La poesia torna a Cantonigròs

El passat dissabte 3 juliol es va commemorar, al poble de Cantonigròs, el 75è aniversari del primer Concurs Parroquial de Poesia, que es va celebrar en vint-i-cinc ocasions en aquest poblet del Cabrerès, des del 1944 fins al 1968. El concurs té origen amb Joan Triadú, reconegut pedagog, crític literari i escriptor, que passava temporades a Cantonigròs, un indret que gràcies al clima i l’altura era recomanat pels metges com a lloc de recuperació de les malalties pulmonars, tan freqüents a l’època.

Mogut per la seva vocació per la literatura i la poesia, Triadú va concebre la possibilitat d’organitzar un humil concurs de poesia en el marc de la parròquia del poble, la Parròquia de Sant Roc, i les seves escoles parroquials. Com en les nombroses iniciatives culturals que desenvoluparia al llarg de la seva prolífica carrera, va saber incentivar de seguida la col·laboració de col·legues i amics, entre els quals sempre ha destacat el nom d’Ermengol Passola, que el va ajudar al llarg de tots els anys de vida del concurs.

Així, el 1944, només cinc anys després del final de la guerra civil, sota la direcció de Triadú i Jordi Parcerisas es va celebrar la primera edició del concurs. Conduït amb discreció i salvant amb habilitat els obstacles de la censura política, en bona part gràcies al paraigua del Bisbat de Vic, i en particular del seu bisbe Ramon Masnou, a poc a poc el concurs va anar essent més i mes conegut.

Cada any, un diumenge d’estiu el poble s’omplia d’escriptors, poetes i afeccionats a la poesia i a la resistència cultural.  A partir de començaments dels anys cinquanta jo estiuejava a Cantonigròs, i recordo encara amb emoció la mobilització de tot el poble el dia del concurs, molt en particular l’any que hi va acudir Aureli Maria Escarré, l’abat de Montserrat. La canalla corríem esverats entorn de l’escola i vivíem amb excitació la inusual activitat d’un poble habitualment tranquil. La festa, després de les lectures, discursos i repartiments de premis, acabava amb un dinar dels participants a la fonda de Ca la Filomena. Amb el temps, quan ja hi acudien més d’un miler de persones, va caldre muntar un envelat per donar cabuda a tanta gent, com si es tractés d’una festa major…

La força del festival anava creixent any rere any, i penseu que entre els premiats hi ha els noms de poetes tan il·lustres de les lletres catalanes com Jaume Mas, Maria Àngels Anglada, Carles Riba, Rosa Leveroni, Josep Vicenç Foix, Clementina Arderiu, Joan Oliver, Miquel Martí Pol, Ermengol Passola, Manuel de Pedrolo, Ramon Folch o Blai Bonet, entre molts d’altres. 

A part dels premiats i participants directes, varen passar per Cantonigròs una munió d’intel·lectuals i artistes d’aquells anys que entenien el concurs no només com un premi literari, sinó com un acte més de resistència cívica al règim. Recordo encara les cançons que Raimon va cantar en una de les darreres edicions.

Enguany, com deia, s’ha volgut recordar aquest festival, que l’any 1988 va celebrar la darrera edició per transformar-se en el certamen Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra,  que va recórrer diferents poblacions de Catalunya i que va durar vint-i-cinc anys més, fins al 1993.

Després d’unes paraules del professor Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, Blanca Busquets, Carles Duarte i Joan Crosas van fer una lectura de poemes guardonats en diferents edicions del concurs. Tot seguit, el grup musical El Safareig va oferir una deliciosa interpretació de versions musicals d’altres poemes.

Finalment es va inaugurar una escultura commemorativa del concurs de l’artista visual Alícia Casadesús, que sota la forma d’un pupitre d’escola recull a la tapa una sèrie de poemes d’autors que han participat en algunes de les edicions.

L’acte va comptar amb la presència de l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, i de l’arquebisbe de la Seu, Joan Enric Vives, que, com ell mateix va explicar, havia tingut cura un estiu dels fills de Joan Triadú.

Finalment els assistents van poder visitar una exposició fotogràfica comissariada per Carles Comella amb la col·laboració de Teresa Clota, on s’han recollit imatges, cartells i altres documents de les diferents edicions que permeten reviure molts dels actes i identificar persones que al llarg dels anys varen donar vida a aquest històric certamen cívic i poètic.

Una jornada per al record i per posar en valor la valentia i l’esforç d’una generació que va fer una activa i noble defensa de la llengua i la cultura catalanes.