Ricard Ruiz Garzón: “Les primeres espases del 42 són dones”

Del 3 al 7 de novembre de 2021, se celebra la primera edició del 42, el primer Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona, a la Fabra i Coats i a la Biblioteca Ignasi Iglesias.

Del 3 al 7 de novembre de 2021, a Fabra i Coats, té lloc el 42, el primer Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona. En els últims tres anys, la proliferació del gènere no realista de la ciència-ficció ha estat important: la tecnologia, el canvi climàtic, la covid-19, les transformacions socials, les utopies i distopies sobre les xarxes socials, la robòtica i el posthumanisme a la consolidació dels videojocs com a punta de llança de la indústria cultural, els monstres de cadascú, les pors, les visions, etc. han passat a ser matèria primera de moltes novel·les que, partint de la imaginació, han donat lloc a relats més que versemblants sobre el futur que ens espera. Parlem amb el comissari del Festival, Ricard Ruiz Garzón

Ricard Ruiz Garzón I Foto: Joana de Querol
Ricard Ruiz Garzón I Foto: Joana de Querol

Per què creus que la literatura fantàstica està en auge actualment?

Crec que més que la literatura, el que està en auge són les diferents disciplines que hi van associades, com ara les sèries i videojocs. A escala internacional, la literatura de gènere ha viscut un moment important al segle XXI, i també ha tirat molt la ciència-ficció, el terror fins i tot. L’auge de la literatura fantàstica respon, d’una banda, a l’aparició de gent nova, especialemnt autores i editors, i, de l’altra, a les xarxes socials. En altres idiomes el boom és total, però a casa nostra encara li falta un salt, perquè malgrat la tradició sòlida que tenim durant molt de temps s’ha imposat la narrativa realista i s’han menyspreat els gèneres no realistes. Ja deia Pedrolo que sense això no tiraríem endavant. Crec que es tracta d’un canvi generacional: les noves generacions van al gènere i els hi és igual si és un gènere o no. 

Com has concebut aquest primer Festival literari de gèneres fantàstics?

Conec els precedents a nivell català, com la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, creada l’any 1997 gràcies a l’impuls de membres de la Secció de Ciència-Ficció de l’AELC, i que el 2005 es va legalitzar com a entitat independent. També em vaig fixar en el Festival Eurocon 2016, o la creació de la llibreria Gigamesh i el saló del manga i del còmic de Barcelona. 

De fet, tu mateix ets autor de literatura fantàstica. Com et va néixer l’interès pel gènere?

Em vaig fer lector amb obres del gènere com Roald Dahl, sobretot amb Matilda, una nena que llegeix i té poders, què més volia? També rellegeixo de forma regular La història interminable de Michael Ende, que no considero gens infantil. I també vaig arribar als clàssics, i a la meva dèria per Frankenstein. Llegeixo literatura realista i no tinc manies. Com deia Ursula K. Le Guin, als gèneres s’hi arriba, no són un punt de partida. 

Ets un escriptor prolífic de literatura fantàstica destinada a un públic juvenil. El Festival també li dona un espai a aquest públic, i això és genial, en els temps que corren. 

Sí. Hi ha un canvi generacional impressionant. El Festival vol acostar la gent jove als llibres i al català, perquè no s’encallin en les pantalles i l’anglès. És una oportunitat per fer foment de la lectura després de la generació Potter. 

El Festival acollirà quasi dos-cents participants? Ens en pots descriure una mica els perfils?

D’aquests dos-cents participants, alguns són moderadors i alhora són autors. Ens hem basat en tres eixos de participants: els autors internacionals, els catalans, sense oblidar la riquesa de la lite llatinoamericana i a la resta de l’estat. A nivell internacional, hi ha més dones que homes participants. De fet, les primeres espases d’aquest festival són dones.

Els autors convidats són d’aquí però també internacionals. Quina mena de diàlegs tens previstos que s’activin entre ells?

Tenim previstos diàlegs molt interessants, per exemple, entre Elisenda Solsona, escriptora del recull de relats Satèl·lits, que ha guanyat el premi Imperdibles de Biblionauta, i Anna Starovinets, una autora russa extraordinària. O Susana Clark amb Laura Fernández. Però també hi haurà diàlegs entre els propis autors siguin d’on siguini taules de luxe amb sis, set o vuit autors alhora parlant del futur del gènere.

Ricard Ruiz Garzón I Foto: Joana de Querol
Ricard Ruiz Garzón I Foto: Joana de Querol

Això que dius demostra que els gèneres fantàstics en català viuen un bon moment amb la creació de nous premis, nous segells i noves iniciatives, entre elles la traducció dels grans clàssics pendents, per exemple Le Guin, Butler, Matheson, King, Poe, Bradbury, Lovecraft, Vonnegut, Verne, Pratchett. Com valores aquest pas?

Com una gran noticia, el principi d’un camí. Encara és aviat per parlar de boom. Però veníem de tant poc que aquesta situació és una autèntica revolució i com a mínim no tornarem a les catacumbes. Als gèneres fantàstics en català els falta fer molta feina, encara. 

Parlant de diàlegs, al Festival també destaca el diàleg entre la literatura amb altres narratives com els jocs, els videojocs, les sèries o els còmics. Què tenen comú aquestes disciplines?

En principi el punt de partida és la literatura, però en realitat parlem d’una perspectiva transmèdia en la qual les influències mútues són constants. Serà un diàleg interactiu entre disciplines molt properes. 

Molta gent no deu saber què significa el número 42 que precedeix el Festival. Els hi expliques?

El 42, d’entrada, té un origen evident: és la sorprenent resposta a la pregunta  “Quin és el sentit de la vida, l’univers i tot plegat?”, i la dona l’ordinador Pensament Profund, després de meditar-hi 7,5 milions d’anys, a la novel·la de Douglas Adams  Guia galàctica per a autoestopistes

En el cas del gènere negre es diu que és negre tot allò que “negreja”. En el cas de la literatura fantástica passa quelcom semblant?

I encara un grau més. La pròpia realitat sembla encomanada pels codis de la ciencia ficció, la fantasia i el terror. Tenim reflexions sobre societats diferents sobre les quals n’estem fent metàfores. Per això el festival tractarà tot de temes que eren caldo de cultiu i que ara són plena actualitat: els robots, el canvi climàtic, el feminisme, el solarpunk, la Barcelona del futur, etc. 

Quina és la reivindicació fonamental del Festival?

Aquest és un festival que vol replantejar, enriquir i construir de maneres noves les grans preguntes filosòfiques universals. No és un lloc per trobar-hi respostes, sinó que vol ser un festival de la imaginació que ajudi a plantejar moltes preguntes i que ens faci passar una bona setmana. 

Ricard Ruiz Garzón I Foto: Joana de Querol
Ricard Ruiz Garzón I Foto: Joana de Querol

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació