Miriam Toews, literatura que salva

El meu propòsit d’auto-cura de cada gener sol correspondre al maridatge viatges + llibres i totes les seves combinacions: llibres de viatges, viatges per comprar llibres, viatges per llegir, llibres que fan viatjar. En els temps que corren, l’últim còctel és el que acaba imposant-se. Llegir per sortir de casa, llegir per travessar fronteres, llegir per curar-se, per cuidar-se, per salvar-se. Aquesta és la fórmula que ens proposa Miriam Toews des d’una Canadà literària que comparteix amb veus tant poderoses com Margaret Atwood o Alice Munro. La crítica equipara Toews a aquestes autores i elles mateixes, al seu torn, recomanen llegir-la. Un triangle perfecte. Elles es llegeixen. Elles escriuen. Sobre el seu país, sobre elles, sobre nosaltres. 

La literatura de Toews és íntimament biogràfica. I camina en bucle fonamentalment sobre dos esculls vitals que l’han marcada profundament: el fet de pertànyer a la comunitat mennonita i el suïcidi del seu pare i la seva germana gran. El gran mèrit de l’autora és que és capaç de trepitjar aquestes qüestions tan rocoses i escarpades com si travessés un camp d’herba fresca, amb la suavitat i lleugeresa que li atorga l’humor i una escriptura sincera, lúcida, contundent i dolça. És així que aconsegueix superar les barreres d’allò testimonial per convertir les seves pàgines en art. 

L’angoixa de famílies que s’ofeguen en una religió tancada i fonamentalista com la mennonita, plana sobre Una bondat complicada i sobre Les tristes recances, dues de les seves millors novel·les traduïdes al català per Carme Geronès i publicades per la sempre encertada editorial Les Hores. “Diria que per a una adolescent no hi ha una subsecta més anguniosa que aquesta”, li fa dir l’autora a la seva protagonista alter ego de setze anys a La bondat complicada. Aquesta història, vívida i rebel, s’ha fet un lloc destacat entre les grans novel·les sobre l’entrada a la vida adulta. Un volum que hauria de compartir estanteria (o maleta de rodes) amb Carson McCullers i Carmen Laforet. A la novel.la supura la inconformitat d’una mare i una germana, les dues en parador desconegut, i la complicada relació amb un pare peculiar que es debat entre una arrelada devoció cristiana, i l’amor per les seves dones transgressores, inevitablement excomulgades. 

Les tristes recances, per la seva banda, la protagonitza una dona adulta divorciada, amb poca sort amb l’amor, que somnia amb publicar una gran novel.la, el manuscrit de la qual arrossega, allà on va, en una bossa de supermercat. La narradora i les seves circumstàncies, però, no son la clau de l’argument sinó que ho és la forma com encaixa el fet que la seva germana gran amb èxit en tots els aspectes de la vida (pianista reconeguda, adinerada, amb carisma i feliçment casada), no vulgui viure. La reflexió, l’anàlisi i el debat sobre la salut mental s’està posicionant cada cop amb més força en l’agenda pública, entre d’altres, per l’elevada empremta que hi ha tingut la pandèmia de la COVID19. En aquest sentit, Les tristes recances, és un llibre d’actualitat que retrata, des de moltes arestes i des de la pell, des del cor i esquinçant l’ànima, el drama del suïcidi i com aquest afecta qui estima la persona que es vol morir.  De nou, la ironia i la sensibilitat permeten a lectors i lectores endinsar-se en la narració i abraçar els personatges ja sigui a la planta de psiquiatria d’un hospital o transitant carreteres gelades, a l’East Village (el mennonita, no el novaiorquès), a Toronto o a Winnipeg.  

Molt diferent és l’escenari geogràfic de la tercer novel.la de l’autora publicada per Les Hores, Elles parlen. El fil conductor segueixen sent les normes rígides de la religió mennonita i els impactes que aquesta cultura conservadora i patriarcal té sobre les dones. El relat, però, se situa a Bolívia. La inspiració no parteix, aquest cop, de les pròpies vivències, sinó d’una notícia que Toews llegeix al diari: els homes d’una colònia mennonita boliviana enganyen, droguen i violen les seves dones a les nits mentre que elles creuen que es desperten masegades i ensangonades per obra de fantasmes i dimonis que les castiguen pels seus pecats. De nou, l’autora presenta l’escriptura com a bot salvavides. Tant és així que el llibre el conformen les actes transcrites de les reunions que fan les dones, un cop coneixen la veritat, per decidir el seu futur, aprofitant que la policia s’ha endut els homes i s’han quedat soles a la comunitat. Es tracta d’un exercici literari trencador i interessant també molt aclamat per la crítica. 

Jo, personalment, em decanto més per les històries que Toews es treu de les entranyes. Així que, per què no? m’atreveixo a compartir aquí un desig pel nou any (avís per editorials): seria fantàstic poder llegir també en català altres obres de l’autora on s’endevina el seu talent sagaç, corrosiu i hilarant com Fight Night, un joc de cartes d’amor que no s’enviaran mai, dirigides a mares, àvies i dones que volen decidir la seva manera de viure. O Swing Low: A Life, una tendra i compromesa biografia que Toews escriu sobre el seu pare i la seva lluita contra la depressió maníaca. D’aquesta obra s’ha dit que és original, audaç i amb gran calat emotiu. També gràcies a aquest llibre s’equipara Toews a mestres de fer ‘memoir’ com ara la colossal Mary Karr. 

Toews escriu per conèixer-se, per mirar-se per dins i per fora, per entendre’s i per escapar. Fugir amb ella des del sofà de casa és tota una experiència i un gran plaer que fa pensar, fa sentir i fa créixer. Un recorregut exquisit i commovedor. Un itinerari que marida ansietat i alegria, drama i tendresa. Un trajecte que cura, que salva. Com els grans viatges. Com la bona literatura.