Retrobada amb Lucy Barton

Ai, William és la tercera entrega de la saga que Elizabeth Strout dedica al personatge de Lucy Barton, una escriptora d’èxit que viu a Nova York, recentment enviudada i amb dues filles adultes. La novel·la s’endinsa en la complexa relació que manté amb William, el seu primer marit. Quan ell descobreix un secret familiar que capgira tot el que sabia sobre la seva mare, acudeix a Lucy per investigar-lo. Rememorant el seu primer matrimoni, el naixement de les filles, el dolor de la separació… Lucy emprèn un camí trist, dolç, contradictori que la farà preguntar-se si mai arribem a conèixer vertaderament aquells que ens estimem.

Escrita en primera persona del singular i buscant la vivor de l’oralitat, l’estil és àgil i espontani, ple de repeticions i paraules crossa. Des de la perspectiva de Lucy, i amb el biaix interessantíssim que això suposa, la trama avança a pas lleuger, aconseguint que sigui entretinguda i fàcil de llegir malgrat la complexitat de les relacions que s’hi evoquen. Potser és precisament per això que destaca la seva prosa: per explicar de manera senzilla i natural una història plena de matisos, contradiccions, canvis de cor i, sobretot, d’amor i de records.

El passat no és quelcom immòbil sinó que la revelació de detalls desconeguts poden remoure’l i, fins i tot, transformar-lo. Si, en el fons, som la suma dels nostres records, un canvi així pot fer trontollar tot allò que creiem que érem. Ai, William! és una història sobre l’amor – romàntic, matern, platònic – i l’empatia, sobre l’afrontament amb un passat desconegut i, alhora, sobre la realització que el lloc d’on venim impregna les nostres vides amb una olor característica i indefugible.

Elizabeth Strout, Premi Publitzer 2009 i Premi Llibreter 2010 amb la novel·la Olive Kitteridge, ha estat sempre interessada en els aspectes “normals, quotidianes, corrents” de la vida i les seves novel·les aprofundeixen precisament en això, en l’extraordinari d’allò ordinari. Strout escriu sempre d’allò que coneix, que sent que té a la vora: afirma que només pot explorar aquells indrets “on hi ha una calidesa que m’atrau, que em crida”. Encara que sigui fàcil comparar el personatge de Lucy Barton, escriptora d’èxit americana, amb Strout, ella assegura que Lucy se li assembla de la mateixa manera que qualsevol altre dels seus personatges: els sent dins, els coneix íntimament.

Després de l’èxit d’Em dic Lucy Barton i de Tot és possible (ambdues a Edicions 1984), on l’escriptora va deixar petites engrunes amb pistes del que els lectors podiem esperar en Ai, William, Strout confessa que “hi haurà més Lucy Barton… però això és tot el que puc dir”.