desaparegut els dos homes cridats a presidir els dos grans bancs espanyols: el Banesto i el Central.

A partir d’aquesta coincidència inquietant, Roger Vinton investiga el cas del misteriós accident de l’avió Alhambra de Granada, el vol d’Iberia IB610 que havia partit de l’aeroport de Madrid-Barajas a les 8:47 hores d’aquell 19 de febrer i que tenia previst aterrar a Bilbao abans de les deu del matí. Vinton estira el fil de revelacions que el porten a teixir una sèrie de relacions entre personatges de la política i el Deep State. Coincidint amb el desconfinament, ens hem assegut a parlar amb Roger Vinton en una terrassa de la Rambla de Catalunya. Conversem a plena llum del dia amb aquest personatge enigmàtic, que ens brinda un nou ebook de la Biblioteca del Núvol, El misteriós accident del Monte Oiz, que els subscriptors ja us podeu descarregar aquí.

Roger Vinton

El misteriós accident del Monte Oiz parteix d’una coincidència ben curiosa. La mort el mateix dia per causes violentes dels dos aspirants a presidir dos dels bancs més importants d’Espanya. Va ser aquesta ‘casualitat’ la que li va despertar l’interès per aquest incident? 

Efectivament, allò va ser la llavor del meu interès, més que l’accident en si, atès que en el seu moment es va imposar la versió oficial. Fa dècades que m’interessa la figura de Mario Conde i per aquest motiu he llegit bastant sobre ell. Va ser en un dels llibres sobre aquest personatge que vaig descobrir aquesta relació tan curiosa entre dues morts rellevants, la de Ricardo Tejero a mans d’ETA i la de Gregorio López-Bravo de Castro al vol IB610.

En aquesta crònica negra d’Espanya, centrada en un accident aeri de 1985, hi surten uns quants personatges de famílies nobles castellanes. El cercles del poder madrileny, aleshores molt ancorats al franquisme, han canviat gaire en aquests trenta-cinc anys?

Els cercles de poder més interns no han canviat gaire en tots aquests anys. Si coneixem el pes que tenen determinats col·lectius sorgits d’unes oposicions molt concretes que després colonitzen estaments burocràtics sabrem que els cognoms fa moltes dècades que es repeteixen. Normalment no estan presents a primera línia, de manera que la població general no té aquesta percepció, només es fan visibles si ocupen càrrecs com el de ministre, però això és la punta de l’iceberg.

El vol IB610 es va estavellar l’any 1985 al cim de l’Oiz

No fa gaire ens parlava a Núvol de les corrupteles del Hipódromo de la Zarzuela, un equipament que rep ajuts públics per al gaudi d’una aristocràcia arnada, però que encara sosté uns privilegis inconcebibles en una democràcia moderna.

A Madrid tenen moltes estructures que consumeixen recursos públics a dojo. Ells ho veuen normal perquè ho han tingut sempre i perquè la seva concepció d’Estat implica un Madrid hipertròfic, i aquí no en som del tot conscients. Si vius a Madrid pots treballar a una gran quantitat d’entitats públiques i això és un factor diferencial respecte els de fora, que quan fem una carrera ni ens plantegem aquestes sortides professionals.

El cas que vostè exposa en aquest relat ja ha prescrit, per tant la teva finalitat en escriure aquesta crònica tan documentada no és reobrir el cas sinó fer aflorar tota una sèrie de connexions entre personatges ambiciosos que encara ara configuren el Deep State o formen part de cercles d’influència molt poderosos…

Hi ha diverses finalitats. Per una banda, posar sobre la taula un cas sobre el qual hi ha dubtes raonables i que els lectors no oblidin mai que les versions oficials que conformen el corpus de la nostra història no tenen per què ser veritat. Per altra banda, m’interessava filar en una mateixa embasta tot un seguit de personatges de manera que permetés visualitzar el Poder i les seves connexions. També és un resum de la realitat en què vivim, on tot està molt més relacionat del que sovint pensem. És una manera d’explicar històries reals que no està gens treballada.

Vostè és un home que sap remenar arxius, bases de dades públiques, creuar informacions del registre civil amb les del registre mercantil, com ja va demostrar quan va publicar La gran teranyina. Com s’ha documentat ara per estirar els fils d’aquest accident? 

En aquest cas he rescatat materials que tenia arxivats feia molt anys amb declaracions molt valuoses de persones vinculades al cas, que són les que em van fer pensar per primer cop que potser l’accident no era tal. He parlat també amb algun testimoni nou que m’ha explicat la seva visió dels fets com a expert en navegació aèria, i he repassat molta premsa de l’època per, entre d’altres coses, veure la llista de passatgers i seguir-ne els fils. També he pogut localitzar l’informe oficial de l’accident que es va fer al seu dia. Si parlem sobre recerca en general, tenir una bona memòria és important perquè les alertes s’encenguin dins del cap en el moment adequat. Ara sembla que la memòria com a capacitat de la persona està menystinguda; hem passat de coses absurdes, com memoritzar la llista dels reis gots a considerar que no cal saber res, perquè tot està disponible a la xarxa. Em sembla un error de conseqüències funestes.

La versió oficial va arribar després que es desestimés qualsevol versió que no fos un simple accident aeri. Vostè ha investigat sobre els passatgers que anaven a l’avió, alguns dels quals no se’n va poder recuperar ni el cos. La seva tesi a El misteriós accident del Monte Oiz és que hi ha indicis més que raonables per creure que aquesta catàstrofe aèria no va ser, de fet, un incident fortuït.

Aquell 1985 Espanya és a punt de cloure una època amb fets transcendentals tancats amb versions oficials poc sòlides. Van ser uns anys trepidants per a qui li agradés investigar casos estranys. El 1980 assassinen a casa seva als marquesos d’Urquijo i el jutge tanca el cas acusant el gendre, Rafi Escobedo, amb la frase cèlebre de “sol o amb companyia d’altres”, perquè es veu incapaç de determinar si el crim l’ha comès un gendre emprenyat o bé si hi ha una trama organitzada al darrere. El febrer de 1981 hi ha el cop d’Estat del 23F, del qual tot just ara comencen a desfer-se les costures per indicar-nos que la versió oficial que ens van vendre en el seu dia tenia més de ficció que de realitat. El primer de maig de 1981 apareix una nova malaltia a Espanya batejada inicialment com a pneumònia atípica, més tard com a síndrome tòxica i popularment “la malaltia de la colza”. És una epidèmia plena d’enigmes on al final s’assenyalarà a certes partides d’oli adulterat com a responsables, sense que fins a dia d’avui ningú hagi sabut explicar el mecanisme pel qual l’oli matava o deixava seqüeles molt greus. Finalment, aquell mateix mes de maig del 81 es va produir l’assalt al Banc Central de la plaça Catalunya, que es va cloure com un simple atracament, però on moltes peces no encaixen. Com deia, l’accident aeri de l’Oiz sembla l’últim capítol d’una Espanya amb històries estranyes. En aquell moment va cridar molt l’atenció que el cos de l’ex-ministre López-Bravo no aparegués mai. Com a conclusió de tot, crec que el Poder -sigui qui sigui- ens intenta enganyar constantment per treure’n benefici. La meva resposta és dubtar de tot i que, si m’enganyen, almenys els ho posi difícil.

En aquest guinyol que dibuixa amb tanta precisió hi apareix el jutge Grande Marlaska, que ara justament es troba a l’ull de l’huracà i que l’últim que necessita és que vingui Roger Vinton a qüestionar un cas de fa trenta anys…

El paper de Grande Marlaska és el d’un jutge novell que arriba a la plaça del jutjat de Santoña i es troba amb un cas inesperat: el suposat suïcidi a la presó d’un personatge mediàtic. Furgar a fons sobre si realment havia estat un suïcidi o un assassinat encobert podria reobrir assumptes del passat, i es va estimar més tancar el cas i no complicar les coses. No tinc ni idea si la seva posterior cursa cap a l’èxit té relació amb aquest fet.

Una imatge del lloc de l’accident del vol IB610

Un dels personatges més inquietants, i també sinistres, d’aquesta crònica és Francisco Paesa, espia dels serveis secrets espanyols. Té un paper clau en la història que explica? Què se n’ha fet?

Si deixem de banda consideracions ètiques, podem dir que Francisco Paesa és un personatge fascinant. Va néixer a Madrid just abans de l’esclat de la Guerra i des de molt aviat va dedicar-se a allò que anomenem “buscar-se la vida”. Amb poc més de trenta anys ja el trobem fent negocis amb el dictador de Guinea Ecuatorial, Francisco Macías. Més tard reapareix a Suïssa on sembla que duu una vida de play-boy, sempre a prop de grans fortunes, com Danielle Tulli o Dewi Sukarno. En aquell temps va ser captat pels serveis secrets espanyols, als qui sembla que ha servit en moltes ocasions, la més recordada una relacionada amb l’escapçament de la banda terrorista ETA. També va estar implicat en la tornada a Espanya del fugit Luis Roldán, a qui sembla que va enganyar per entregar-lo a l’Estat. La cirereta del pastís la va posar el 1998, quan va simular la seva mort i va arribar a publicar diverses esqueles al seu nom: estava clar que volia desaparèixer, i què millor que et considerin mort. Però posteriorment a aquesta suposada defunció ha estat vist -i fins i tot entrevistat- a diversos indrets d’arreu del món.

El misterios accident del Monte Oiz és un exemple interessant de periodisme d’investigació. Avui els mitjans tenen pocs recursos i han demostrat també poca independència a l’hora de treure a la llum històries tèrboles. I hi ha molta feina per fer. Després de l’èxit de La gran teranyina, llibre centrat en l’oasi català, es planteja de fer una exploració a les entranyes del Deep State espanyol?

Sovint tinc la sensació que la manca d’investigació és més per una qüestió de ganes que no pas pressupostària. Hi ha àmbits on els mitjans gasten diners en activitats aparentment secundàries que es podrien invertir en això. Respecte l’anomenat Deep State espanyol, sempre he dit que em queda molt lluny, ara per ara no conec amb detall tots els ressorts de poder i tots els entrellats que l’envolten. Potser en un futur ens plantegem començar a ficar-hi el nas.

La gran teranyina ja ha venut més de 10.000 exemplars, però malgrat aquest èxit vostè ha aconseguit mantenir l’anonimat que li dona el pseudònim. Però digui’m, qui és vostè? Qui hi ha darrere Roger Vinton? Perquè veient-lo em sembla una persona perfectament normal i jovial.

No sabria dir-li quants exemplars s’han venut de La gran teranyina, però la xifra que indica és perfectament probable perquè han sortit, de moment, deu edicions. Sempre que algú em pregunta sobre la meva identitat aprofito l’ocasió per dir que soc un ciutadà normal, algú que observa de manera atenta el seu entorn i que mira de treure’n conclusions. Faig recerca majoritàriament a través fonts públiques, que són a l’abast de tothom i explico les meves conclusions a través de llibres i articles perquè crec que val la pena compartir-les. Defujo publicar opinió perquè crec que això aporta poc valor i que ja hi ha massa gent opinant a totes hores sobre tot.

Els subscriptors de Núvol us podeu descarregar El misteriós accident del Monte Oiz i tots els títols de la Biblioteca del Núvol aquí. També podeu adquirir-lo a Amazon o Kobo

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació